El nombre d'agressions al personal sanitari en la Comunitat Valenciana no ha deixat d'ascendir des de la pandèmia. Els que aleshores foren herois, hui s'han convertit en víctimes d'atacs físics, amenaces i assetjament per xarxes socials.

Per tractar de frenar i combatre estes actituds davant dels infermers i infermeres valencians, que patixen quatre atacs al dia de mitjana, la Comunitat Valenciana ha actualitzat la normativa per sancionar amb més duresa els agressors i adaptar-la a la nova realitat per incloure les agressions pel mitjà digital.

En 2024 es registraren 1.356 agressions, un 13,7% més respecte a 2023, i en 2025 pujaren a 1.437. Xifres molt inferiors a la realitat que patixen estos professionals a causa del silenci que envolta estos atacs.

La presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria d'Alacant, Montserrat Angulo, afirma que "actualment existix un greu problema d'infradiagnòstic, perquè molts sanitaris no denuncien per por a represàlies en el seu lloc de treball o pel desgast que suposa enfrontar-se a l'agressor en un juí".

"El nou reglament introduïx una definició legal àmplia del que constituïx una agressió en l'àmbit sanitari, cobrint un buit que no estava contemplat en l'anterior decret de 2014", indica.

La norma ja no es limita únicament a la violència física, sinó que abasta insults, vexacions, injúries, amenaces, intimidacions, danys patrimonials i conductes atemptatòries contra la llibertat sexual. "A més, inclou per primera vegada les agressions comeses per mitjans escrits, audiovisuals, digitals i a través de xarxes socials", explica.

Angulo detalla que el nou marc legal introduïx sancions administratives de fins a 60.000 euros i permet mesures de protecció immediata, com el trasllat de l'agressor a un altre centre.

"S'ha creat un règim específic d'infraccions administratives dividit en lleus, greus i molt greus. Abans, si una agressió denunciada no arribava a tindre rellevància penal, el cas quedava arxivat sense cap sanció. Amb este canvi, l'Administració adquirix potestat sancionadora per imposar multes econòmiques que oscil·len entre els 500 € i els 60.000 € per als casos més greus", indica.

El reglament contempla expressament la reparació dels danys ocasionats a la víctima, incloent les despeses derivades de l'assistència sanitària i el pagament d'indemnitzacions. Estes reclamacions econòmiques podran exigir-se directament a l'agressor a través del procediment sancionador de multes.

"L'objectiu és reforçar la seguretat jurídica, la capacitat de resposta administrativa i la protecció efectiva dels professionals", afegix la presidenta.

D'aplaudits a agredits

L'experta assenyala un augment preocupant de la violència des de la pandèmia, vinculant este fenomen a la frustració dels usuaris davant de les llistes d'espera i la digitalització de les cites.

"Encara que les agressions digitals van en augment, la majoria dels incidents continuen sent agressions verbals i físiques en els centres d'atenció i urgències", sosté.

D'1.457 agressions a professionals sanitaris denunciades en la Comunitat Valenciana l'any passat, 230 foren físiques.

Angulo subratlla que "esta xifra representa 101 agressions més que les comptabilitzades en 2024. L'increment més fort es va iniciar en 2020 amb la pandèmia, mantenint-se des d'aleshores una tendència ascendent any rere any".

Este augment el relaciona amb una patent frustració social, que els ha portat de ser aplaudits a agredits en uns anys.

L'impossibilitat de sol·licitar cita presencial i l'atenció telemàtica generen malestar, afectant especialment les persones vulnerables a la bretxa digital que depenen de tercers per a gestionar la seua salut.

"Tota eixa tensió s'acaba descarregant sobre la primera persona que l'usuari troba en el centre de salut o en l'hospital, paper que recau de manera majoritària sobre la infermera", lamenta.

Des del Col·legi d'Infermeria s'oferix un curs de prevenció d'agressions i es facilita a les infermeres agredides assistència jurídica completa de representació i defensa, juntament amb assessorament psicològic especialitzat.

I és que, com destaca Angulo, una agressió no conclou en finalitzar l'episodi, sinó que "deixa greus seqüeles físiques i emocionals" com estrès laboral crònic, menor rendiment professional, estrès posttraumàtic i ansietat.