Benidorm va inventar la desestacionalització turística a Espanya i durant quasi cinc dècades va convertir la seua aliança amb el programa de turisme social de l'Imserso en un pilar fonamental per a mantindre l'activitat econòmica durant els mesos d'hivern.

No obstant això, la profunda reconversió de la seua planta hotelera i l'increment sense precedents dels costos operatius han fracturat esta relació històrica. Hui, la capital europea del turisme vacacional camina cap a una autonomia plena on els hotels ja no estan disposats a treballar baix pèrdues estructurals.

L'esvoranc entre el cost real d'una estada i l'aportació que oferix el Ministeri de Drets Socials ha arribat a un punt de no retorn. Mentre les administracions públiques continuen oferint tarifes que a penes ronden entre els 26 i 30 euros diaris per pensió completa, la indústria hotelera benidormera ha reorientat la seua estratègia comercial cap a la captació del mercat internacional i la venda directa a preus de mercat.

El resultat és una deserció massiva d'establiments que evidència que el programa estatal necessita Benidorm molt més del que Benidorm necessita l'Imserso.

El sector hoteler de la Comunitat Valenciana va tancar el mes d'agost amb una ocupació mitjana del 92,7 %, situant Benidorm com el destí líder de tot l'estiu amb un 93,7 % de places ocupades i una perspectiva del 90,7 % ja reservat per a setembre.

No obstant això, des de la patronal Hosbec es llança un taxatiu missatge de prudència: un increment de l'ocupació no equival a guanyar més diners.

"L'Imserso necessita més Benidorm"

Gabriel Santiago representa la sisena generació d'una saga familiar dedicada al negoci hostaler a Benidorm des de 1870, data en què els seus avantpassats van obrir la primera posada de la ciutat a l'actualment populos passeig de la Carretera.

Junt amb el seu germà Jesús, gestiona l'Hotel Bristol, obert en 1968 i reformat integralment en 2018 per a passar de 89 a 209 habitacions i elevar la seua categoria a quatre estreles superior. Els germans Santiago decidiren abandonar de manera definitiva el programa de l'Imserso en 2020: les condicions del contracte ja no encaixaven en el nou model empresarial.

L'empresari reconeix el paper històric que va exercir el turisme social per a trencar l'estacionalitat en les dècades passades i permetre la conservació de l'ocupació a l'hivern.

"Ens ha servit sobretot per a mantindre els llocs de treball del personal", conta des del seu despatx a EL ESPAÑOL. "Quan teníem 89 habitacions, ens ajudava eixos mesos per a no tancar l'establiment i mantindre la gent, però no hi havia una finalitat de guanyar diners sinó de no perdre tant com si tancara", recorda Santiago en al·lusió als 100 empleats que integren la plantilla fixa del seu hotel.

No obstant això, el salt qualitatiu cap al mercat internacional i el client britànic ha canviat radicalment les regles del joc.

Santiago es mostra categòric a l'hora d'avaluar la dependència mútua entre la ciutat i la iniciativa pública. "Crec que l'Imserso és el que més necessita Benidorm. No Benidorm a l'Imserso", sentencia.

"Si l'Imserso deixa de vindre, desapareixerà, perquè el client de l'Imserso vol vindre a Benidorm". Al seu juí, el programa estatal ha quedat totalment obsolet davant dels costos actuals d'explotació, on el conveni col·lectiu d'hostaleria ha pujat un 10 % en només quatre anys i s'exigix donar pensió completa amb vi, aigua, metge nocturn i animació per a penes 28 euros.

"Sincerament, el que passa és que l'Imserso no s'ha adaptat als temps que corren; s'ha quedat enquistat en unes condicions que no han variat en els últims 15 anys", conclou.

"L'Imserso està mort"

En una línia de contundència similar s'expressa Carlos Párraga, qui gestiona junt amb la seua família els hotels Alameda i Brasil. El seu treball en el sector va començar fa més de mig segle de la mà del seu sogre, Miguel Bayona, un dels grans precursors de la transformació urbana i turística de Benidorm.

