Ineca va celebrar la seua Assemblea anual de socis a Elx, una elecció de seu que el seu president, Alfredo Millá, va reivindicar com “una decisió, no una casualitat”.
Davant del president de la Generalitat Valenciana i de la Diputació, consellers, socis i una àmplia representació empresarial i social, els alcaldes d'Elx i Alacant -asseguts junts en un gest que el president va destacar com “una declaració d'intencions”-, l'Institut va reclamar pensar i defensar el territori com “un sol projecte”.
El president d'Ineca va afirmar que “separades, Alacant i Elx són dues ciutats importants, però unides amb el seu entorn, formen una de les grans realitats urbanes, econòmiques i industrials d'Espanya que han de avançar juntes per a ser un sol territori, un sol projecte, una sola veu”.
Millá va situar la col·laboració territorial en el centre de la seua intervenció. Va felicitar els alcaldes d'Alacant i Elx “per entendre que Alacant i Elx no competeixen entre si: competeixen juntes en un món molt més gran”, i va descriure la província com un sistema de motors que es complementen i es compensen entre si: el turisme del nord, amb Benidorm al capdavant; l'eix industrial i agrícola d'Alacant-Elx, el Vinalopó i la Vega Baixa; i el turisme residencial que sosté activitat en desenes de municipis.
Fidel al mètode de l'Institut, el president va traçar un balanç de llums i ombres. La província ha duplicat el seu PIB en un quart de segle, supera els dos milions d'habitants i encadena màxims històrics en ocupació, exportacions i turisme. No obstant això, la seua renda per habitant se situa entorn del 74 % de la mitjana nacional.
A això se sumen tres bretxes estructurals: unes empreses de mitjana un 25 % més xicotetes que les del conjunt d'Espanya: la qual cosa limita la seua productivitat i inversió, un dèficit inversor acumulat que supera els 2.600 milions d'euros i l'accés a la primera vivenda, que “s'està convertint en un problema social de primer ordre”.
En la seua intervenció va emfatitzar que la infrainversió en la província és un problema “estructural, no de sigles” i va aportar xifres concretes sobre la inversió pública. En 2025, la inversió estatal licitada a Alacant va ser de 37 euros per habitant, enfront dels 194 de la mitjana nacional.
En els últims quinze anys, cada habitant de la província ha rebut 754 euros d'inversió de l'Estat, enfront dels 1.634 de l'espanyol mitjà -menys de la meitat-.
“Som la quarta província d'Espanya per població i ocupem la posició 51 de 52 en inversió per habitant”, va resumir. La inversió autonòmica dibuixa, segons l'institut, un patró semblant: amb el 37 % de la població de la Comunitat, Alacant ha rebut en quinze anys el 28,9 % de la inversió de la Generalitat -938 euros per habitant enfront dels 1.455 de la província de València-, un deute inversor acumulat de 490 milions d'euros.
El president va insistir que es tracta de “una realitat que posem en coneixement per a ajustar-la i revertir-la”, que travessa “governs de tots els colors”, i va advertir: “els territoris en què no s'invertix no es queden quiets. Decauen”.
Consell Assessor i projecció a Madrid
Millá va reclamar també autocrítica a la pròpia província insistint en “que no ens hem fet vore” i va explicar que Ineca està treballant per a superar eixa invisibilitat amb un Consell Assessor format per onze professionals (Manuel Broseta, Santiago Carbó, Carlos Martínez, Carolina Martínez-Caro, Juan Pedro Moreno, Carlos Núñez, Jorge Ramos, Remedios Ruiz, Francisco Uría, Asunción Valdés i Alfonso Vegara) vinculats a la província d'Alacant que desenvolupen la seua carrera a Madrid i que lideren o han liderat primeres firmes i organitzacions, entre elles Accenture, Citigroup, Banco Santander, Julius Baer, KPMG, PRISA, Mediapro, Paramount España, Broseta Abogados o la Fundació Metrópoli i la seua incorporació a la Fundació Conexus, que connecta el talent de la Comunitat Valenciana amb Madrid, i va estrenar el seu Consell Assessor.
El president va tancar la seua intervenció amb una crida a la col·laboració entre administracions, empreses, universitats i societat civil, i amb un missatge directe al President de la Generalitat: “Hui no li demanem comprensió, que sabem que la té. Li demanem ambició compartida: que les dades que hui hem posat damunt la taula siguen, d'ací a uns anys, la mesura de tot allò que junts vam ser capaços de corregir”.