Matías Dituro ha viscut durant els últims mesos una muntanya russa d'emocions en l'Elx. Va passar d'heroi a vilà en només unes jornades i ha recuperat sensacions en l'últim mes. L'argentí va començar el curs amb diversos errors greus, davant el Racing de Santander i la Real Societat, que el van posar en el punt de mira, encara que ha reconquerit la plena confiança de l'entorn després d'aconseguir deixar la seua porteria a zero en les dos últimes jornades.
"Mai havia comés tants errors seguits, però l'experiència, tot i l'edat, m'ha servit d'aprenentatge per a saber que tinc forces per a continuar entrenant", reconeix l'argentí, que no amaga que els resultats i les actuacions individuals condicionen el seu estat d'ànim. "Estic bé quan els resultats acompanyen i deixes la porteria a zero, quan pots ajudar l'equip", explica.
Dituro va haver de conviure amb els seus errors, assumir les crítiques i trobar la manera de recuperar la confiança sense deixar-se arrossegar per una dinàmica negativa. Com a coartada al seu rendiment queda una pretemporada complicada, condicionada per un colp en el primer amistós que li va fracturar dos costelles i el va fer arribar al primer partit contrarellotge i sense la preparació apropiada.
Durant la fase més fosca, el suport del seu entorn va tindre un paper important. "Vaig rebre molts missatges bonics i positius de companys i de gent del club. Vaig sentir suport real", desvela l'argentí. També va ser important el seu entrenador, Martín Anselmi. El tècnic argentí i el seu cos tècnic li van transmetre en tot moment la seua confiança. "Li agraïsc les converses profundes i sinceres i el suport que em va donar en el terreny de joc", assenyala.
La recuperació ha coincidit amb una millora en els resultats de l'Elx. L'equip ha sumat cinc punts en els seus tres últims partits i afronta l'encontre davant el Rayo Vallecano amb millors sensacions. No obstant això, Dituro sap que encara queda faena per davant. El conjunt il·licità continua en llocs de descens i necessita convertir eixa millora en victòries.
"Necessitem aconseguir un triomf en el pròxim partit", adverteix el porter, que considera que l'equip ha sabut adaptar-se a les circumstàncies i entendre millor els diferents moments dels encontres.
En el seu discurs hi ha també espai per a Alejandro Iturbe, el company amb qui es disputa la titularitat en la porteria. Dituro parla d'una competència sana i descriu una relació que va molt més enllà del treball diari. "Ens canviem junts, compartim mate, parlem de la vida…", explica.
L'argentí coneix bé el que significa esperar una oportunitat i continuar entrenant quan les coses no ixen com un desitja. Per això valora especialment l'actitud d'Iturbe, que la passada temporada va travessar una situació complicada.
"L'any passat no estava còmode, però no va baixar els braços i va continuar entrenant. Em fa recordar a mi quan era xiquet. No regala cap dia i, quan li toque, ho farà molt bé", afirma.
Als seus 39 anys, Dituro tampoc contempla la retirada. Admet que el cos ja no respon igual que quan tenia 20 anys i que ara conviu amb més dolors, però assegura que conserva la il·lusió. "Pel meu cap és com si tinguera 30 anys. Tinc energia, ganes, m'agrada entrenar, m'encanten les concentracions i disfrute de les prèvies i els partits", explica.
Ja ha començat a preparar-se per al dia en què deixe de jugar i ha fet el curs d'entrenador, encara que reconeix que encara no sap què farà quan arribe eixe moment. Per ara, la seua prioritat continua sent competir i ajudar l'Elx.