Comprar un habitatge de 250.000 euros exigix molt més que trobar un pis i aconseguir que el banc aprove la hipoteca. El comprador necessita disposar d'un estalvi important per a afrontar la part del preu que no cobrix l'entitat i les despeses associades a la compravenda.

Així ho explica el president de l'Agrupació d'Immobiliàries d'Alacant (Inmodal) i gerent d'Habitalia, Julián de la Peña, amb qui hem parlat des d'EL ESPAÑOL d'Alacant per a conéixer com està evolucionant el mercat immobiliari.

Segons detalla de la Peña, les entitats bancàries solen finançar fins al 80% del valor de taxació. Açò significa que el comprador ha d'aportar el 20% restant amb els seus propis recursos. A esta quantitat se sumen els impostos i altres despeses derivades de la compravenda.

En el cas d'un habitatge de 250.000 euros, el representant immobiliari calcula que el comprador necessita reunir aproximadament 75.500 euros. La xifra inclou els 50.000 euros corresponents al 20% no finançat, uns 22.500 euros d'Impost de Transmissió Patrimonial (ITP) i entre 2.500 i 3.000 euros de despeses (notaria, assessoria...).

En la Comunitat Valenciana, el tipus impositiu general de l'ITP sol correspondre al 9% del valor de l'habitatge, encara que dependrà de cada cas. Per exemple, per a jóvens de fins a 35 anys que compren el seu primer habitatge habitual per un valor de fins a 180.000 €, l'ITP serà del 6%, mentres que si el valor de l'habitatge està per damunt d'eixe preu, l'ITP puja fins al 8%.

És a dir, encara que el preu de l'immoble siga de 250.000 euros, l'estalvi necessari per a afrontar l'operació se situa entorn dels 70.000-75.000 euros. Una barrera que deixa fora moltes famílies, especialment a qui no compta amb ajuda familiar o porta pocs anys en el mercat laboral.

L'euríbor i les hipoteques

A esta exigència d'estalvi se suma el cost del finançament. De la Peña advertix que un euríbor pròxim al 3% dificulta principalment l'entrada de jóvens que busquen comprar el seu primer habitatge sense suport econòmic familiar.

Les llars amb ingressos mitjans es veuen obligades a prolongar els terminis d'amortització o a reduir les seues expectatives sobre el tipus d'immoble que poden adquirir. El gerent d'Habitalia qualifica com "una altra barbaritat" que siguen pocs els compradors capaços d'afrontar hipoteques amb terminis inferiors als 30 anys.

No obstant això, també destaca l'existència dels avals de l'Institut Valencià de Finances (IVF), que permeten a jóvens de fins a 45 anys finançar fins al 100% de la compra per a immobles de fins a 310.000 euros.

Aquesta mesura pot reduir la barrera inicial de l'estalvi, encara que no elimina la resta de despeses ni el requisit que l'operació resulte viable per a l'entitat.

Falta d'oferta

L'esforç econòmic es produïx en un mercat on els preus continuen elevats. Alacant capital arriba als 2.705 euros per metre quadrat, una xifra que de la Peña atribuïx principalment a la falta d'oferta disponible.

L'expert descarta que la demanda s'estiga esgotant i preferix parlar d'un "cansament en la butxaca" de les famílies. La seua previsió és que es modere el nombre d'operacions abans que els preus de venda.

També alerta que alguns propietaris pretenen fixar valors "en més d'un 25 o 30 % per damunt del seu valor real", la qual cosa provoca que eixos habitatges romanguen estancats. En canvi, els immobles amb preus realistes i contrastats per professionals continuen venent-se.

A dos velocitats

La pressió del lloguer també empeny alguns inquilins a plantejar-se la compra. A Alacant capital, les rendes superen els 1.100 euros per a un habitatge d'uns 80 metres quadrats. "Si vaig a pagar molt preferisc pagar alguna cosa que un dia siga meu i no continuar tirant els diners en un lloguer", resumix de la Peña.

No obstant això, l'accés no és igual per a tots. El comprador internacional, que representa el 46,4% de les operacions provincials, manté una demanda més ferma i concentra la seua activitat en la costa i les zones més cotitzades.

La demanda local, més dependent del finançament, es desplaça cap a la perifèria i municipis veïns, consolidant un mercat immobiliari a dos velocitats.