El Teatre Principal de València ha baixat el teló i, amb ell, pareix que se n'ha alçat un altre: el del pols polític que existix en el si del PP valencià, fins ara centrat en l'orgànic però que amb este episodi s'aireja públicament.

Tres són els seus actors principals: Vicente Mompó, president de la Diputació de València; Juanfran Pérez Llorca, cap de l'Executiu autonòmic; i María José Catalá, alcaldessa de València.

El primer du una estratègia indissimulada per tractar de desbancar el segon de la candidatura a la Generalitat. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja té la decisió presa, tal com ha vingut informant este periòdic.

Ho ha demostrat en nombrosos moviments a la interna, però esta vegada s'interpreta com un de molt més públic el del tancament del Principal a causa del moment triat i de les formes emprades.

Pérez Llorca ha decidit guardar silenci, sabedor que res es pot tocar fins que no arribe la proclamació oficial desitjada. Una posició que contrasta amb la de María José Catalá, que ha acabat botant davant de tot el que ha passat.

Així, el que podria circumscriure's a un mer xoc puntual entre administracions —una cosa, en qualsevol cas, gens habitual sent del mateix signe polític— ha acabat per convertir-se en l'evidència de l'ebullició en què conviu el PP valencià mentre Gènova no assenyala el seu elegit.

El desencadenant ha sigut el tancament immediat del Teatre Principal per les seues deficiències de seguretat, que ha posat damunt la taula l'estat d'un edifici que necessita una intervenció milionària —els estudis la xifren en al voltant de 50 milions per a recuperar-lo— i més del que dura una legislatura per a rehabilitar-se.

Però la seqüència de les últimes 48 hores també ha deixat al descobert la escassa interlocució entre la Diputació, propietària de l'espai, i la Generalitat, que el cogestiona. A això s'unix que també ha esquitxat l'Ajuntament de València, tot i que no té quasi competències.

Dilluns de matí es va presentar la nova programació del Principal per a la temporada 2026/2027. Només unes hores després, de vesprada, la Diputació rebia un informe pericial que posava negre sobre blanc les deficiències de l'immoble i que acabaria provocant el brusc tancament.

Telefonades i roda de premsa

Es va celebrar una reunió sobre el tema en la corporació i, ja de nit, Mompó va telefonar tant a Pérez Llorca com a Catalá per a comunicar-los la decisió i que ho anunciarien dimarts en roda de premsa.

Així que dimarts de matí, Mompó va comparéixer d'urgència al costat de la diputada de Projectes Tècnics, Paz Carceller, i el cap de l'àrea, Evaristo Carlos López, per a traslladar la clausura del teatre "per responsabilitat per a poder garantir la seguretat de treballadors i espectadors".

Encara que en un primer moment van evitar entrar en detalls, més tard van relatar que els problemes detectats afectaven a l'evacuació, la protecció contra incendis, l'accessibilitat i diferents elements estructurals i funcionals de l'edifici.

La imatge d'eixa roda de premsa va resultar especialment cridanera, ja que només hi estigueren representants de la institució provincial. No hi hagué ningú de la Generalitat tot i que la seua activitat cultural es desenvolupa mitjançant un sistema de cogestió amb l'Institut Valencià de Cultura (IVC).

Distància

Aquesta distància entre ambdues institucions va quedar palesa només unes hores després, quan la Generalitat va anunciar que la programació cultural prevista seria traslladada al Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts.

El mateix cap del Consell, en ser preguntat pel tema, va assegurar que es quedava amb la "rapidesa" de la seua Conselleria de Cultura per a buscar una alternativa i garantir la programació.

"El que m'ha arribat a mi és que pareix que s'han detectat unes deficiències en l'edifici, que cal fer obres per a millorar-les i que, per tant, s'ha de procedir al tancament", va dir.

Tot seguit va admetre que no havia pogut seguir la roda de premsa del president provincial, del seu partit, i, per tant, preferia ser prudent amb la informació, la qual cosa posava de manifest d'alguna manera les poques dades que manejava la Generalitat sobre el tema.

