Mentres no es puga millorar el present, no queda una altra que acudir a l'hemeroteca per a recuperar l'orgull i el somriure. El calendari oferix hui una excusa perfecta per a fer-ho, perquè fa 45 anys, un 25 d'agost, Alacant va ser escenari d'una d'eixes nits que pareixen pertànyer a una altra època. I no, no va ser un somni.
L'estadi Rico Pérez es va omplir fins la bandera per a rebre l'Argentina campiona del món. No es podia tindre millor rival. Impossible.
El partit va ser també un esdeveniment econòmic per a l'Hércules. Als socis i aficionats habituals es sumaren nombrosos turistes que passaven les seues vacances a Alacant i en distints punts de la província, atrets per la presència de la campiona del món i de les seues grans estrelles. L'expectació va permetre al club obtindre una important recaptació en una nit que va desbordar també les previsions d'assistència.
L'Hércules, consolidat aleshores en Primera, s'enfrontà a la selecció dirigida per César Luis Menotti en el ja desaparegut Trofeu Costa Blanca. L'Argentina acabava de conquistar el Mundial de 1978 i es preparava per a tornar a Espanya un any després amb la missió de defendre el seu títol, reforçada amb un futbolista que ja apuntava com un dels grans noms del futbol mundial.
Aquella gira d'estiu per Espanya tenia l'objectiu de conéixer alguns dels escenaris en què la selecció podia jugar durant el Mundial de 1982 i preparar el campionat davant rivals d'entitat.
L'Argentina va triar Alacant com una de les seues principals bases i es va prendre de debò la gira. Menotti va desplaçar a Espanya totes les seues estrelles. La selecció s'enfrontà també al València, al qual va guanyar 0-1 dies abans a Mestalla, i al Barcelona, amb el qual perdria 1-0 poc després. El 25 d'agost era el torn de l'Hércules.
I entre totes aquelles estrelles n'hi havia una que ja començava a il·luminar el futbol mundial: Diego Armando Maradona.
Només tenia 20 anys i encara estava lluny del futbolista que uns anys després es convertiria en llegenda, si bé ja havia meravellat en 1979 en el Mundial juvenil del Japó, en què l'Argentina es va portar el títol. El seu nom ja estava en boca de tots i aquella nit Alacant va poder vore'l de prop al costat del seu soci, Ramón Díaz, una altra estrella emergent.
L'Hércules va formar amb un dels seus recents fitxatges, l'internacional polonés Jan Tomaszewski, en la porteria. El porter mundialista va estar acompanyat per Serrat, Ernesto, Albaladejo, Santi, Müller, Vidal, Aracil, Churruca, Moyano i Herbera. Després entraren Reces i Juan.
El luxe argentí
Enfront, l'Argentina va presentar un equip d'autèntic luxe: Fillol, Passarella, Olguín, Olarticoechea, Van Tuyne, Gallego, Barbas, Ramón Díaz, Maradona, Patricio Hernández i Santamaría.
El partit va acabar amb victòria argentina per 0-2. Ramón Díaz va ser el gran protagonista en marcar els dos gols, mentres que Daniel Passarella va ser expulsat durant l'encontre pel col·legiat almerienc Andújar Oliver en una acció polèmica.
El central va preguntar a l'àrbitre, després d'una falta, «què cobres», en al·lusió al que havia assenyalat, però el col·legiat va interpretar que era una acusació per haver-se venut i el va expulsar amb roja directa.
Sense gol de Maradona
Maradona no va marcar, però va deixar mostres del talent que ja l'havia convertit en un dels grans noms del futbol internacional.
El mateix Diego i Ramón Díaz van protagonitzar una de les accions més espectaculars de la nit, una successió de parets a un toc que els va permetre avançar des del centre del camp i acabar amb el baló dins de la porteria. El gol, no obstant això, va ser anul·lat per mà prèvia del davanter, encara que la graderia, en peu, va ovacionar durant un minut la jugada.
El marcador va quedar en segon pla davant la dimensió de l'esdeveniment. El Rico Pérez havia rebut la campiona del món i a bona part dels futbolistes que un any després tornarien a xafar la mateixa gespa per a defendre la copa.
Un dels gols de Ramón Diáz per a la selecció argentina al Rico Pérez.
La nit va tindre, a més, un epíleg que hui permet rescatar una de les imatges més reconeixibles d'aquell partit. Després de l'encontre, el llegendari president de l'Hércules José Rico Pérez va entregar el trofeu Costa Blanca a la selecció argentina i es va produir l'intercanvi tradicional de camisetes entre els jugadors.
D'entre les fotografies d'aquella nit destaca una que amb el pas del temps ha guanyat encara més valor, la de Maradona posant amb la camiseta de l'Hércules.
La relació entre l'Argentina i Alacant no havia nascut per casualitat. César Luis Menotti havia visitat la ciutat en novembre de 1980 per a estudiar possibles seus per a instal·lar el quarter general de la selecció durant el Mundial. El tècnic va recórrer el Rico Pérez acompanyat per representants federatius i per l'aleshores president de l'Hércules. Li va agradar l'estadi i va arribar a comparar-lo amb el camp del Racing.
Maradona tornaria al Rico Pérez. Però ja no com aquell jove de 20 anys que formava part d'una gira de preparació. Ho faria com una de les grans estrelles d'un Mundial. Hui, 45 anys després, el contrast és inevitable.
Aquell Rico Pérez estava ple i l'Hércules competia en Primera. L'estadi era un dels grans teatres del futbol espanyol i Alacant rebia la campiona del món amb els seus millors jugadors. Ara, el Rico Pérez, amenaçat de ruïna, afronta un futur incert, mentres l'Hércules intenta escapar any rere any de les catacumbes del futbol.
Per això l'aniversari convida a mirar arrere. Mentres no es puga millorar el present, no queda una altra que acudir a l'hemeroteca per a recuperar l'orgull i el somriure. I poques pàgines de la història de l'Hércules permeten fer-ho com aquella del 25 d'agost de 1981.