L'ocupació d'una vivenda amaga seqüeles en moltes ocasions oblidades que s'estenen durant els mesos i inclús anys posteriors a la recuperació de l'immoble. Tamara Jiménez i la seua família ho saben bé. La il·licitana ha estat tres anys lluitant per recuperar una casa que ara troba revolta, bruta, destrossada, irreconeixible... I que necessita d'unes obres que allargaran el seu retorn alhora que consumeixen els seus estalvis familiars.

La història de Tamara és la de moltes víctimes de la inquioocupació: una vivenda, un lloguer a molt bon preu a una persona o família que sembla solvent i un xoc de realitat en descobrir que poc o res pot fer quan els inquilins es neguen a abandonar la vivenda.

Després de divorciar-se, va decidir mudar-se al pis dels seus pares a Altabix, a Elx, un immoble de 100 metres quadrats amb dos banys, una àmplia cuina, una terrassa, ascensor i plaça d'aparcament al costat de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Però la família que estava de lloguer va truncar els seus plans en negar-se a abandonar-la. Abans que s'executara el desnonament, la família va ser declarada vulnerable, ampliant-los el temps per a marxar-se i obligant la il·licitana a viure amb els seus fills en un xicotet quart ple de caixes en casa dels seus pares.

La pressió mediàtica de la seua història, recollida en este diari, va agilitzar el procés de desnonament i el passat mes de maig va poder recuperar la vivenda dels seus pares. O el que en quedava.

Destrossos després de l'ocupació

L'alegria per l'entrega de les claus va ser continguda a causa de la magnitud del problema que van trobar després d'entrar en la que un dia anava a ser la seua casa.

Després de tres anys d'ocupació, poc o res quedava del pis que coneixien i en el qual sospiten que han estat llogant habitacions.

"Ens vam trobar la casa literalment destrossada. Les parets estaven pintades, hi havia preservatius tirats, les portes trencades a colps de puny i la brutícia era tan extrema que no vaig deixar entrar els meus fills per qüestions de salut. S'ho van endur pràcticament tot. Hem hagut de canviar-ho absolutament tot: persianes, portes, finestres, els banys complets (tirant inclús la banyera) i la cuina sencera", lamenta l'afectada.

"Portem gastats més de 20.000 € i calculem que arribarem als 30.000 € en reformes, a més d'altres 20.000 € que ens han deixat a deure de lloguer. Tot això ho estan pagant els meus pares, que són els propietaris originals i qui s'estan fent càrrec de tota la reforma", indica.

Degut a la insolvència de la inquilina, els amos han d'assumir tots els costos de reparació i els deutes acumulats sense esperança de compensació.

Tamara sosté que els advocats li han dit que "no servix de res denunciar la inquilina perquè és considerada una persona vulnerable. Al no tindre propietats i rebre únicament ajudes socials que no es poden embargar, no tenim res a rascar ni possibilitat de recuperar els diners".

Si el colp al vore l'estat de la seua casa va ser greu, encara ho és més l'impacte emocional i físic que està suposant este tràngol per a la família.

Més enllà de les quantioses pèrdues econòmiques, la situació ha deixat greus seqüeles psicològiques i de salut a la família.

"A causa del patiment i la tensió acumulada, al meu pare li va donar un infart i un ictus, per la qual cosa requerix medicació constant per a relaxar-se. La meua mare i jo hem quedat molt afectades psicològicament, i els meus fills —una adolescent i un xiquet menut— han patit al no tindre la seua pròpia casa ni habitació durant tres anys", apunta l'afectada.

"Hem hagut de viure amuntegats en una sola habitació en casa dels meus pares. A més, les nostres pertinences han estat guardades en caixes al camp de mala manera i moltes coses s'han fet malbé i estan per a tirar", afegix.

La inseguretat

A això se suma la incertesa de la data en què podran tornar a la seua casa, una vegada que estiga en condicions, i la llarga ombra d'inseguretat que pesa sobre la família.

"Anem fent reformes a poc a poc. El primer que vam fer en recuperar la casa va ser instal·lar una alarma perquè no ens fiàvem d'ella (la mare de família), ja que ens va mentir i es va quedar amb una còpia de les claus de baix. I sabem que ha estat vigilant", comenta Jiménez, qui ja compta els dies per a deixar arrere esta situació i poder entrar en la que un dia anava a ser la seua nova llar.