El president de la Diputació va arribar a afirmar fins a tres vegades davant dels mitjans que no es tractava "de tirar-li la culpa a ningú", però que la seua institució s'havia "trobat així" el teatre. Un retret cap als governs anteriors de PSPV i Compromís, però que tampoc excloïa l'actual.

Ja amb la ressaca de dimarts, este mateix dimecres Mompó demanava, en una entrevista en À Punt, la implicació de l'Ajuntament de València, la Generalitat i el Govern d'Espanya en la rehabilitació del teatre.

Com segurament no estarà en la llista de prioritats més urgents de l'Executiu central, les administracions que sí van reaccionar foren les dos primeres. Realment ho va fer Catalá, qui va deixar entreveure, en un moment donat, que parlava en nom d'ella i de Pérez Llorca.

Entrada en la propietat i "enfadament"

Durant una trobada amb el Levante-EMV, l'alcaldessa de València va avançar que plantejaria a Mompó que l'Ajuntament entrara en la propietat i que la seua part poguera cobrir la rehabilitació.

El mateix farà, segons va comentar, el Govern autonòmic. "He parlat amb el president de la Generalitat d'este tema, li ha paregut una bona solució i és una opció que a la mateixa Generalitat li pot encaixar", va dir.

En principi, d'acord amb fonts municipals, la intenció és comprar un terç cada administració, però tot dependria del preu que s'acordara pagar.

Catalá, qui va apuntar que encara no li havia proposat a Mompó l'entrada en la propietat, va aprofitar la seua intervenció per a deixar clar el descontent que li ha provocat la situació.

"Vaig conéixer del tancament del Principal dilluns de vesprada. Tenia un acte amb Rocío Gil (diputada delegada de Teatres i regidora a l'Ajuntament) i em va relatar que havia anat a la Diputació i li havien comunicat el tancament. Jo vaig preguntar, ho acabava de saber, i vam activar els recursos culturals de la ciutat per a reprogramar", va explicar.

De nit, va continuar, la va telefonar Mompó. "Li vaig manifestar el meu enfadament, la meua preocupació pel tema", va admetre. "No negue que he tingut moments de reflexió perquè eixe teatre és el cor de la ciutat i he arribat a pensar que no s'ha de tancar", va afegir.

Segons algunes fonts, en la reunió de la Diputació en què es va abordar el tancament del teatre no va estar present Rocío Gil per no ser avisada ni se li va donar tampoc trasllat de l'informe en comunicar-li el tancament.

Estes mateixes fonts mostren igualment la seua sorpresa sobre el fet que en juny ja hi haguera alerta del risc de despreniment en la façana del teatre, així com problemes relacionats amb la protecció contra incendis. Una cosa que, asseguren, tampoc va ser advertida a l'Ajuntament.

La Diputació diu que va avisar de la programació

La cosa no queda ahí, ja que la diputada responsable de Patrimoni de la corporació va remarcar en una entrevista en la Cadena Ser este dimecres que va ser precisament en base a eixa alerta de juny quan van sol·licitar l'informe tècnic que va arribar dilluns.

Sobre la presentació de la programació un dia abans, va insistir que "la Conselleria era coneixedora" de l'estat del teatre. "Jo expressament, i ho torne a repetir, vaig sol·licitar que no es fera la presentació perquè podia passar això. Llavors, a partir d'ahí qui prenga la decisió que assumisca la responsabilitat, però nosaltres ho vam comunicar", va dir en un retret més propi d'administracions de distint color polític.

"Jo no sóc qui per a recomanar a cap consellera ni a cap Conselleria el que ha de fer. Únicament vaig dir que nosaltres estàvem esperant eixe informe i que una vegada el tinguérem prendríem decisions. Si algú decidix fer una presentació en eixe moment, perquè ja la tenia programada, doncs jo ja no em faig responsable d'eixe tema", va afegir.