La radicalització política i religiosa també comença a fer-se visible a les aules.
Així ho adverteix Luis Juan, professor de Filosofia en el Batxillerat d'Arts de l'IES 8 de Març d'Alacant, qui assegura haver detectat entre l'alumnat comportaments i discursos cada vegada més extrems.
"Tinc alumnes de primer cridant ‘Visca Franco!’ pels corredors", afirma el docent durant una conversa amb EL ESPAÑOL en la qual analitza la situació dels centres educatius i l'efecte de les xarxes socials sobre els adolescents.
Al seu juí, no es tracta únicament d'opinions polítiques pròpies de l'edat, sinó d'una polarització que, en alguns casos, dificulta el diàleg i la capacitat de contrastar informacions.
El professor relata que també ha hagut d'intervindre davant de casos d'alumnes radicalitzats vinculats tant a l'islamisme com a l'extrema dreta. Segons explica, en alguna ocasió va arribar a intervindre la unitat antiterrorista.
"No era un ni dos", assenyala. En un dels casos que recorda, un estudiant va ser identificat com a possible risc terrorista després que una persona del seu entorn alertara sobre la seua evolució.
Les xarxes socials
Per a Luis Juan, els telèfons mòbils i les xarxes socials tenen un paper fonamental en la difusió de missatges extremistes. TikTok i altres plataformes permeten que els adolescents reben continguts de manera constant, sovint sense eines suficients per a avaluar-ne la veracitat o la intenció.
"Hi ha molta desinformació", sosté. El problema, afig, s'agreuja quan l'alumnat deixa de confiar en les explicacions dels docents i es tanca davant dels arguments històrics o socials que podrien ajudar-lo a contextualitzar determinats discursos.
El professor descriu una situació especialment complexa. Alguns estudiants arriben a l'aula amb idees prèviament assumides i mostren rebuig a qualsevol informació que contradiga allò que han vist a internet. "Es posen una paret i no creuen res del que els dius", explica.
La relació entre xarxes socials i processos de radicalització preocupa especialment en el cas dels menors. Diverses anàlisis han assenyalat que les plataformes digitals poden actuar com a espais de difusió de propaganda i captació, especialment entre adolescents vulnerables o amb una exposició molt intensa a les pantalles.
Educar davant dels discursos extrems
Davant d'esta realitat, Luis Juan defensa el paper de l'educació com a eina per a oferir context i fomentar el pensament crític. En les seues classes de Filosofia, explica que no pot eludir determinats continguts pel fet que puguen generar controvèrsia.
"Jo he d'explicar el feixisme", afirma. No fer-ho, afig, suposaria incomplir el currículum i la legislació educativa. Per al docent, abordar la Guerra Civil, el franquisme o qualsevol altre moviment polític no significa fer proselitisme, sinó explicar els fets històrics, les seues causes i les seues conseqüències.
"És explicar un moviment històric", resumix. La tasca del professor, al seu parer, consistix a presentar el context, les diferents posicions i les conseqüències de la violència i de les dictadures, sense inventar ni ocultar informació.
També considera que el respecte als drets fonamentals forma part d'eixa tasca educativa. En la seua aula, explica, no permet insults racistes, homòfobs o dirigits contra qualsevol col·lectiu. "No permet que a ningú li diguen ‘fatxa’, ‘maricó’ o ‘moro’, ni res per l'estil", assenyala, alhora que defensa que promoure el respecte a la diversitat no pot confondre's automàticament amb adoctrinament ideològic.
La por a no poder intervindre
El debat sobre la suposada neutralitat ideològica dels centres educatius impulsat per Vox ha afegit, segons el professor, una pressió més al treball docent.
La reforma aprovada a la Comunitat Valenciana incorpora entre les funcions de la Inspecció Educativa la supervisió de la neutralitat ideològica en les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars, amb l'objectiu d'evitar l'adoctrinament. La norma també preveu canals perquè la comunitat educativa comunique possibles vulneracions.
Luis Juan considera que esta mesura pot alimentar la desconfiança cap al professorat i generar temor que qualsevol explicació històrica, social o relacionada amb els drets humans siga interpretada com una presa de posició política.
Dubtes sobre les inspeccions
"Et ve un alumne i et diu que estàs parlant a favor dels migrants", planteja. En eixe context, tem que una queixa puga convertir-se en un mecanisme de pressió, encara que no existisca una actuació irregular per part del docent.
El professor recorda que la Inspecció ja intervé quan es produïxen problemes greus als centres. No obstant això, dubta que dispose de temps i personal suficient per a assumir noves funcions. "Els inspectors ja tenen tant de treball burocràtic que no els donarà temps a això", afirma.
Al seu parer, els recursos haurien d'adreçar-se prioritàriament a problemes que afecten de manera directa la comunitat educativa, com l'assetjament escolar, la salut mental, la violència digital o la prevenció de la radicalització. "Posar una solució per a un problema que no existix" pot deixar sense resposta altres situacions que sí que es produïxen diàriament, adverteix.
"No podem limitar-ho tot a l'opinió"
El docent subratlla que els professors tenen opinions personals, però que l'existència d'eixes opinions no implica que utilitzen l'aula per a fer campanya política. La frontera, explica, es troba en el respecte a la llei, al currículum i a la llibertat de consciència de l'alumnat.
"Cada professor té la seua opinió", reconeix. Però eixa opinió no pot traduir-se en la defensa d'un partit ni en la vulneració dels drets dels estudiants. Al mateix temps, afig, ensenyar Història, Filosofia o Educació en Valors exigix abordar qüestions com la igualtat, la discriminació, la migració, la dictadura o la diversitat.
Per a Luis Juan, silenciar estos debats no reduïx la radicalització. Al contrari, pot deixar els adolescents més exposats als missatges simplificats que circulen per les xarxes socials. Davant dels discursos extrems, defensa una educació capaç de proporcionar informació, context i eines per a pensar.
La qüestió, conclou, no és impedir que els joves tinguen opinions polítiques, sinó evitar que estes es construïsquen exclusivament a partir de la desinformació, l'odi o la propaganda. "Se'ns està complicant", resumix.