El PP accedix a la majoria d'exigències de Vox, però rebutja la publicació de dades de delinqüència i immigració
PP i Vox tornen a escenificar la seua sintonia en Les Corts i només trenquen en dos de les 24 propostes en el Debat de Política General.
Més informació: Pérez Llorca presenta el seu projecte "per als pròxims anys" en la Comunitat: estos són els seus 55 anuncis en el Debat
PP i Vox tornaren a escenificar este dimecres la seua sintonia en Les Corts Valencianes. Les dos formacions s'aprovaren mútuament en la segona jornada del Debat de Política General les propostes de resolució registrades en distintes matèries.
Totes, excepte una. I no una qualsevol: de les 12 iniciatives presentades pel partit de Santiago Abascal, el PP va rebutjar el text en què Vox exigia al Consell la publicació de "les estadístiques relatives a la delinqüència i inseguretat associada a la immigració massiva en la Comunitat Valenciana".
Un rebuig que el portaveu del PP va justificar en què el grup parlamentari que dirigix José María Llanos havia incorporat en este text qüestions totalment dispars que res tenien a vore entre si, però que resulta especialment significatiu.
El passat mes de juny, durant la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat de 2026, PP i Vox acordaren retallar una subvenció de 10.000 euros a Creu Roja per a realitzar un estudi sobre les "noves realitats delictives derivades dels canvis sociodemogràfics provocats per la immigració".
L'objectiu, segons el text aprovat aleshores, era la "obtenció de dades objectives sobre l'impacte de noves realitats sociodemogràfiques en la delinqüència" i analitzar l'impacte de la immigració en la "seguretat pública".
També en el Debat de Política General de 2025 el PP acceptà una proposta de Vox perquè "en la mesura de les possibilitats tècniques i materials" la Generalitat fera una distinció entre immigrants i espanyols en el Pla Valencià d'Estadística 2025-2028.
Ara bé, de fer-ho a publicar o difondre estes dades -com exigia la proposta d'enguany-, hi ha un tram. Encara que les propostes de resolució no tenen efectes pràctics, sí que servixen perquè els partits fixen el seu posicionament polític respecte a distints assumptes. I el PP decidí este dimecres rebutjar la proposta dels d'Abascal.
Aquesta, a més, demanava a l'Executiu valencià que manifestara "la gravetat de les conseqüències que la immigració massiva té per als servicis públics a Espanya, en termes de saturació i en moltes ocasions de col·lapse, així com en la devaluació de la qualitat de les prestacions". També com això contribuïx a l'"empitjorament de les condicions laborals dels empleats públics".
El grup, igualment, reclamava al Govern autonòmic que posara de manifest "que els recursos de les administracions públiques són limitats i, donada la pressió provocada per la immigració massiva, estos recursos estan arribant al seu límit material i ja són insuficients per a donar resposta a les necessitats de la població espanyola".
En la mateixa línia exigia al Consell no participar en acords pressupostaris que pogueren "facilitar, finançar o consolidar l'entrada, acollida o permanència de menors no acompanyats", a més de rebutjar de manera "frontal qualsevol procés de regularització d'immigrants il·legals a Espanya".
El text registrat pels diputats de Vox també reservava un apartat per a instar el Govern valencià a dirigir-se a l'Executiu de Pedro Sánchez per a aprovar "definitivament l'Estatut Mèdic que reconega la singularitat de la professió" o "combatre el fenomen del turisme sanitari des de les administracions".
A Vox demanaven "convocar l'ambaixador del Regne de Marroc a Espanya" per a traslladar-li "la queixa corresponent i reafirmar la sobirania espanyola sobre les ciutats de Ceuta i Melilla" i "promoure la suspensió immediata del Tractat d'Amistat" amb Marroc.
Finançament autonòmic
De la mateixa manera que el PP descartà una de les iniciatives de Vox, estos feren el mateix amb els populars. En concret, la relativa al finançament autonòmic en què el partit que governa reclama a l'Estat retirar la seua proposta de reforma del model i tornar a obrir una negociació multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera.
La proposta sol·licitava, entre altres qüestions, aprovar un fons de nivellació transitori que permeta a aquelles comunitats autònomes infrafinançades disposar dels mateixos recursos que la mitjana espanyola mentre s'aprova el nou sistema.
El PP exigia una solució per al deute de la Generalitat, habilitar un mecanisme perquè les entregues a compte no foren vinculades als Pressupostos Generals de l'Estat, o que les futures inversions estatals tingueren en compte el pes poblacional de la Comunitat Valenciana.
22 acords
Malgrat tot, els dos partits validaren un total de 22 propostes: 11 de cada formació. Un enteniment que tornà a posar de manifest la sintonia entre ambdues formacions. La dinàmica no és nova, ja que PP i Vox han tancat durant la legislatura nombrosos acords. I entre els més rellevants, els Pressupostos de la Generalitat any rere any.
En el Debat d'este exercici, l'últim de la legislatura, aprovaren la creació d'un Servici Valencià de Control del Frau Padronal i la Sobreeocupació per a coordinar administracions, unificar protocols, detectar possibles irregularitats i promoure actuacions d'inspecció "quan existisquen indicis de frau".
El PP, a més, va donar llum verda a la proposta de Vox que demanava "impulsar el funcionament del canal autonòmic de denúncies i reclamacions educatives, accessible, senzill i confidencial, aprovat en els Pressupostos 2026".
Una iniciativa que busca, segons explicaren, garantir la "llibertat educativa i el dret dels pares a educar els seus fills", així com la "neutralitat ideològica" a les aules per a evitar "pràctiques d'adoctrinament".
Modificacions que volen impulsar després dels canvis en la Inspecció Educativa introduïts en la llei d'Acompanyament i que pretenien vetlar per la "neutralitat ideològica". Estes foren criticades per l'esquerra i seran pròximament recorregudes pel Govern central al Tribunal Constitucional.
