Els veïns d'Oriola Costa venen denunciant estiu rere estiu una onada de delictes que s'agreuja al ritme que creix la seua població.
Amb fins a 100.000 habitants a l'estiu, critiquen que la zona manca d'infraestructura policial pròpia i compta amb un dispositiu insuficient per a un nucli urbà que arriba a superar en població la major part dels municipis alacantins.
Un dels últims incidents a la zona va ser la perillosa fugida d'un vehicle robat que va acabar embestint per darrere un cotxe patrulla a gran velocitat, obligant els agents a apartar-se per a evitar ser atropellats.
Més comuns són els assalts en plena via pública i les entrades en vivendes. Residents de la zona asseguren que múltiples lladres ronden per les zones residencials, salten murs, accedixen a jardins privats i sostreuen objectes de les vivendes quan tenen oportunitat.
Els afectats s'organitzen en les xarxes socials per a compartir imatges dels sospitosos, gravacions dels seus destrossos i proves de les ferides causades a les víctimes de robatoris violents de mòbils i joies a la via pública i, en molts casos, a plena llum del dia.
Per a gener, preveuen superar en població empadronada la pròpia Oriola ciutat amb 32.000 censats, i estimen arribar als 40.000 en tres o quatre anys. No obstant això, pel consum de llum i aigua, estimen que la població real se situa al voltant de les 60.000 persones a l'hivern i supera fàcilment les 100.000 en els mesos d'estiu.
Per a Román Jiménez, president del Partit Independència Oriola Costa (PIOC), el moviment que lluita per la independència d'Oriola Costa com a municipi independent d'Oriola amb servicis propis, la situació és límit.
"La ciutat d'Oriola posseïx la seua comissaria de Policia Local central, mentre que a Oriola Costa comptem amb un gran centre d'emergències que està infrautilitzat i ocupat a penes al 5 %", lamenta.
Jiménez considera inacceptable que de la plantilla de més de cent agents locals, "només uns 30 estan destinats a patrullar la costa, cobrint el mínim imprescindible per a 100.000 habitants a l'estiu. A més, la Guàrdia Civil no disposa de quarter ni de presència física fixa a Oriola Costa; la seua base està a Pilar de la Horadada i les patrulles únicament passen de tant en tant amb els seus vehicles, o bé es desplacen ocasionalment des de Torrevella".
Aquesta falta de plantilla i infraestructures policials apreta cada vegada més als veïns, que creixen a una mitjana d'uns 3.000 empadronats a l'any, asseguren des de PIOC.
Falta de denúncies
El gran percentatge d'estrangers que habiten el nucli urbà i la falta d'un quarter propi fan que posar una denúncia siga complicat i que algunes víctimes es resignen de la seua sort abans que demanar cita prèvia i aconseguir un traductor.
"Si un ciutadà patix un robatori o assalt que no supose una agressió física urgent, la Policia Local li indica que ells no tenen competència per a actuar. L'afectat es veu obligat a traslladar-se al quarter de Pilar de la Horadada i sol·licitar una cita prèvia que sol tardar de dos a cinc dies, o fins i tot una setmana", indica Jiménez.
A més, la Guàrdia Civil no proporciona traductors oficials. Al no haver traductors de l'Estat, els residents estrangers han de contractar pel seu compte un traductor de castellà per a acompanyar-los. Davant este tràmit tan farragós, molts preferixen donar per perdut un mòbil o rellotge de 200 euros abans que passar per eixe calvari, la qual cosa deixa estos delictes fora de les estadístiques oficials", sosté el veí president de PIOC.
Mesures antirrobatoris
Davant el volum de queixes constant, els veïns estan instal·lant alarmes, tanques altes, càmeres i fins i tot comprant gossos de protecció, com ha vingut informant Crime Watch Orihuela Costa, un compte de Facebook gestionat per un veí estranger que s'ha convertit en un canal de denúncia per als residents.
Encara que es va valorar crear patrulles veïnals nocturnes organitzades amb cotxe, es va descartar pel risc físic i legal que implicava enfrontar-se als delinqüents.
No obstant això, s'han pres mesures de presència física en punts negres. Una d'estes zones és "la costera cardíaca", on els delinqüents s'apostaven per a assaltar vianants cansats, per la qual cosa diversos membres de PIOC van fer guàrdies nocturnes allí fins a erradicar els assalts.
"T'obliguen a fer coses que no són normals pels servicis deficients que tenim", conclou Jiménez.