L'oceà ocupa més del 70% de la superfície del planeta, però continua sent un dels grans desconeguts de la ciència. Bona part de les seues regions més allunyades continuen fora de l'abast de les campanyes oceanogràfiques tradicionals, limitades pels elevats costos operatius i les dificultats logístiques que suposa mantindre vaixells científics en zones remotes durant llargs períodes de temps.
Amb eixa realitat com a punt de partida va nàixer fa més de dues dècades el programa científic de The Ocean Race, la volta al món a vela que ha convertit les seues embarcacions en una xarxa flotant d'observació oceanogràfica capaç de recollir informació en llocs on els investigadors a penes poden arribar.
La idea és tan senzilla com ambiciosa: aprofitar les rutes de competició per a instal·lar equipament científic a bord dels velers i obtindre dades de manera constant mentre creuen alguns dels mars més inaccessibles del planeta. Gràcies a això, la regata s'ha convertit en una eina complementària per a la comunitat científica internacional.
Els vaixells naveguen durant mesos travessant oceans, connectant continents i passant per zones on les observacions són escasses. Açò permet obtindre mesuraments que els vaixells oceanogràfics tenen molt més difícil recopilar a causa de les limitacions pressupostàries i operatives que implica una cobertura global d'eixa magnitud.
Durant les regates, els equips registren paràmetres considerats essencials per a entendre l'evolució de l'oceà i la seua relació amb el clima. Entre ells figuren la temperatura de la superfície de la mar, la salinitat, la concentració de diòxid de carboni dissolt i els nivells d'oxigen.
Per a això, l'aigua marina s'introduïx a través de sistemes instal·lats en la quilla dels vaixells i travessa diferents sensors que realitzen mesuraments continus. En una sola jornada poden recollir-se fins a 25.000 registres de dades, que posteriorment són enviats via satèl·lit i compartits amb institucions científiques d'arreu del món.
L'informació obtinguda resulta especialment valuosa per a millorar els models climàtics i comprendre com està responent l'oceà a l'escalfament global. Els mars absorbeixen una part significativa de l'excés de calor generat per l'activitat humana i exercixen un paper fonamental en la regulació del clima terrestre.
La cerca dels microplàstics
Un altre dels pilars del programa és el seguiment de la contaminació per plàstics. A diferència d'altres sensors que transmeten resultats pràcticament en temps real, les mostres de microplàstics requerixen un procés més complex. Durant la competició, les tripulacions recullen mostres d'aigua de forma periòdica, però estes no s'analitzen directament a bord.
Les mostres són enviades posteriorment a laboratoris especialitzats, on els científics detecten, classifiquen i quantifiquen les partícules presents. L'objectiu és determinar quins tipus de plàstics estan arribant a l'oceà, com es distribuïxen geogràficament i de quina manera són transportats per les corrents marines.
: Boies microplàstics.
Les dades obtingudes servixen per a elaborar mapes de contaminació i millorar el coneixement sobre una amenaça que ja afecta ecosistemes marins d'arreu del planeta. Precisament, un dels descobriments més significatius del programa científic va arribar durant l'edició 2017-18 de la regata, quan les mostres recollides van revelar la presència de microplàstics en el Punt Nemo.
La troballa del Punt Nemo
El Punt Nemo està considerat el lloc més aïllat de l'oceà. Situat en el Pacífic Sud, es troba a uns 2.688 quilòmetres de la terra ferma més pròxima, raó per la qual se'l coneix com el pol oceànic d'inaccessibilitat.
Durant molt de temps es va considerar un dels espais més intactes i remots de la Terra. Per això, la detecció de microplàstics en estes aigües va suposar un impacte considerable per a la comunitat científica i per a l'opinió pública.
La troballa va demostrar que la contaminació per plàstic havia arribat fins i tot a algunes de les zones més allunyades de l'activitat humana directa, evidenciant la capacitat d'estos residus per a dispersar-se a escala planetària.
Des d'aleshores, les dades obtingudes en diferents edicions de The Ocean Race han contribuït a ampliar el coneixement sobre la presència de fibres plàstiques en els oceans i sobre els intercanvis de diòxid de carboni entre l'atmosfera i la mar, especialment en regions tan rellevants com l'Oceà Austral.
ADN ambiental per a mesurar la vida marina
L'iniciativa científica no es limita a l'estudi del clima o de la contaminació. Un dels àmbits més innovadors del programa està relacionat amb la biodiversitat marina.
Els equips també recullen mostres d'aigua destinades a l'anàlisi d'ADN ambiental, conegut internacionalment com eDNA. Es tracta del material genètic que els organismes marins deixen de manera natural en l'aigua a través de cèl·lules, restes biològiques o microorganismes.
L'anàlisi d'eixe material permet obtindre una fotografia de la biodiversitat present en una determinada zona sense necessitat de capturar exemplars. Gràcies a esta tècnica, els investigadors poden detectar espècies, seguir canvis en els ecosistemes i analitzar com la crisi climàtica està alterant la vida marina en diferents regions oceàniques.
La combinació de dades físiques, químiques i biològiques convertix el programa de The Ocean Race en una de les plataformes d'observació marina més completes lligades a un esdeveniment esportiu.
Alacant, centre d'observació permanent
La dimensió científica de The Ocean Race no es limita a les travessies oceàniques. La seua seu global, ubicada en el Moll 10 del Port d'Alacant, s'ha convertit també en un espai per a desenvolupar projectes de monitorització ambiental continuada.
Allí s'ha instal·lat el primer node operatiu de POSINODE, un sistema desenvolupat per l'empresa alacantina Mediterranean Algae per a realitzar un seguiment en temps real de la qualitat de l'aigua.
Mapa de microplàstics.
La tecnologia empra una estació de telemetria connectada a una plataforma digital capaç de recopilar i processar informació sobre paràmetres fisicoquímics, nutrients i contaminants presents en l'entorn marí.
Per a The Ocean Race, la iniciativa representa una extensió natural de la filosofia que inspira el seu programa científic: generar coneixement útil per a comprendre millor l'oceà, tant en les regions més remotes del planeta com en espais costaners sotmesos a una intensa activitat humana.
El projecte té a més una vocació internacional. POSINODE va nàixer a Alacant com el primer node d'una futura xarxa que preveu estendre's a més de 30 ports i marines repartides pel Mediterrani i l'Atlàntic. L'objectiu és crear un sistema d'observació capaç d'aportar dades contínues sobre la qualitat ambiental de les aigües costaneres i facilitar una gestió més eficient i sostenible d'estos enclavaments estratègics.
Mentre els velers de The Ocean Race continuen solcant els oceans del món, milions de dades continuen arribant a científics i institucions internacionals. Una carrera esportiva convertida, també, en un gegantesc laboratori flotant des del qual observar els canvis que experimenta el planeta blau.