Amb l'horitzó electoral cada vegada més a prop, el Govern valencià ha decidit prémer l'accelerador de les millores laborals. La reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals per als funcionaris, la pujada salarial al professorat, l'augment de les plantilles de bombers forestals...
Una sèrie de decisions que des de fa a penes uns mesos són motiu d'acords del Consell i que dibuixen una estratègia clara: la prioritat en la recta final de la legislatura de donar resposta a les reivindicacions dels empleats públics valencians. Exigències vinculades, principalment, a nòmines i horaris.
Algunes d'elles fa anys que estan damunt la taula, ja que quedaren guardades en un calaix en mandats anteriors per la dificultat -financera- de dur-les a terme. D'altres són fruit de pactes més recents com a resultat de negociacions sindicals durant períodes de vaga.
Però totes elles dibuixen l'escenari amb què el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, pretén arribar a 2027: amb una bateria de compromisos complits que diferents col·lectius fa temps que reclamen amb la finalitat de projectar una imatge de gestió i de proximitat amb els serveis públics. Una cosa que, a més, puga deixar empremta en un dels principals caladors de vot.
El primer en arribar va ser l'acord per a la millora retributiva dels docents. A penes dues setmanes després que el professorat iniciara una vaga educativa indefinida, CSIF i ANPE, dos dels sindicats que donaven suport a l'atur, signaren la proposta de la Generalitat.
Aquesta contemplava un augment de 200 euros bruts mensuals fins a 2028. És a dir, que la seua aplicació seria progressiva: 75 euros des del passat mes de setembre, altres 75 euros en gener de 2027 i els 50 restants en gener de 2028.
La resta d'organitzacions sindicals, UGT, CCOO i STEPV, renegaren de l'oferta. Açò va fer que la seua entrada en vigor quedara en l'aire, ja que l'Executiu autonòmic no estava disposat a abonar aquesta millora salarial si els sindicats no garantien com a contraprestació que la vaga no anara a reprendre's a l'inici de curs.
Si bé la tornada a les aules va vindre acompanyada d'amagos de reactivar de nou l'escenari previ a l'estiu, la veritat és que la mobilització del professorat s'ha rebaixat de manera substancial. Les protestes convocades fins al moment han sigut puntuals, lluny de les marees verdes que en maig tenyiren el centre de València.
Davant d'açò, el Consell va començar a abonar en setembre l'increment retributiu i en gener de 2027, abans de les eleccions autonòmiques, aplicarà el segon tram. El que significa que els docents hauran vist incrementada la seua nòmina en 150 euros.
La mesura, tal com va publicar este diari, tindrà un impacte d'al voltant de 224 milions d'euros a l'any en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Justícia i bombers forestals
El segon col·lectiu que va vore millorades les seues condicions laborals foren els funcionaris de Justícia. Després de setmanes de negociacions, en juliol la Generalitat va arribar a un acord amb els sindicats per a millorar el sou de 5.800 empleats públics en revisar a l'alça el complement específic que estos percebien, una reivindicació històrica del col·lectiu.
Aproximadament, la millora permetrà que les nòmines s'incrementen en 180 euros mensuals. El primer pagament arribarà en el mes d'octubre, però amb efectes retroactius des de l'1 de setembre de 2026.
L'impacte per a les arques autonòmiques és de 10 milions d'euros que s'uneixen a l'increment de 5 milions que ja va realitzar l'Executiu Valencià en 2025. Per tant, en dos anys han sumat 15 milions d'euros més per a este concepte.
Estes millores s'apliquen en els cossos de mèdics forenses, gestió processal i administrativa, tramitació processal i administrativa, i auxili judicial.
Després d'un estiu especialment virulent pel que fa a incendis com el de Vall d'Uixó o El Saler, també la Generalitat va decidir millorar les condicions de treball dels bombers forestals.
En concret, l'Administració autonòmica es va comprometre a destinar 15,4 milions d'euros per a millorar els salaris i reforçar la plantilla de treballadors de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergències (SGISE).
D'estos, més de 8,7 milions d'euros es dedicaran a millorar les condicions retributives dels bombers adscrits als operatius d'extinció d'incendis, amb increments que, segons la categoria, arriben fins als 458 euros mensuals.
A més, cal sumar 4 milions d'euros per a reforçar la plantilla amb 64 nous llocs, en concret, 42 bombers forestals helitransportats i 22 llocs d'estructura operativa.
L'acord també comporta l'adequació de la relació de llocs de treball de la SGISE i la possibilitat de creació de noves places. Igualment, es reflectix un increment retributiu de 300 euros mensuals per al personal administratiu.
35 hores dels funcionaris
Junt amb la millora dels bombers forestals, la Generalitat va fer un pas avant per a poder fer efectiva la reducció de la jornada laboral dels funcionaris valencians a 35 hores setmanals.
La Direcció General de Funció Pública i les organitzacions sindicals segellaren un acord que, en la pràctica, eliminava els obstacles pressupostaris amb què podia topar-se esta mesura en el futur per a poder ser efectiva.
En concret, es tracta de la disposició addicional dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). En ella, es permetia a cada Administració Pública "establir els seus calendaris laborals, prèvia negociació col·lectiva, altres jornades ordinàries de treball distintes de l'establida amb caràcter general".
No obstant això, introduïa una salvetat: "Sempre que en l'exercici pressupostari anterior s'hagueren complit els objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa".
A més, exigia que això no afectara "al compliment de l'objectiu que la temporalitat en l'ocupació pública no supere el 8% de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits".
Este matís ja va ser eliminat dels Pressupostos a través de l'Acord Marc per a una Administració del segle XXI subscrit entre el Govern i els sindicats UGT i CCOO.
No obstant això, el Govern valencià va decidir eliminar també les referències que hi havia en la normativa autonòmica fa a penes dues setmanes. En concret, de l'actual Decret 42/2019 de les condicions de treball dels funcionaris valencians, on encara estava condicionada la mesura a l'estabilitat pressupostària.
Dies després, la mesura va ser aprovada pel Ple del Consell. L'estimació és que tindrà un cost aproximat per a les arques públiques de 3 milions d'euros a l'any.
Una quantitat que es destinarà a contractar personal per a compensar les hores de treball que deixen de fer els seus empleats públics en reduir en 2,5 hores la seua jornada laboral cada setmana.
Encara que no es troba en vigor com a tal, la veritat és que ja s'han donat tots els passos perquè puga implantar-se en les conselleries, excepte en Sanitat. En Educació, cal recordar, este estiu es va aprovar el decret d'horari del personal docent en la taula sectorial.
Una norma que substituirà l'actual Ordre del 29 de juny de 1992 i que regularà les noves condicions de treball del professorat.
Entre les principals novetats, figurava ja negre sobre blanc la reducció de la jornada laboral setmanal de 37,5 a 35 hores, així com la disminució del temps de permanència obligatòria en els centres educatius, que passarà de 30 a 28 hores setmanals, pel que en la pràctica es produirà una reducció del treball presencial.