A la Comunitat Valenciana dir paella a la paella és motiu de debat acalorat. Mentre a Alacant es busca promocionar les receptes baix la denominació genèrica d'arrossos, l'expert Edu Torres adverteix que l'enfrontament intern impedix vendre el plat amb la contundència d'altres referents globals.
"L'alacantí està enfadat amb el valencià, el valencià està enfadat amb el català. No sabem què és una paella i s'ha sabut definir molt bé què és un sushi fora d'Espanya. S'ha sabut definir molt bé què és una pizza, però com que estem enfadats entre nosaltres, no sabem vendre el nostre icone nacional. Este és el gran problema", denuncia Edu Torres este divendres en la seua visita a Béton Brut.
Per a contrarestar esta divisió, Torres impulsa iniciatives com la trobada Clandestinos a València, que reunix més de 50 referents de la cuina mundial per a reivindicar el plat. A través d'este fòrum pel qual presumeix que han passat figures com José Andrés, Paco Roncero, Ángel León o Diego Herrero, l'especialista defensa que es pot cuinar amb els recursos locals de cada zona, "però portant-ho sempre a la paella".
Esta visió oberta i integradora xoca directament amb les línies promocionals impulsades en el passat des d'Alacant amb la voluntat de diferenciar-se respecte a València. El major exemple d'això és el llançament en 2018 de la marca Alacant ciutat de l'arròs "per les innumerables varietats de què podem presumir".
L'iniciativa publicitària busca que el visitant que busca la paella demane arròs amb la finalitat de desmarcar-se de la recepta clàssica per a oferir més de tres-centes. Davant de l'afany institucional per imposar el terme genèric que tant val per a un arròs xinés com per a un arròs del senyoret, Edu Torres defensa "parlar sempre de la paella i no d'arròs". Per al divulgador, la clau de l'èxit comercial residix en l'excel·lència tècnica i en "tres conceptes: la paella i el socarrat ben fet, no cremat".
L'expert assenyala que la mala execució històrica als fogons ha perjudicat la reputació de la capa caramel·litzada. "A quasi ningú li agrada el socarrat perquè tota la vida se l'ha menjat cremat", puntualitza Torres sobre esta tècnica d'acabat de la paella.
Amb este mètode i mantenint intacta la marca de la paella, Torres ha estès el seu producte a una escala massiva. "Hem aconseguit, en el nostre cas, vendre a 54.000 restaurants a tot el món, però sempre posant en valor el producte local: l'arròs, el safrà i l'oli d'oliva", destaca l'especialista.
La paella per tot el món
La seua tasca internacional li permet adaptar el plat als ingredients autòctons de cada país sense renunciar al seu nom ni a la seua identitat. "Ara he estat a Riad i a Riad faig una paella de camell, vinc d'Equador i he fet una paella de cui", exemplifica sobre la versatilitat de l'icone.
Torres recalca que integrar productes d'altres països no destrueix l'elaboració, sinó que projecta el seu abast mediterrani. "Al final pose en valor el producte local que és al final la paella valenciana amb el seu abast, però sempre posant en valor la paella, el safrà, l'arròs i l'oli d'oliva, que és la nostra base", reitera contundent.
La gastronomia és un dels factors d'atracció de turisme més potents en els últims anys, com recalquen en cada acció les diverses administracions. Així ho recordaren en 2025 quan Alacant es va convertir en la Capital Espanyola de la gastronomia: entre el 25 % i el 40 % dels turistes trien destí en funció de l'oferta gastronòmica i la despesa que destinen a la gastronomia s'ha incrementat fins al 26 % del total.
I ací la província d'Alacant té molt de què presumir ja que és un dels territoris millor valorats per guies com la Michelin, que la situen entre les sis primeres d'Espanya. La paella és per a molts dels seus cuiners premiats una forma de diferenciar-se i, per tant, d'atraure comensals.
Si la cuina local és "un element indispensable de l'excel·lència turística" per a atraure visitants, el treball de Torres demostra el potencial de vendre l'icone global. "Em pareix meravellós posar en valor eixe concepte", conclou l'expert.