Héctor Álvarez ja té la medalla que li faltava. L'alacantí, corredor del Lidl-Trek, s'ha proclamat campió d'Europa sub-23 en ruta a Ljubljana (Eslovènia) a penes dues setmanes després de conquistar la plata i el bronze en els Mundials de Mont-real. Ho fa, a més, en la seua última carrera en la categoria, per la qual cosa abandona definitivament el pilot de les promeses amb un or europeu penjat del coll.
L'alfasí és un corredor especialment preparat per a este tipus de proves. Carreres d'un dia, ràpides, nervioses i en les quals cal saber estar davant quan arriba el moment decisiu, estar llest i, sobretot, molt complet. Té ADN de clàssic. En l'Europeu, la velocitat mitjana va estar prop dels 50 quilòmetres per hora i l'alacantí va tornar a demostrar que es mou bé en eixe escenari.
"Ha sigut una carrera molt ràpida des del principi. Vull donar-los les gràcies, s'han deixat la pell per mi", va explicar després de la carrera. El nou campió d'Europa va voler recordar també els companys amb els quals va compartir selecció a Mont-real.
Allí, fa a penes uns dies, Espanya va treballar per ell i Álvarez va respondre amb dues medalles, el bronze en la contrarellotge i la plata en la prova en ruta. "Tota la selecció ha treballat per mi, ha confiat en mi i quina millor manera de tornar-los-ho en la meua última carrera en ruta que amb este mallot", va assenyalar després de baixar del podi l'alfasí.
La collita mundialista, no obstant això, no va acabar de satisfer l'alfasí. Malgrat les dues medalles, Álvarez aspirava a l'arc de Sant Martí en la prova en ruta i la plata li va deixar amb la sensació que podia haver aconseguit alguna cosa més. La decepció, això sí, a penes li va durar una setmana. L'Europeu li oferia una nova oportunitat i esta vegada no la va deixar escapar.
L'or europeu completa així una temporada internacional que difícilment podia haver tingut un millor final. Plata i bronze en el Mundial i ara campió d'Europa. Tres medalles en dos grans campionats i el comiat d'una categoria en la qual ja havia deixat de ser una promesa per a convertir-se en una realitat.
El nom d'Héctor Álvarez fa temps que sona en el ciclisme espanyol. En 2024 va acabar com a número u del rànquing mundial júnior, un èxit que cap corredor espanyol havia aconseguit abans. Va guanyar 20 carreres durant aquella temporada i va començar a cridar l'atenció dels grans equips.
Però la seua història no va començar en els grans escenaris. Va començar a l'Alfàs del Pi, en el Club Ciclista Alfaz que dirigix son pare, Luis Gerardo Álvarez. Allí es va formar Héctor i també ho va fer Juan Ayuso, un altre dels grans talents que ha donat esta escola alacantina. Son pare porta anys treballant amb jóvens corredors i coneix bé el camí que cal recórrer fins a arribar al professionalisme.
"És una passada. Tota la vida traient xics i de sobte que te'n vaja un així i que damunt siga ton fill", explicava Luis Gerardo en una entrevista a El Español després d'aquella temporada en la qual Héctor va acabar com a número u mundial.
Abans de convertir-se en una referència internacional en carretera, Álvarez també va deixar la seua empremta en la pista. Va ser doble campió d'Espanya d'omnium i madison i campió d'Europa d'omnium en el seu primer any com a júnior. Després va arribar aquell 2024 de vint victòries, el salt al Lidl-Trek i una progressió que ara el situa a les portes del màxim nivell.
L'Europeu posa punt final a la seua etapa sub-23. Se'n va amb un or que completa una col·lecció en la qual també estan la plata i el bronze mundialistes. Se'n va, sobretot, deixant arrere la condició de promesa amb la qual va començar a fer-se un nom.
Ara li toca una altra part del camí. Ja no la dels jóvens que busquen fer-se un lloc. La del pilot professional, on haurà de demostrar que tot el que ha aconseguit fins ara era només el principi.