La història del vi a Alacant ha donat un gir radical en les últimes set dècades, passant de ser una potència de volum a granel a un refugi de qualitat i d'autor. David Carbonell, director de Col·lecció de Tonells Centenaris, lidera un projecte que busca recuperar l'essència d'una zona que va arribar a tindre més de 30.000 hectàrees de vinya en els anys 50.

No obstant això, aquell passat d'esplendor es va diluir quan molts cellers històrics tancaren per a formar cooperatives. Segons explica Carbonell, este va ser "un moviment cooperativista de fer un volum gran per a poder competir". Esta estratègia va tindre efectes secundaris negatius, com la pèrdua de diversitat varietal a favor d'una política de "concentrar en una única varietat".

Per al cellerer, l'enfocament en el baix preu ha sigut històricament perjudicial per a la regió. "El vi barat és un desastre perquè crea misèria en tota la cadena", afirma amb rotunditat Carbonell. Afig que la cultura del vi assequible acaba "aprofintant-se de l'agricultor o del celler" i no permet valorar el producte real.

Aquesta tendència al granel va ser especialment forta en els anys 60 i 70, quan Alacant es va convertir en una zona "granelista" on era "tan fàcil vendre el vi" que es va crear una bombolla de comoditat. En aquella època, la producció superava els 500.000 hectolitres, destinats majoritàriament a donar grau i color a vins d'altres regions com França.

La pressió urbanística i l'auge del turisme a la Costa Blanca provocaren un arrencament massiu de ceps, reduint la superfície a les a penes 5.000 hectàrees actuals. No obstant això, Carbonell destaca que esta vinya restant a l'interior és d'una qualitat excepcional. El seu projecte a la Canyada va nàixer de la troballa de "tonells arraconats" des dels anys 60 a l'antic celler El Pinaret.

"El que dona qualitat a un Fondilló és la mare", explica l'expert sobre el sistema de soleres recuperat. El Fondilló Lluís XIV, que ha aconseguit 99 punts en la Guia Peñín que el convertia en la nota més alta de la història per a un vi de la Comunitat Valenciana, és fruit d'este procés intergeneracional. Carbonell relata que, en obrir aquelles bótes antigues, trobaren un caldo d'una "complexitat i antiguitat excepcional".

La rellevància històrica d'estos vins es remunta segles arrere, quan el rei Ferran el Catòlic va atorgar en 1510 un privilegi perquè només Alacant comercialitzara els seus vins amb la seua pròpia marca. Fins i tot el rei Lluís XIV de França, el denominat Rei Sol, era un devot d'estos caldos. "L'últim que va fer en la vida va ser beure una copa de vi d'Alacant abans de morir", recorda Carbonell basant-se en les cròniques de l'època.

Tot i este patrimoni, Carbonell lamenta que el consumidor local encara tinga "un complex" front a altres denominacions. "Sembla que un Cabernet o un Tempranillo està a un nivell superior que una Giró o una Monastrell", critica el cellerer. I assenyala que, mentre en mercats com els Estats Units, Canadà o Anglaterra es valora el Fondilló com un "generós natural" al nivell del Xerés o l'Oporto, a casa encara es preferix demanar un Rioja o un Ribera.

El sector s'enfronta ara al repte de mantindre la rendibilitat amb collites cada vegada més curtes a causa de la sequera, amb una producció que en 2026 ronda els 100.000 hectolitres. No obstant això, el mercat ha canviat: dels 60-70 litres que cada espanyol consumia a l'any en els 50, s'ha passat a uns 10 litres actuals on el client dona prioritat a la qualitat sobre la quantitat.

Carbonell insistix que Alacant té un potencial "absolutament increïble" equiparable a zones històriques de la Mediterrània com Santorini, Sicília o Mallorca. "Tenim unes varietats autòctones, un clima que és el que necessiten i un mercat de milions de persones", conclou el cellerer. I per això insta a valorar la gastronomia i el vi local per damunt de modes exòtiques.