Fer hores extraordinàries de manera habitual sense que en quede constància pot convertir-se en un important problema per a una empresa, especialment quan esta ni tan sols disposa del registre diari de jornada al qual està obligada per llei.
Així ho explica l'advocat laboralista Juanma Lorente en les seues xarxes socials, on adverteix els treballadors sobre les possibilitats de reclamar les hores que hagen fet i no hagen sigut reconegudes.
"Si en la teua empresa no hi ha registre de jornada, el que té l'empresa és un problema. Però és que si és habitual fer hores extra en una empresa on no hi ha registre de jornada, l'empresa té un problemó", assenyala Lorente.
El motiu, segons explica l'advocat, està en la dificultat que pot trobar la companyia per a contradir la reclamació d'un treballador que assegure haver fet hores extraordinàries.
"L'única manera que té l'empresa per a contradir que tu fas hores extra és presentar el registre", sosté.
Però no significa que l'absència de registre garantisca automàticament que el treballador vaja a guanyar un eventual procediment judicial. El mateix Lorente ho adverteix: "No et puc assegurar al 100 % que vages a guanyar, però ja et dic jo que hi ha moltíssimes possibilitats".
Davant una possible reclamació, l'existència d'indicis que permeten acreditar les hores efectivament treballades pot resultar clau, i l'advocat posa com a exemple situacions aparentment quotidianes que poden servir per a recolzar la versió de l'empleat.
"Un WhatsApp en el qual t'envien un horari amb hores extra, o la cronologia de la ubicació de Google, són coses que valen", explica Lorente.
Aquest tipus d'elements poden contribuir a acreditar que la jornada real es prolongava més enllà de l'horari ordinari, especialment si l'empresa no té el registre obligatori o este no reflectix les hores efectivament treballades.
El registre horari està regulat en l'article 34.9 de l'Estatut dels Treballadors, que establix que "l'empresa garantirà el registre diari de jornada". L'obligació correspon, per tant, a la companyia, que ha d'implantar i organitzar un sistema que permeta conéixer l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de cada empleat.
La norma també establix que estos registres han de conservar-se durant quatre anys i romandre a disposició dels treballadors, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
L'objectiu del registre és precisament permetre comprovar quina ha sigut la jornada realitzada i facilitar el control del compliment dels límits legals i de les hores extraordinàries. La normativa laboral establix, a més, que la jornada ordinària màxima serà de 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual.
"Si no tens registre de jornada, o si en el registre no es reflectix la jornada que realment fas i estàs fart de fer-ho, et recomane que t'assessores", conclou l'expert.