El Premi Internacional de Contes Gabriel Miró ha aconseguit una fita històrica amb més de sis dècades d'història gràcies a un volum sense precedents d'obres rebudes. El certamen literari, convocat per la Fundació Mediterrani i nascut en 1955, consolida la seua projecció internacional com un dels grans punts de trobada des d'Alacant per a les lletres en espanyol.
Amb un vertiginós increment respecte a convocatòries anteriors, l'edició present ratifica l'extraordinari interés que desperta la narrativa breu a ambdós costats de l'Atlàntic.
El president de la Fundació Mediterrani, Luis Boyer, destaca amb orgull l'envergadura que ha pres el certamen en arribar a les 3.378 obres presentades, la qual cosa suposa un increment de 1.008 relats respecte a l'any anterior. En total, han concorregut 2.516 autors procedents de 46 països per un premi de 3.000 euros per al guanyador i 1.000 per a l'accèssit.
"El Premi Gabriel Miró és hui realment internacional i un punt de trobada per a escriptors de llengua espanyola de diferents procedències", valora Boyer, qui detalla que, al costat de les 1.155 obres remeses des d'Espanya, destaquen 701 relats arribats d'Argentina, 221 de Colòmbia i 180 de Mèxic, a més d'una nodrida representació de Xile, Uruguai, Perú, Cuba, Equador i Veneçuela.
Boyer ha aprofitat per avançar els plans de la institució per a posar en valor la trajectòria del guardó. "Estem elaborant la recopilació en un o dos volums de tots els contes que hem publicat. Així es podrà tindre tota la història", conclou.
El president del jurat, Antonio Redero, ha volgut traslladar la seua enhorabona tant als guardonats com a la pròpia fundació per l'esforç de convocatòria i el foment de la creació escrita.
"Si no hi ha paper escrit, no hi ha lectura"
Redero ha oferit una ferma defensa de la literatura impresa en uns temps marcats pel consum digital accelerat. "Recordem que l'escriptura és la base fonamental per a la lectura. En un moment en què l'Informe PISA pareix que s'està posant per terra, cal recordar que si no hi ha paper escrit no hi ha lectura", ha advertit taxatiu.
En este sentit, el president del jurat va contraposar la profunditat del text literari davant la fugacitat dels formats audiovisuals. "Paper escrit, no només tauleta o televisió. El conte transmet una sèrie de sentiments que la imatge no corrobora de la mateixa manera; desperta uns afectes que no proporciona la imatge perquè la imatge és efímera".
Respecte a l'exigent tasca de deliberació davant milers d'originals, Redero va explicar que, després del filtre de la comissió lectora i successives votacions entre els deu finalistes, el criteri definitiu és inqüestionable: "El criteri per a un lector habitual és que un llibre ha d'enganxar; si no enganxa, al final t'avorrixes".
El finalista
El membre del jurat José Ferrándiz Lozano va ser l'encarregat de desgranar els mèrits de les obres distingides en esta 64a edició. El primer premi va recaure en el relat El vel d'un pressagi, firmat per José Agustín Blanco.
Tal com es va subratllar des del jurat, l'obra guanyadora destaca per ser "una interessant història rural i social, molt ben contada", estructurada al voltant del xoc entre dos mons enfrontats (l'amo ric i el llaurador) amb una trama esquitxada per dues morts, una dona sentenciosa, un barranc i un automòbil Jaguar dels anys 50. Esta peça connecta directament amb la tradició del conte de finals del segle XIX i principis del XX de la qual el mateix Gabriel Miró va ser mestre.
Quant a l'accèssit, Ferrándiz Lozano va analitzar amb detall la peça Línia de foc, de l'autor valencià Jesús Tornés, qualificant-la com "un relat molt directe, fresc i que conta molt en poc espai", en haver necessitat únicament quatre pàgines de les huit permeses.
La trama seguix un investigador que, treballant en un atles de la conca del Segura, detecta una anomalia i un ocultament d'aigua que el porta a una intensa recerca a través de diaris, fonts orals i fotografies. "Ens deixa una metàfora d'eixa necessitat de combatre contra les coses que interessadament a voltes s'oculten en la història i com l'eina de la investigació rigorosa pot desenmascarar eixes pràctiques", ha ressaltat Ferrándiz Lozano.
El membre del jurat ha remarcat a més la sorpresa que va causar el perfil de Tornés: "Ens ha cridat l'atenció que és la primera vegada que es presenta a un certamen literari i que fins ara la seua formació ha sigut la seua lectura i un taller literari. Ens ha sorprés que en la seua primera intentona haja aconseguit l'accèssit d'un premi que van guanyar firmes com Francisco Umbral, Félix Grande, Julián Ríos o Blanca Andreu".
En parlar d'història del mateix guardó, Boyer ha aprofitat per destacar que l'objectiu de la fundació va molt més enllà de la mera custòdia d'arxius històrics. "Nosaltres els llegats no els entenem exclusivament com que hem de conservar un patrimoni de grandíssima importància. No és qüestió només de conservar els documents originals que es mantinguen en condicions d'humitat perfectes", raona.
Per al president de l'entitat, la clau residix en la dinamització cultural. "El que volem fer amb ells, a banda de conservar-los, és vincular-los i protegir-los en l'activitat cultural actual. Què fem amb mantindre i potenciar el premi de contes? Doncs que este llegat estiga viu, no simplement siga un lloc exclusiu per a investigadors".