La nova Llei de Mobilitat Sostenible convertix la mobilitat en un dret de la ciutadania i obliga les empreses amb centres de treball de més de 200 persones empleades, o 100 per torn, a comptar amb un Pla de Mobilitat Sostenible al Treball.
Encara que la norma fixa un termini de 12 mesos des de la seua entrada en vigor, les empreses afronten ja la recta final per a complir amb esta obligació.
"El termini ja està corrent. La llei va entrar en vigor en desembre de 2025 i establix un període de 12 mesos, per la qual cosa el termini finalitza el pròxim mes de desembre i les empreses disposen realment, hui per hui, d'uns quatre mesos per a la seua elaboració", explica a EL ESPAÑOL d'Alacant el director de Mobilitat de l'àrea de Llevant de Vectalia, Allan Khochman Lamuela.
Una oportunitat per a empreses
La norma situa les persones en el centre del sistema i aposta per una mobilitat més sostenible, amb prioritat per als desplaçaments a peu, en bicicleta i mitjançant transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat. A més, introduïx noves ferramentes de planificació, finançament i digitalització.
Per a Khochman, els plans de mobilitat no s'han d'entendre únicament com una obligació administrativa. Considera que representen una oportunitat per a analitzar com es desplacen els treballadors i dissenyar alternatives que milloren l'accés als centres de treball.
"No hem d'entendre estos plans únicament com una exigència administrativa o un mer tràmit, sinó com una ferramenta per a millorar l'accessibilitat als centres de treball, reduir desplaçaments innecessaris i avançar cap a una mobilitat més eficient i sostenible", assenyala.
En este procés, l'expert considera fonamental la negociació entre les empreses i els representants dels treballadors, ja que la pròpia legislació incorpora el deure de negociar les mesures de mobilitat. Al seu juí, conéixer les dificultats reals dels empleats permet plantejar solucions que responguen a les necessitats de cada centre.
"La mobilitat dels treballadors no es pot dissenyar d'esquena a les seues necessitats", apunta Khochman, qui defensa que la negociació ha de servir també per a generar corresponsabilitat en matèria de sostenibilitat.
Solucions concretes
En este context, Vectalia planteja impulsar el paper del denominat gestor de mobilitat com a figura especialitzada en coordinar les necessitats de desplaçament de les empreses. Khochman aclarix que esta figura no està regulada actualment per la llei, sinó que respon a una proposta de la pròpia companyia.
L'objectiu passa perquè les empreses puguen externalitzar la gestió d'esta matèria i comptar amb un soci especialitzat. "Eixe és precisament el paper que tenim i que volem continuar desenvolupant: ser el soci de mobilitat de les empreses, des de la necessitat fins a la solució", afirma.
La companyia ja treballa, segons explica, en solucions de mobilitat sostenible per a empreses del teixit empresarial alacantí i compta amb experiència en els àmbits urbà, metropolità i interurbà.
L'estand de Vectalia en Expourbania en IFA.
El repte dels polígons
L'aplicació de la nova jerarquia de mobilitat planteja un desafiament especial en una província com Alacant, on bona part de l'activitat econòmica es troba dispersa en àrees industrials i empresarials.
Per a Khochman, la resposta passa per plantejar la mobilitat des d'una perspectiva territorial àmplia. Cita com a exemple connexions com la línia 7P a Alacant, que permet acostar el transport públic a àrees industrials com Pla de la Vallonga i Atalayes, així com les connexions amb el Parc Empresarial d'Elx i els corredors que articulen Elda, Petrer, Novelda o Alcoi amb Alacant.
La mobilitat compartida també pot contribuir a resoldre els desplaçaments d'última milla, encara que l'expert considera necessari analitzar prèviament la demanda i la viabilitat econòmica de cada solució.
Canviar hàbits
La llei contempla incentius vinculats al transport públic, però Khochman advertix que les bonificacions no són suficients per si soles per a modificar hàbits molt arrelats.
"Els incentius, com les bonificacions al transport públic, són importants i poden ajudar a canviar hàbits, però per si sols probablement no seran suficients", sosté.
Per això, considera necessari conéixer d'on provenen els treballadors, com es concentren els seus desplaçaments i en quins horaris es produïxen.
Posa com a exemple la Universitat d'Alacant, on un estudi presentat en 2025 per la Càtedra Vectalia Mobilitat xifra en prop de 8.200 els vehicles que accedixen al campus en hora punta, en un entorn al qual arriben diàriament més de 33.000 persones.
En els polígons industrials, la solució passa igualment per gestionar la demanda i coordinar les necessitats dels diferents centres de treball. La pròpia llei contempla mecanismes de coordinació quan existixen diverses empreses en una mateixa zona.
Mobilitat i digitalització
La nova normativa aposta a més per compartir dades i avançar cap a una mobilitat més connectada. Entre les seues novetats figura l'Espai de Dades Integrat de Mobilitat (EDIM), que busca integrar informació d'Administracions, operadors i gestors d'infraestructures.
Vectalia treballa, segons explica Khochman, en adaptar els seus sistemes a estos nous requeriments. L'objectiu és que la informació puga integrar-se i compartir-se de manera estandarditzada.
La llei també impulsa les aplicacions de Mobilitat com a Servei, conegudes com MaaS, i els sistemes integrats d'informació i venda. Per a l'usuari, això pot traduir-se en disposar d'una visió conjunta del viatge, conéixer temps de pas, incidències, cancel·lacions i alternatives disponibles.
"La digitalització és un dels grans pilars de la nova llei", conclou el director de Mobilitat de Llevant de Vectalia.