Després d'un breu episodi de pluges, les temperatures han baixat lleugerament a la província d'Alacant.
I encara que les primeres hores de la vesprada encara s'assemblen a uns dies habituals d'estiu, la frescor del matí convida ja a pensar en la tardor i en les seues escapades més amigables.
Xixona es cola este tardor entre els plans més apetibles de la província d'Alacant, un municipi d'interior, envoltat de massa forestal i serres, que combina patrimoni, gastronomia dolça i miradors amb picada d'ull a la Mediterrània.
Per què Xixona?
Amb quasi tres quartes parts del seu terme cobertes de bosc, els voltants de Xixona són ideals per a escapades de senderisme i bicicleta de muntanya quan la calor de l'estiu amaina.
Després dels primers ruixats tardorencs, moltes fonts naturals recuperen cabal i el paisatge guanya intensitat, llocs com El Salt, Font de Nutxes, Font dels Bassons, Font de Roset o Font del Moratell són alguns dels punts que mereixen una parada.
La localitat, d'uns 7.000 habitants, s'assenta entre els valls i muntanyes que separen Alacant d'Alcoi, en un entorn dominat per la Penya Migjorn i el mont de la Carrasqueta (1.020 m), un dels grans pulmons verds de la província.
Ànima medieval
El nucli antic de Xixona és un laberint de carrers estrets i costeruts, amb façanes de colors, balcons de ferro forjat i portes de fusta que conviden a perdre's sense pressa. Este conjunt històric, que a penes ha canviat amb els anys, conserva la petjada dels seus fundadors àrabs i ha sigut reconegut per la UNESCO.
Entre els racons amb més encant destaca la Plaça del Dècim, on es conserva la portada gòtica de l'Església Vella, temple del segle XIII dedicat a Santa Maria i exemple de transició al gòtic valencià; l'Església de l'Assumpció, la parròquia actual, i edificis senyorials com la casa Monerris Planelles i el Convent dels Franciscans, la Torre Blai i el Forn del Raval, una joia de l'arquitectura popular vinculada a la tradició del torró.
També mereix una visita l'Ajuntament, a l'avinguda de la Constitució, reconstruït després de l'incendi de 1930 i punt de partida habitual per a recórrer el nucli antic amb plànol en mà.
Molts caps de setmana s'organitzen visites guiades teatralitzades pel nucli antic, una opció molt recomanable per a famílies i per a qui vullga descobrir anècdotes i llegendes locals de manera amena.
El castell i la Torre Grossa
Dalt del turó que domina la vila s'alça el Castell de Xixona, també conegut com a Torre Grossa, una fortalesa d'origen almohade construïda entre els segles XII i XIII. Restaurat en 2020, el recinte s'utilitza hui per a concerts i espectacles a l'aire lliure i pot visitar-se sol·licitant accés amb antelació a l'Ajuntament.
La recompensa està en les vistes: des del castell es divisa la Mediterrània, que en línia recta queda a uns 20 quilòmetres, en un panorama que en tardor guanya claredat i profunditat. No debades, la Penya Migjorn, el “balcó de Xixona”, oferix també panoràmiques magnífiques de bona part de la província i de la mar.