El PSPV va batre el rècord este dilluns de nombre d'esmenes presentades als Pressupostos de la Generalitat de 2026. Els socialistes van registrar ni més ni menys que 4.000 modificacions parcials, el que pràcticament serien uns comptes alternatius als pactats entre PP i Vox.
Les propostes no són només una esmena a la totalitat als primers pressupostos de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. També són una carta de presentació, una fulla de ruta dels socialistes de cara a les eleccions autonòmiques de 2027.
No debades, es dóna per fet que estes seran els últims comptes de la legislatura, atés que s'aprovaran a sis mesos d'acabar l'any i a menys d'un any de la cita amb les urnes, raó per la qual Vox no estaria disposat a tornar a pactar-ne uns de nous al final de l'exercici present.
Sense perdre de vista este escenari, els socialistes han decidit incorporar als pressupostos els 3.669 milions d'euros addicionals que la Comunitat Valenciana rebria cada any en cas que s'aprovara la reforma del sistema de finançament plantejada pel Govern d'Espanya.
Això és, han contemplat en distints compromisos plurianuals com distribuirien estos fons en cas que governaren els socialistes. Per a això, això sí, la reforma hauria de sumar majoria parlamentària al Congrés dels Diputats, cosa que pareix difícil que puga ocórrer.
Encara que l'objectiu de l'Executiu de Pedro Sánchez és validar-la abans que acabe l'any perquè puga entrar en vigor l'1 de gener de 2027, segons va explicar el ministre d'Hisenda, Arcadi España, la veritat és que les comunitats autònomes governades pel PP ja han mostrat el seu rebuig a negociar la proposta de manera bilateral.
En el seu lloc, demanen que es debata al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i, a partir d'ací, iniciar la tramitació a la Cambra Baixa.
Amb tot, tot i que els socialistes són conscients que les esmenes no aconseguiran tirar endavant, la maniobra és tota una declaració d'intencions que, d'una banda, busca marcar distàncies amb el cap del Consell, qui com la resta de barons territorials populars ha descartat asseure's a negociar si no és amb tots els territoris a la taula.
Però també pretén, d'altra banda, traure pit de la reforma proposada, la primera que s'ha presentat en els 12 anys que porta caducat el sistema actual —la seua vigència va expirar en 2014— i que ha mantingut la Comunitat Valenciana a la cola en finançament per habitant.
A tall d'exemple, el PSPV de Diana Morant proposa destinar "110 milions extres de la nova finançació" a la construcció i reforma dels centres educatius.
Estos se sumarien als 61 milions d'euros més que proposarien per a este exercici per a dibuixar unes inversions "al nivell dels últims anys del Botànic", el govern d'esquerres que conformaven PSPV, Compromís i Podem de 2019 a 2023.
També posar en marxa el "pla de reducció del preu de l'habitatge més ambiciós de la història, amb 52 milions en 2026 i 700 milions de la nova finançació en 2027" i el "blindatge de la VPP i prohibició en zones tensionades de comprar habitatge que no tinga una finalitat residencial".
D'esta manera, estes últimes aprofundeixen en la crisi que va esquitxar el PP a la ciutat d'Alacant i en solucions per a abordar la crisi de l'habitatge que afecta especialment els joves a les grans ciutats.
Així mateix, el grup socialista proposa destinar la nova finançació a "donar cobertura a la pujada retributiva als docents de 400 euros al mes a partir de l'1 de setembre i en 2027" i un increment de més de 1.000 milions a sanitat i educació respecte al pressupost de 2026 plantejat.
Compromís, 1000 esmenes
Per la seua banda, el grup Compromís no es va quedar arrere. Va presentar un miler d'esmenes centrades en diversos blocs: educació, sanitat, habitatge, servicis socials, dana, medi ambient, agricultura, cultura, ajuda humanitària i Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La coalició, que pretén amb elles fer una "impugnació total" dels comptes de Llorca, aposta per la "prioritat valenciana" front a la nacional que reivindica Vox per a donar el seu suport a estes.