Juan Carlos Sempere (Elda, 2003) va heretar el balonmano a casa. Son pare va jugar en l'Helats Alacant, l'últim equip que va portar Alacant a l'elit d'este esport fa tres dècades, i diversos dels seus cosins també s'hi han dedicat. Central i director de joc, amb un punt d'atreviment que a voltes frega la temeritat, és una de les promeses del balonmano alacantí.

Després del seu pas pel Benidorm, que va acabar amb un descens, afronta la seua primera temporada en l'Horneo Alacant amb el repte de recuperar el nivell que va apuntar en la seua etapa júnior, quan se'l situava entre els millors de la seua generació a Espanya.

Com ha anat l'adaptació a l'Horneo Alacant?

Molt bé. He canviat de club, però coneixia molts dels companys, bé per haver jugat amb ells o per haver-los tingut com a rivals. Estic prop de casa i content.

El balonmano li ve en l'ADN.

Sí. Mon pare va jugar en l'Helats Alacant i va ser el fundador de la saga Sempere. Huit o nou cosins hem jugat al balonmano, encara que només jo he arribat a l'Asobal. M'he enfrontat a algun d'ells, com David Quiles, de l'Agustinos, sobretot en pretemporada. No és gens còmode jugar contra ell.

Elda té una enorme tradició de jugadors, però porta dècades sense un equip assentat en l'elit masculina. Per què?

Ve passant des de fa molts anys. Al final, els jugadors que destaquen de joves acaben marxant perquè hi ha molta diferència de categoria. Sempre es parla de projectes, però mai es junta tot perquè tiren avant.

Va debutar en l'elit amb el Benidorm i allí va viure també el colp d'un descens. Com es conviu amb eixa experiència?

Fa molt de mal, però aquell any va ser difícil i tot va eixir mal. Vam baixar en l'última jornada i per un punt, esperant en la pista el resultat dels rivals. Vaig aprendre molt.

Què li va ensenyar aquella temporada?

A conviure amb les situacions límit, a jugar amb eixe risc i a valorar cada punt que es posa en joc durant la temporada.

La selecció absoluta

Vosté va ser un talent precoç i va competir amb la selecció júnior. Veu possible fer el salt a la selecció absoluta?

Ser internacional absolut amb Espanya és més un somni que un objectiu. Intente ser millor dia a dia i any rere any, i gaudir molt de l'Asobal.

Té algun referent en la seua posició?

Sempre m'ha encantat el central Gísli Kristjánsson, del Magdeburg, per la seua manera de jugar l'u contra u. Però, de menut, el meu referent era Raúl Entrerríos. Tant de bo poguera tindre una dècima part de la seua carrera.

Es pot viure hui del balonmano professional?

Només alguns elegits dels grans clubs poden ser completament professionals. Per a la resta, del balonmano es pot viure, però només mentre es juga. Ara mateix dona per al que dona. Açò no és futbol i no dona per a comprar-se cotxes ni una casa. Per això és important formar-se per a quan s'acabe.

És eixa una de les raons per les quals tants jugadors espanyols se'n van a altres lligues?

Per això i també per viure altres ambients. A mi m'agradaria experimentar en el futur el que és jugar a Alemanya o França, on pots sentir-te professional de veritat, tant pel sou com pel fet de jugar davant de 10.000 persones. Però ara ho veig lluny, perquè el meu present és l'Horneo Alacant.

Què s'ha trobat en l'Horneo Alacant?

Veig una filosofia semblant a la del Benidorm. És un club professional que està fent les coses bé, a poc a poc.

Què suposa per a vosté jugar en una plaça com Alacant?

És un orgull competir en la màxima categoria i, a més, fer-ho al costat de casa. Tant de bo puguem fer molta història.

Està satisfet amb l'inici de Lliga?

Era un calendari difícil i era important vore com arribàvem a Sagunt. Tenim quatre punts de huit possibles, sense comptar els del Barça. Crec que anem bé, i ara tenim dos partits a casa per a agafar impuls.

Per què se sent l'equip tan fort a casa?

És una dinàmica que l'equip ja arrossega des de l'any passat. Esta temporada hem guanyat al Torrelavega, que és un dels equips de dalt, encara que hem perdut amb el Granollers, que és un altre dels grans. Ara ve el Bidasoa, un altre clàssic. És un bon equip, però a casa donem guerra i els ho posarem difícil. Ens veiem capaços de guanyar a qualsevol.

Quins objectius es marca per a este curs?

Aconseguir la permanència com més prompte millor i ficar-nos en la fase final de la Copa del Rei, perquè és una experiència única.

Estudia Fisioteràpia. Es veu lligat a l'esport quan acabe la seua carrera?

M'agradaria especialitzar-me en l'àmbit esportiu, encara que en realitat el meu somni sempre ha sigut ser bomber.