La històrica llibreria de vell Raíces, la més antiga d'Alacant en el mercat de segona mà, va començar a rebre una misteriosa allau de comandes des de l'estranger. Les compres es realitzaven de manera contínua a través de la plataforma especialitzada Bebooker.

"El primer que rebem són, durant diversos dies seguits, diversos dies continus, rebem comandes", detalla el seu propietari, Jorge Selfa. El destí de les obres era una entitat canadenca anomenada Zoom Books.

La estranya logística dels compradors va alçar sospites de seguida en el negoci alacantí. El que és habitual quan es compra des de l'estranger és agrupar els llibres en una única comanda per a abaratir els costos d'enviament.

No obstant això, el client canadenc preferia fer desenes de transaccions individuals. "Ens va cridar molt l'atenció que molts llibres eren de molt baixa demanda, llibres de fons que tenim des de fa moltíssims anys aparcats, que són comuns", explica Selfa.

I això ho puntualitza com a contrast del variat fons que ofereix. Si en l'aparador de la llibreria apareixen grans autors com Simone de Beauvoir o Juan José Millás al costat d'edicions extraordinàries com L'Odissea a càrrec d'Hiperión, en els magatzems es poden trobar estudis molt locals realitzats en els anys 60 o 70.

Al principi, el volum de compra, que rondava entre els 60, 80 i 100 llibres per tanda, va fer témer al llibreter que es tractava d'una estafa informàtica. El que Selfa i altres llibreters de la península no sabien en aquell moment és que estaven proveint de matèria primera una de les operacions més polèmiques de Silicon Valley.

Un reportatge d'investigació publicat per The Washington Post a principis de gener va revelar que la tecnològica Anthropic (creadora del chatbot Claude AI) havia llançat el pla secret Projecte Panamà. L'objectiu d'esta operació de desenes de milions de dòlars era ambiciós i controvertit: "Escanejar de manera destructiva tots els llibres del món".

Per què? Les empreses d'intel·ligència artificial s'enfronten a l'escassetat de dades netes: l'internet actual està ple de textos autogenerats, el que defineixen com "brossa d'IA". Per a entrenar les capacitats de raonament i redacció dels seus algoritmes, les tecnològiques necessiten "text humà pur". I la millor font són els llibres impresos abans de 2022.

Per a alimentar de manera massiva la IA, contractistes com Zoom Books compraven estos exemplars, tallaven els seus lloms amb guillotines hidràuliques per a escanejar-los a tota velocitat.

Va ser aleshores quan "ens vam assabentar, a través de xarxes i a través d'entrevistes d'altres llibreries, que això no va ser només per a nosaltres, sinó que ho van fer conjuntament amb llibreries d'Espanya", relata el propietari de Raíces. De fet, va saber de companys als quals, en eixa primera fase, els van arribar a comprar "una barbaritat, no sé si més de 1.000 llibres".

El valor de l'analògic

El vertader propòsit darrere d'este inusual interés comercial és l'entrenament i nutrició dels "cervells" virtuals. "El coneixement fins al moment està en els llibres", defensa amb convicció Jorge Selfa.

"Quan tu li preguntes a una IA sobre qualsevol cosa, el que fa és buscar en la seua base de dades, però la seua base de dades fins al moment és limitada, s'ha de nodrir, ha de menjar", argumenta.

I tenen diners per a alimentar-se. Les cotitzacions de les principals companyies no deixen de pujar en els últims dotze mesos. El fabricant de xips Nvidia acaba de presentar resultats en què dobla beneficis en el que els analistes han considerat un examen al panorama de la IA i Anthropic espera enguany ser la major oferta pública inicial de la història.

Per a continuar creixent cal ser més imprescindibles i el coneixement local és l'últim pas. El llibreter raona que les tecnològiques recorren al paper per a cobrir els buits que no troben en la xarxa. "La IA té eixa possibilitat de trobar eixos llibres que van a suplir eixa carència que té d'eixe tipus de coneixement".

Aquesta necessitat d'alimentar l'algoritme és especialment urgent per a continguts en castellà i llengües regionals. L'anglés i la cultura anglosaxona compten amb amplis fons digitalitzats, però els localismes en espanyol o el valencià són sumament difícils de localitzar a internet sense recórrer a les pàgines de paper.

El dilema de la digitalització

La compra massiva i posterior destrucció dels exemplars ha obert un encés debat ètic en el gremi de llibreters espanyols i mundials, que ha seguit Selfa. "Hi havia gent que deia: 'Bé, doncs jo és que no venc, no els venc perquè em sembla poc ètic que es destruïsquen llibres'", apunta sobre les reticències d'altres professionals.

El llibreter alacantí es mostra pragmàtic davant d'esta pràctica. "Jo no estic en contra d'això", afirma, aclarint que no es destrueix patrimoni històric de gran valor, sinó llibres comuns i corrents que porten dècades acumulant pols.

"Jo tampoc sé, quan tu em compres un llibre, què vas a fer amb el llibre, un és amo d'això fins que li'l compren, no?", argumenta. A més, creu fermament que les empreses no rebutjarien obres valuoses: "Pense que el factor humà estarà ahí per a ser conscient d'això i no rebutjar-ho".

Ressuscitant Alacant

Per a Jorge, la digitalització de textos locals guardats en magatzems és una oportunitat cultural de primer ordre, ja que el seu negoci compta amb obres que abracen des de l'any 1525 fins a l'actualitat.

"Estes empreses sí que estan comprant llibres que poden ser perfectament, eixe llibre publicat per una Diputació d'Alacant, per un Ajuntament de Monfort o una fundació en què un historiador en un moment determinat donava un coneixement molt tècnic", destaca.

L'estratègia de les compradores tecnològiques continua evolucionant, i recentment han iniciat una segona ronda de compres en la zona. "Ara ho fan de manera més intel·ligent amb el tema dels enviaments", assenyala Jorge.

En lloc d'enviar els paquets directament al Canadà, han contractat una empresa intermediària a la localitat de la Vila Joiosa per a rebre i agrupar la mercaderia localment. "Comencen a estalviar ja més en costos", apunta.

Selfa conclou restant dramatisme a l'impacte de la intel·ligència artificial i animant a perdre la por als avanços. "Ens espanta el nou", reflexiona, recordant com als anys 90 la gent es reia de qui parlava pel carrer amb els primers telèfons mòbils.

"Cal anar adaptant-se a estes tecnologies", tanca el llibreter. El seu emblemàtic local d'Alacant continua sent un pont inesperat entre la impremta del segle XVI i els cervells digitals del segle XXI.