En el barri il·licità de Carrús, conegut per arribar a ser un dels barris més pobres d'Espanya en renda per càpita, la desocupació apreta, l'habitatge costa cada vegada més de mantindre i aconseguir i la vulnerabilitat de part dels seus veïns ha sigut i continua sent el seu major desafiament.

Aquesta xicoteta ciutat dins d'Elx (té 70.000 habitants) és una de les més multiculturals de la regió i el binomi entre pobresa i delinqüència ha llastrat la seua reputació.

Però els seus carrers també són espai de resistència i solidaritat. Potser el seu major exponent siga Ahmed, qui porta 16 anys obrint tots els dies el seu menjador social per a alimentar els veïns més necessitats.

A uns metres del parc 1 de Maig, punt neuràlgic del barri, Ahmed i la seua dona, María Eugenia, obrin la persiana d'Al Taufik (porta oberta en àrab) i servixen un plat calent a qualsevol persona en condició extrema de vulnerabilitat.

Durant dos dècades, el tunisià de 74 anys ha bolcat el seu temps i els seus estalvis a ajudar el proïsme sense esperar res a canvi.

Acaba de fer la compra diària i alça la persiana del seu menjador per a atendre EL ESPAÑOL d'Alacant.

En la pissarra que es troba en l'interior del senzill menjador es pot llegir escrita la paraula "Agradecimiento", i una bandera de Palestina s'eleva sobre una dotzena de taules en les quals la cuinera comença a col·locar els coberts i els tovallons per al nou servici.

"Hui hi ha guisat de carn, he comprat 96 peces de pollastre", avança Ahmed, qui repetix el mateix camí de la tenda al menjador de dilluns a diumenge per a portar aliments frescos a la cuina. Alguns, la majoria, els paga de la seua butxaca; altres els dona Mercadona perquè són productes a punt de caducar.

La seua incansable vocació ve de lluny. Abans d'obrir el local, la seua dona i ell acollien en la seua pròpia llar les persones que dormien al carrer per a oferir-los desdejuni, menjar i sopar.

"Vam estar així uns quatre anys, però va arribar un punt en què el pis, amb capacitat per a sis persones, es va quedar xicotet; venien fins a deu persones i moltes havien d'esperar fora", recorda.

D'ací va nàixer la idea de llogar el local. El van gestionar conjuntament fins a la crisi de 2008, que va colpejar tant el barri com el seu projecte solidari i va obligar a triar entre ambdós.

"Ens va afectar a tots. Com que era empresari, vaig haver d'optar per un dels dos i vam decidir quedar-nos amb el menjador perquè ens permetia atendre molta més gent", comenta el tunisià.

Hui gasta 2.000 euros mensuals en pa, arròs, verdures i carn halal per als 100 menús diaris, però fa anys arribava a duplicar i fins i tot a triplicar aquesta quantitat.

Ahmed assegura que han arribat a servir "250 menjars diaris i, durant la pandèmia de COVID-19, vam aconseguir un pic de 370 menús al dia. En aquella època de crisi, la gent no podia entrar al local, per la qual cosa els preparàvem el menjar en bosses individuals per a portar i la cua donava la volta a la mançana".

Posteriorment, la xifra va baixar a 150 i hui dia s'han vist obligats a limitar-la a un màxim de 100 menús diaris perquè no disposen de fons suficients, ja que l'Ajuntament d'Elx i el Club Rotary són els seus únics socis, per la qual cosa quasi la totalitat de les despeses les cobrix de la seua butxaca gràcies a la venda de les seues dues perruqueries i al lloguer d'una jaima per a esdeveniments.

Ona antinmigració

Quan van començar amb el menjador, el 95% dels usuaris eren espanyols, però hui dia el 70% són immigrants llatins i africans. Com a migrant que ha ajudat durant dècades a espanyols i a migrants sense distinció, les onades antinmigració que s'han desfermat en bona part d'Espanya li toquen molt de prop.

