La comunitat internacional d'arqueòlegs i experts en patrimoni encara assimila amb horror el colp assestat en la província d'Alacant. L'espectacular robatori del Tresor de Villena, perpetrat la matinada d'este 27 d'agost, ha deixat al descobert l'extrema vulnerabilitat dels museus davant d'un tipus de delinqüència molt més agressiva i planificada.
La tragèdia, no obstant això, no ha agafat per sorpresa els analistes de seguretat de la Unió Europea. Només tres dies abans, el 24 d'agost, Europol va publicar un informe demolidor d'intel·ligència titulat Changing tactics, changing targets: the evolving nature of museum heists. En ell s'alertava amb precisió quirúrgica del naixement d'esta nova ona d'atracaments ultra ràpids i violents en el continent i que poc tenen a vore amb exitoses ficcions de televisió.
L'assalt al Museu de Villena (MUVI) va complir de manera mil·limètrica les advertències de l'agència europea. En menys de quatre minuts, els criminals van executar una maniobra distractora amb una falsa alarma en un poliesportiu pròxim. Mentres les patrulles es desplaçaven a l'avís fals, els lladres van rebentar una finestra lateral del museu, van destrossar una de les vitrines blindades i van arrasar amb el tresor prehistòric més important de la península Ibèrica.
L'estudi detallat d'Europol advertia que els robatoris silenciosos comesos per astúcia i discreció ja pertanyen al passat. L'agència de seguretat subratlla un desplaçament dràstic "cap a mètodes violents i coercitius" en tota la Unió Europea.
Els delinqüents habituals han sigut substituïts per xarxes que utilitzen "maces, destrals, palanques i explosius per forçar les vitrines i immobilitzar el personal de seguretat".
L'informe d'Europol il·lustra esta brutalitat amb casos recents com l'assalt al Museu d'Art Cognacq-Jay a París, on encaputxats armats amb bats i destrals van robar peces d'or a plena llum del dia, o l'espectacular robatori en el Museu del Louvre en octubre de 2025, on assaltants armats van trencar finestres, van amenaçar els vigilants i es van emportar joies per valor de 88 milions d'euros.
Inclús s'han registrat assalts amb detonacions, com va ocórrer en gener de 2025 en el Museu Drents (Països Baixos). Allí, els criminals "van provocar una explosió en la porta principal del museu" per robar l'històric Casc Daurat de Coțofenești i tres braçalets d'or dacis.
Estiu negre per a l'or dels museus
L'espoli comés a Villena representa el tercer gran colp contra col·leccions de metalls preciosos a Espanya en el que va d'any. En tots els casos es repetix un patró de velocitat extrema i objectius molt específics.
La preocupant ratxa va començar el 25 d'abril a Badajoz. Diverses persones van assaltar el Museu Arqueològic Provincial forçant una reixa exterior i trencant la vitrina per robar 144 monedes d'or de l'històric Tresor de Villanueva.
Només tres mesos després, en la nit del 27 al 28 de juliol, quatre individus encaputxats van repetir la mateixa metodologia a Albacete. Van trencar un finestral del Museu Provincial i, "en un minut i mig", van saquejar les vitrines de la secció d'arqueologia apropiant-se de 200 monedes d'or.
La pitjor amenaça: fondre'l
La gran preocupació dels investigadors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil radica en el destí de les peces sostretes. A diferència dels quadres famosos o estàtues clàssiques, que es roben per a comercialitzar-se en mercats clandestins de col·leccionistes privats, els objectes arqueològics de metalls preciosos corren el risc de ser destruits ràpidament per al benefici ràpid dels delinqüents.
Europol ho explicava amb cruesa en el seu informe del 24 d'agost: "Els metalls preciosos s'han convertit en objectius preferits perquè es poden fondre fàcilment sense deixar rastre per a la policia".
La sospita de la fosa immediata ja compta amb precedents tràgics. En setembre de 2025, un valuós braçalet de 3.000 anys d'antiguitat va desaparéixer del Museu Egipci del Caire. Les autoritats van descobrir dies després que el lladre l'havia venut per només 4.000 dòlars per a acabar fos de manera irreversible.
La policia espanyola treballa contra rellotge en coordinació amb Europol per intentar localitzar el Tresor de Villena abans que els seus valuosos 9,7 quilos d'or acaben en un forn de fosa clandestí.