L'Acadèmia de la Gastronomia de la Comunitat Valenciana viu una profunda metamorfosi baix la presidència de Sergio Terol. Amb més de dues dècades d'història, el mandatari és autocrític amb etapes anteriors. Excepte un període que va impulsar l'alta cuina, Terol reconeix que hi hagué "prou anys erms on era més bé un grup de pijos que anaven a menjar".
El nou rumb busca erradicar la inacció. El president és taxatiu a EL ESPAÑOL sobre el paper dels membres de la institució: “Estem intentant prendre'ns molt seriosament el que és una acadèmia i no ser uns hipòcrites anomenant-te acadèmic". Açò es tradueix en centrar-se en “aprofundir en coneixements, divulgar-los".
Este gir radical implica canviar el caràcter merament lúdic de les seues trobades. "Tot el que faces, un dinar entre acadèmics com a amics i tal, està molt bé, però això no és un tema acadèmic", adverteix. Terol defensa que el vertader rol de la institució passa per conéixer els processos des de l'origen: "Un tema acadèmic és si abans del dinar fas una visita i vas a vore el taller de Paco Torreblanca o vas a la confraria de pescadors".
"Nosaltres hem d'anar a treballar, aprendre, injectar il·lusió a la gent, injectar curiositat", sentencia amb fermesa el president, marcant distàncies amb les dinàmiques del passat.
Per a aconseguir-ho, l'Acadèmia s'està reestructurant per a representar fidelment tota la regió gastronòmica, fugint de les divisions administratives provincials. Sota esta nova junta, s'han creat tres vicepresidències (una per cada província) i s'ha iniciat una campanya per a captar representants locals. L'objectiu és “captar nous acadèmics de totes i cadascuna de les comarques, des de la Vega Baixa fins a l'Alt Maestrat".
Terol recalca la importància de comptar amb veus en el terreny que alerten de les realitats agrícoles i marítimes de cada racó: "És fonamental tindre gent i que siguen gent amb actitud i aptitud, que alcen la mà defensant el que ells conviuen cada dia". Només així es pot saber, per exemple, "si hi ha hagut un problema amb la collita enguany que ha entrat un bitxo i ens ha furtat la campanya de l'arròs, de la magrana o de la carxofa".
Sota esta filosofia, la fulla de ruta de l'Acadèmia es vertebra sobre dos grans eixos: “producte i formació". Un dels projectes més ambiciosos de Terol és introduir la gastronomia en les aules des de la infància.
"Des de xiquets hem de començar a formar la gent, que la gent torne a les cuines". Per al president, recuperar el plaer de cuinar a casa front a l'auge dels precuinats és una qüestió de salut pública, baix la premissa de “que el teu menjar siga la teua medicina i que la teua medicina siga el teu menjar".
L'Acadèmia vol estrényer llaços amb l'àmbit universitari. El president proposa suggerir a les institucions acadèmiques treballs de fi de grau orientats a "la recuperació de les receptes ancestrals", estudiant la seua evolució històrica i plantejant com han d'adaptar-se al futur.
La preocupació de Terol pels “productes en vies d'extinció" és de màxima urgència a causa de la pèrdua d'oficis agrícoles, pesquers i artesanals. Si l'Acadèmia aconseguix consolidar els seus ingressos i convertir-se en corporació de dret públic, Terol té clar el seu gran somni: "Fer eixe llistat de productes de la Comunitat Valenciana amb especial èmfasi i estima amb eixos productes en extinció, recuperar tots els que puga amb el Politècnic, guardar llavors".
A nivell organitzatiu, el president aspira que la institució es convertisca en un far d'autoritat científica i cultural semblant a una altra gran entitat nacional. "Per a mi el far és la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, quan algú sent un acadèmic, normalment abans d'oposar-te primer et documentes perquè presumixes que té una veracitat el que t'està contant. Doncs això hauríem d'aconseguir-ho ací en gastronomia", conclou.