La didàctica museística al segle XXI ja no consisteix a passejar grups d'escolars davant de vitrines polsoses ni a omplir fotocòpies en acabar el recorregut. El Museu Arqueològic d'Alacant (Marq), reconegut amb el prestigiós premi europeu DASA a la millor didàctica i responsabilitat social per la seua trajectòria de dos dècades, ha consolidat una fórmula revolucionària.

Transformen les aules en laboratoris d'investigació i utilitzen els seus propis descobriments arqueològics i les seues grans exposicions internacionals. "El Marq no és un centre d'exhibició, és un centre d'investigació", defensa amb fermesa Gema Sala, responsable de la unitat de Didàctica del museu.

Sota esta premissa, l'equip que completen Chema Galán, Rafael Moya i Encarnación Hernández, ha dissenyat una ambiciosa programació de tardor per a docents i alumnes que beu directament de l'avantguarda científica, incloent-hi troballes de primer nivell analitzades en col·laboració amb institucions de la talla de l'Institut Max Planck d'Alemanya.

La gran diferència del model pedagògic del Marq és la seua capacitat per traslladar la investigació científica en curs directament al professorat i a les aules. A partir d'octubre, el museu impartirà quatre cursos de formació per a docents, gratuïts i certificats amb 10 hores oficials per la Conselleria d'Educació a través del CEFIRE.

Estos cursos, limitats a grups molt reduïts d'entre 25 i 30 persones per garantir una formació personalitzada i allunyada de les conferències massives, destaquen per estar basats en investigacions pròpies de la institució.

D'entre ells destaca el dedicat als genets de les estepes alacantines de la Vega Baixa. Basat en les excavacions de la necròpolis de Cabezo de Molino a Rojals, dirigides per l'arqueòloga del Marq Teresa Jiménez. Este curs, que comença este 10 de setembre, ofereix de primera mà els resultats d'una fita científica: la identificació, per primera vegada, d'individus de les estepes euroasiàtiques en territori alacantí.

La investigació compta amb la col·laboració del prestigiós Institut Max Planck de Genètica d'Alemanya. El valor afegit, segons destaca Gema Sala, és absolut: "Explicar això amb l'arqueòloga en la pròpia excavació és un luxe".

En el jaciment de la Illeta també presumeixen de troballes singulars per part del seu equip d'arqueologia amb unes espardenyes de 2.300 anys descobertes en este espai que gestionen al costat de les platges del Campello.

I este mateix estiu van inaugurar un altre punt especial, el centre d'interpretació de les Torres de la Huerta. En ell treballen la memòria, el patrimoni i la iniciació en la història local a partir d'este monument que conformava esta xarxa defensiva dels segles XVI i XVII, fomentant que els alumnes coneguen el seu propi entorn.

L'or i l'univers (Colòmbia): Un curs específic perquè els docents dominen la gran exposició temporal i puguen traslladar a les aules la rica simbologia del món precolombí.

"No són de manualitats"

Gema Sala destaca que el vertader aprenentatge naix de l'experimentació i no de la simple rèplica artística. Açò marca una frontera clara amb l'educació no reglada convencional: "El que volem és que el públic vinga al museu i s'ho passe bé, però sempre en condicions científiques".

I ací recalca que "un taller didàctic no es tracta d'una manualitat". "En realitat, es tracta que l'alumne investigue, experimente d'una manera diferent al que fa a l'aula, i que estiga directament en la font històrica. La història no només s'estudia; la història es descobreix, es viu i es veu", raona.

Aquesta filosofia ha transformat radicalment l'oferta del museu. Si fa vint anys les escoles estaven acostumades a visites panoràmiques genèriques que intentaven resumir tota la història humana en un matí, hui el Marq ofereix unitats curriculars adaptades minuciosament a cada nivell educatiu, des d'Infantil fins a Batxillerat. "El llenguatge de la participació és totalment diferent perquè els missatges no els arriben de la mateixa manera", valora.

Desmuntar el materialisme

L'èxit d'este enfocament s'ha fet evident este estiu amb el programa "Veraneja al Marq", que va tancar el mes d'agost amb més de 320 xiquets participants. En ell, els tallers al voltant de l'exposició temporal "L'or i l'univers: sabers indígenes de Colòmbia" es van convertir en l'escenari idoni per desmuntar prejudicis històrics i culturals.

A través de la creació de braçalets, orelleres, collars cerimonials i teixits inspirats en els dissenys precolombins, l'equip del Marq ha explicat als més joves un concepte profundament trencador transmés pels propis comissaris colombians de la mostra.

"En una societat tan materialista com la nostra, volíem mostrar al visitant que el valor material del metall no era el més important per a estes societats indígenes", relata Gema Sala. "El crucial era el valor que anava molt més enllà: el valor simbòlic i cerimonial. Per a ells, tenia el mateix o més valor un objecte de ceràmica o argila que un fet de metall. No importava el material físic, sinó la transcendència del que representava".

Amb este rigor científic, que fuig de la simplificació i s'alimenta constantment de la seua pròpia labor investigadora, el Marq demostra per què s'ha situat a l'avantguarda de la museologia europea, obrint camí a un model de divulgació on el patrimoni no es contempla, sinó que es descobreix activament.