La Conselleria d'Hisenda ha aprovat, amb diversos mesos de retard, l'informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre l'activitat econòmico-financera del sector públic referent a 2024. Es tracta del primer exercici complet del PP al capdavant de l'Executiu autonòmic, atès que en 2023 hi va haver canvi de Govern al juliol.
L'anàlisi ressenya diverses irregularitats, que venen sent habituals en totes les auditories any rere any: inexistència de convenis col·lectius, de relacions de llocs de treball o de massa salarial autoritzada; contractacions sense l'oportú expedient de contractació; i ús incorrecte de la contractació menor, entre d'altres.
L'informe té rellevància perquè va ser al gener de 2024 quan Carlos Mazón feia un dels seus grans anuncis de legislatura: una auditoria forense de tot el sector públic valencià. L'objectiu era, va afirmar, posar fi al "malbaratament i descontrol" que havia caracteritzat l'època de l'anterior Govern del PSPV, Compromís i Unides Podem. Així, va plantejar fins i tot acudir a la via judicial per denunciar aquestes pràctiques.
Com va publicar aquest diari, de moment només es coneix una auditoria forense, que va detectar un ús indegut de fons estructurals o despeses no justificades a la Fundació d'Investigació de l'Hospital General de València amb un impacte econòmic que ascendeix a 208.022,66 euros.
De la resta d'anàlisis d'aquest tipus no se'n sap res tot i que l'expresident de la Generalitat va justificar en el seu moment la mesura en què la Intervenció feia èmfasi en la manca de control en la gestió dels recursos públics, duplicitats en la despesa o retribucions a directius i treballadors "col·locats a dit al marge de la llei i pagaments a terceres persones sense control ni autorització".
En l'informe de 2024 la majoria d'aquestes irregularitats continuen apareixent. L'anàlisi engloba totes les entitats que componen el sector públic i les universitats dependents de la Generalitat. El nombre de treballadors mitjans de les entitats incloses en el Pla d'Auditories 2025 és de 14.659,70, sent l'import de les despeses de personal de 776.718.117,90 euros.
Personal
En matèria de personal, la Intervenció indica que no s'han pogut aplicar en la seva totalitat els procediments i proves d'auditoria planificades per al control de l'adequació a la legalitat de les retribucions satisfetes. El motiu és que en gran part de les entitats no existeix conveni col·lectiu d'aplicació o convenis col·lectius aplicats no informats per les conselleries competents. Tampoc relacions de llocs de treball informades favorablement o masses salarials autoritzades per la Direcció General de Pressupostos.
D'aquesta manera, de 46 entitats subjectes a l'obligació d'obtenir massa salarial només 5 d'elles disposen de massa salarial autoritzada per la Direcció General de Pressupostos, remarca l'informe.
De la mateixa manera, la Intervenció apunta que un total de 7 entitats presenten problemàtica amb el conveni col·lectiu d'aplicació, bé per no tenir-lo aprovat, per no comptar amb l'informe favorable de la Conselleria competent, per coexistència de diversos convenis col·lectius aplicables o per no estar adherida a cap conveni col·lectiu ni comptar amb conveni col·lectiu propi.
Pagaments sense expedient de contractació
Pel que fa a contractació, l'auditoria apunta que, de les 58 entitats analitzades, 12 han rebut una valoració desfavorable i 27 una valoració favorable amb salvetats. En 7 entitats s'han rebut béns i serveis sense l'oportú expedient de contractació, incomplint els principis generals de la contractació pública establerts a la llei.
La Intervenció fa una menció especial al Consorci Hospital General Universitari de València, al Consorci Hospitalari Provincial de Castelló i a Fira València. En total són 150 milions d'euros i 60.328 pagaments sense expedient de contractació (un 16,37%).
L'informe fa èmfasi, igualment, que en 14 entitats s'ha fet un ús incorrecte de la contractació menor, ja que es tracta de necessitats recurrents que es repeteixen any rere any, o es produeixen fraccionaments de contractes per eludir la tramitació de procediments no menors, incomplint els límits que disposa la llei.
En total, hi ha hagut 11.138 contractes menors per un import de 34.286.221,91 euros (el 3,56%).
Encarrecs a mitjans propis
Respecte als encarrecs a mitjans propis, la Intervenció remarca especialment la situació de l'empresa pública Vaersa. "No s'acredita suficientment el compliment efectiu de l'exigència que el mitjà propi disposi de recursos humans, materials i tècnics adequats i suficients per dur a terme les prestacions encarregades", incideix.
Així mateix, afirma que una part significativa del personal vinculat a la seva execució ha estat contractat mitjançant relacions laborals de caràcter temporal, arribant en un dels casos a un 60 % del total. Així mateix, no consta que l'entitat haja sol·licitat la preceptiva autorització prèvia de l'òrgan competent de la Conselleria amb competències en matèria d'Hisenda per a la contractació de personal laboral temporal.
La Intervenció recorda que el recurs a l'encàrrec només pot justificar-se quan constitueixi una opció més eficient, sostenible i eficaç que la contractació pública, conforme a criteris de rendibilitat econòmica; o que resulti necessari per raons de seguretat pública o per la urgència en la disponibilitat dels béns o serveis objecte de l'encàrrec.
"En cap dels expedients examinats s'acredita la concurrència d'aquestes circumstàncies ni s'aporta una anàlisi comparativa que justifique la major eficiència d'aquesta forma de gestió davant la contractació pública ordinària, la qual cosa suposa una deficiència rellevant en la motivació i documentació exigida per garantir l'adequada aplicació d'aquesta figura excepcional", conclou.