El conflicte entorn del transvasament Tajo-Segura ha experimentat un gir determinant en la seua estratègia. Després d'anys de lliurar la batalla als tribunals, el sector agrari del llevant espanyol assumix que el recorregut als tribunals ha quedat pràcticament esgotat. Les resolucions dictades pel Tribunal Suprem a favor de la implantació dels cabals ecològics a la conca del Tajo han anat tancant una a una les portes a la revocació legal de les retallades.

En este escenari, el Sindicat Central de Regants del Transvasament Tajo-Segura (Scrats) canvia el focus d'atenció cap a la mobilització de l'opinió pública, utilitzant dades sobre l'aigua que se'n va a la mar a Portugal (i no servix per a regar els camps espanyols) i així mantindre una permanent pressió social. Tot això, quan s'ha anunciat que se suspenen els transvasaments per una trencadura del canal.

Experts en dret ambiental i hidràulic assenyalen que esta estratègia comunicativa respon a una necessitat lògica davant l'estrenyiment del marge als tribunals. Andrés Molina, catedràtic de Dret Administratiu i director de l'Institut de l'Aigua de la Universitat d'Alacant, confirma que la via judicial es troba en un punt de no retorn. Només el recent recurs o incident de nul·litat presentat per l'entitat davant el Suprem al·legant indefensió s'entén en l'àmbit legal com l'últim i agònic tràmit formal previ a la via constitucional, amb un marge d'èxit escàs.

Un exemple perfecte d'este intent de traslladar el conflicte a la ciutadania s'observa en les recents publicacions del mateix SCRATS en xarxes socials, on denuncien de manera gràfica que, mentre es fixa una retallada imminent de 105 hectòmetres cúbics per al Llevant de cara a 2027, cap a Portugal han circulat més d'11.500 hectòmetres cúbics en este any hidrològic, superant àmpliament els mínims fixats pel Tractat d'Albufeira.

Amb este tipus de missatges, el sindicat busca traslladar a l'opinió pública la paradoxa que amenaça la seua forma de vida i a la "horta d'Europa". L'abocament cap a l'Atlàntic de grans volums d'aigua que no aprofita Castella-la Manxa (la gran opositora al transvasament tot i beneficiar-se dels pagaments d'Alacant, Múrcia i Almeria per l'aigua transvasada), contrasta amb les severes retallades als cultius del Llevant.

Davant la pèrdua de les batalles als tribunals, estes campanyes informatives pretenen evidenciar el que el sector agrícola qualifica com una greu incoherència en la gestió pública d'un recurs nacional, no de les comunitats autònomes. L'estratègia busca mantindre viu el descontentament popular i articular un front comú davant les futures decisions executives, donada la inviabilitat de tombar les normatives vigents a través de sentències judicials favorables.

El focus del sector hídric se situa ara en els pròxims cicles de planificació hidrològica. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha decidit excloure la revisió dels cabals ecològics de l'Esquema de Temes Importants (ETI) dins del pla del Tajo, una decisió tècnicament discutible però que neutralitza la possibilitat de reobrir este debat durant la fase ordinària d'informació pública i al·legacions.

Esta exclusió del procediment formal impedix que les demandes d'Alacant, Múrcia i Almeria modifiquen els paràmetres ambientals fixats per al riu mitjançant les vies habituals de participació pública. En este escenari de bloqueig tècnic i inaccessibilitat judicial, el futur de les aportacions del Tajo al Segura queda subordinat de manera exclusiva a l'evolució del context polític nacional.

Per això, la modificació de la fulla de ruta que conduïx a majors restriccions en l'any 2027 només seria factible en cas d'un canvi de govern que reorientara les directrius del Ministeri i la normativa d'explotació de l'aqüeducte.