Turisme per a tots
Més enllà del rècord de visitants, la urgència de recuperar un turisme accessible que mantinga l'equilibri amb els residents.
En 2009 vaig passar unes setmanes en Costa Rica per un treball de suficiència investigadora, previ a la tesi. Estudiava com els recursos d'un territori podien convertir-se en desenvolupament econòmic sostenible i, sobretot, en oportunitats per a qui viu en ell.
Allí em vaig trobar amb una paradoxa aparent. Costa Rica era —i continua sent— sinònim d'un dels millors cafés del món. No obstant això, bona part del producte es destinava a l'exterior i no sempre estava a l'abast de qui portava generacions produint-lo. Dèsset anys després, les dades confirmen que aquella realitat continua vigent: segons l'Institut del Café de Costa Rica (ICAFE), en la collita 2024-2025 prop del 86% de la producció nacional es va destinar a l'exportació.
Aquella experiència em porta hui a preguntar-me si, salvant les distàncies, podria estar passant-nos alguna cosa semblant amb el nostre sector de sectors.
Espanya viu un moment turístic extraordinari. En els set primers mesos de 2026 rebérem 58,1 milions de turistes internacionals, un 4,6% més que l'any anterior, mentre la seua despesa va arribar als 82.054 milions d'euros, un 7,8% més. Són xifres que hem de celebrar. El turisme genera ocupació, inversió, activitat empresarial i riquesa, i hem de continuar treballant per a millorar la nostra oferta, desestacionalitzar-la i avançar cap a un model turístic de major valor. Però l'èxit també mereix preguntes.
Pot una família espanyola gaudir hui de l'oferta turística del nostre país amb la mateixa facilitat que fa uns anys? Estem construint destinacions cada vegada més competitives cap a fora mentre una part de qui viu en elles troba més dificultats per a gaudir-les? I, si eixe fora el diagnòstic, què ens està portant fins ahí?
Seria massa simple responsabilitzar el turista internacional o les pròpies empreses del sector. Els factors, probablement, són múltiples i molts transcendeixen el propi sector. Una demanda elevada pressiona els preus i, en un mercat global, l'oferta tendeix a orientar-se cap a qui està disposat a pagar més per ella. A això se sumen uns costos empresarials creixents i l'esforç per millorar, segmentar i desestacionalitzar la nostra oferta. La qüestió no és només quant han pujat els preus, sinó com ho han fet en relació amb la nostra capacitat adquisitiva. Salaris, habitatge, renda disponible i cost de vida formen part d'una equació bastant més complexa.
Més enllà de l'economia, hi ha una altra variable que hauríem de considerar: la relació del resident amb el turisme i amb les transformacions que experimenten les destinacions més demandades. Qui viu en elles participa dels seus beneficis, però també conviu amb alguns dels seus reptes: congestió en determinats moments, pressió sobre alguns serveis o transformació urbana. Si, a més, percep que cada vegada té més dificultats per a gaudir de tot el que l'envolta, pot produir-se un distanciament que no beneficia ningú.
Durant dècades parlàrem amb orgull de la democratització del turisme. Viatjar va deixar de ser privilegi d'uns pocs i va passar a estar a l'abast de milions de famílies. El turisme es va defensar també com a instrument de desenvolupament local, redistribució de riquesa i generació d'oportunitats. Potser haja arribat el moment de recuperar eixa idea i preguntar-nos què significa hui realment un turisme per a tots.
Ben pensat, no és casual que la idea ens torne al café. En els anys de la Transició, el professor i ministre Manuel Clavero va encunyar una expressió que acabaria fent fortuna: «café per a tots». Defensava amb ella que el dret a l'autonomia no havia de quedar reservat a uns pocs territoris. Anys després, ell mateix aclariria el seu sentit: «el café per a tots significava el dret a tindre autonomia per a qui ho volguera».
En cert sentit, podem rescatar l'esperit d'aquella expressió. Turisme per a tots tampoc significa el mateix turisme per a tots, ni exigeix que qui promou negocis i ocupació renuncie a la seua legítima rendibilitat. Significa una cosa bastant més elemental: preservar la possibilitat real de gaudir-lo. L'èxit d'una destinació no pot mesurar-se només per quants volen vindre, sinó també per la capacitat de qui viu en ella per a continuar gaudint-la.
Café per a tots, deia Clavero. Turisme per a tots, diem hui. No com a consigna, sinó com a compromís. I no només cada 27 de setembre.
José F. Mancebo és doctor en Empresa, Economia i Societat. Director del Patronat Provincial de Turisme Costa Blanca.