"Entenc que la immigració actual genera debat, però els joves sovint obliden la història; per exemple, en el seu moment més de 65.000 espanyols van emigrar a Algèria fugint de les dificultats, i també molts van ser acollits a Tunísia", indica

I continua subratllant que "les potències europees van colonitzar les nostres terres, van extraure les nostres riqueses i no van crear infraestructures ni van ensenyar a la població a prosperar de manera autònoma. En independitzar-se els països, és natural que la gent busque una vida millor viatjant cap als països que anteriorment els van conquistar".

Ell ha patit aquest racisme en les seues pròpies carns, fins i tot amb gent a la qual ha assegut a la seua taula.

"Respecte als brots d'odi i les manifestacions contra la immigració, considere que tot prové de la ignorància. Jo visc ací des de l'any 1978 i em sembla molt injust que se m'insulte a mi per successos com els que ocorren en les fronteres", declara.

"M'han dit 'moro de merda' gent a la qual he donat de menjar i hi ha persones que passen per la vorera de davant i ens diuen 'moros', però poc més perquè som un menjador i ni tan sols cobrem", comenta.

No obstant això, també creu que s'ha de prioritzar la situació nacional abans que donar ajuda estrangera.

"L'Islam ens ensenya que s'ha de començar per ordenar la pròpia casa i, si sobra, ajudar el veí de la dreta, al de l'esquerra i més enllà. Si el teu propi país passa necessitat, no és lògic desatendre'l per a ajudar fora", recalca.

Ahmed veu diàriament la precarietat que hi ha a Espanya i assegura que la majoria de les famílies a les quals porta menjar directament a les seues cases són espanyoles, no àrabs.

Repartiments a peu de carrer

I és que, a més de l'activitat diària en el local, realitza repartiments diaris de menjar en una ambulància que va comprar "a molt bon preu" a un amic quan va quedar desfasada.

"Porte tots els dies aliments que estan pròxims a caducar però que són perfectament aptes per al consum. Mercadona ens dona pa i tot tipus de queviures. Seleccionem el que necessitem per al menjador i l'excedent el carregue en l'ambulància per a repartir-lo personalment a famílies espanyoles necessitades que m'esperen diàriament en el barri dels Palmerars d'Elx", explica.

En el trajecte que separa el menjador del barri, Ahmed assegura que Els Palmerars "té molt mala fama, però es viu molt bé".

Ell ho sap bé, ja que porta en els seus carrers des de fa 43 anys i és probablement el veí més volgut. Cada dia, sobre les 10:30 h, arriba amb l'ambulància plena de bosses per a repartir pollastres rostits, salmorejos, donuts, pizzes, bescuits... i tot tipus d'aliments als veïns.

En vore el vehicle, d'un groc apagat i descolorit pels anys de servici sanitari, els veïns acudixen a comptagotes per a arreplegar la seua ració diària.

Ahmed ompli les bosses per a cadascun calculant mentalment en segons qui necessita un pot extra si té un familiar malalt a casa o una caixa de dolços si té xiquets.

Als agraïments sincers dels qui saben que tenen un veí que és un tresor també es cola algun retret o petició desmesurada, al que l'home respon amb serietat: "Què més vols?" o "Això no és un supermercat".

Qüestionat sobre d'on trau forces per a fer el mateix recorregut diàriament sense ni tan sols tindre la garantia de ser recompensat amb un gràcies, Ahmed sosté que no vol que li donen les gràcies, "i si me les donen els dic que se les donen a Déu per posar-me en el seu camí. Tots som família perquè venim d'Adán i Eva, tant fa si un ve d'Espanya o de Tunísia".

L'últim veí és el que més rep i es porta tres bosses repletes. "Ell viu amb 20 familiars en el mateix edifici", diu Ahmed abans d'arrancar l'ambulància i desfer el camí. Són les 12:00 h i està a punt de començar el servici en el seu menjador de Carrús.