Mentre que l'Hotel Alameda mai va requerir de l'Imserso a causa de la seua privilegiada ubicació al centre i a les seues constants reformes en busca de millorar la qualitat, l'Hotel Brasil de tres estreles i renovat integralment en 2018 ha pres la dràstica decisió d'abandonar el programa de l'Imserso de cara a esta mateixa temporada 2026.

Párraga desmunta la narrativa institucional que intenta criminalitzar els hotelers per defendre la viabilitat econòmica de les seues empreses. "Pareix que quan parlem que no volem Imserso és que no volem gent major que ve de vacances, però no és això; simplement és un programa desactualitzat i els costos de producció d'un hotel ara no tenen absolutament res a vore amb el que paga l'Imserso", afirma Párraga.

"El jubilat d'ara no és el mateix"

L'empresari emfatitza que no es pot mantindre una prestació integral a preus que oscil·len entre els 27 i els 30 euros. "És senzillament inassumible per costos de subministrament, de personal i de matèries primeres; no és que vulguem guanyar diners amb l'Imserso, però no volem entrar en unes pèrdues inassumibles".

En analitzar l'evolució del programa al llarg de les distintes administracions, Párraga lamenta la manca de voluntat política de tots els Governs durant els últims 30 anys i la imatge distorsionada que es projecta del sector.

"Al final queda l'hoteler com el malvat que no vol obrir l'hotel per a les pobres persones majors, però el jubilat que ve ara no és el mateix que el que venia en els anys 80; la realitat social ha canviat i exigix una qualitat com cal".

Per això, el seu diagnòstic sobre el futur del model és taxatiu: "Si el programa continua sense actualitzar-se i continua tal com està ara mateix, és un programa condemnat a l'extinció. Absolutament. És un programa que ara mateix, tal com està, està mort".

La recepta del nou Benidorm

Tant Carlos Párraga com Gabriel Santiago destaquen que l'enorme transformació experimentada per la planta hotelera de Benidorm en este segle és el vertader motor que ha alliberat les empreses del jou del turisme social.

Les milionàries inversions executades en modernització d'instal·lacions, digitalització, ferramentes d'anàlisi de dades i reposicionament de marca han situat la relació qualitat-preu del destí en nivells imbatibles dins del mercat europeu. Esta sofisticació comercial permet diversificar les vies de distribució i captar un client sènior disposat a abonar tarifes d'acord amb la realitat del mercat.

Aquesta autonomia comercial redunden directament en la qualitat i estabilitat de l'ocupació. Mantindre els hotels oberts durant els dotze mesos de l'any mitjançant canals de venda rendibles permet garantir plantilles estables durant tot l'exercici, evitant haver de recórrer a fórmules d'acomiadament temporal o fix discontinu.

La patronal Hosbec confirma un desplome històric en la participació empresarial: "Són onze hotels". "Però ja no és tant que siguen onze, dotze o tretze, sinó que els llits que estan oferint són pocs", advertix el seu president Federico Fuster.

¿L'Imserso en Paradores?

Fuster subratlla que Benidorm travessa el seu "rècord negatiu d'hotels inscrits al programa" i que els establiments participants aporten "menys capacitat que mai". Per al líder patronal, el motiu d'esta retirada no és un boicot deliberat, sinó "una impossibilitat manifesta" provocada per la inflació i l'increment dels costos.

Fuster qüestiona directament la incoherència de l'administració central en exigir al sector privat uns marges inassumibles que el mateix sector públic no està disposat a aplicar en les seues instal·lacions. "Si l'Estat vol imposar estes condicions perquè considera que este programa és tan atractiu, per què no ho apliquen en els seus propis Paradores?", llança com a provocació Fuster, recordant que el Govern disposa d'inventari públic i allotjaments on podria assumir els costos de 27 a 30 euros per dia que exigix als hotelers.

L'alcalde de la ciutat, Toni Pérez, recorda que "Benidorm va ser el gran destí turístic que va democratitzar les vacances i per això mateix, per coherència i filosofia, sempre ha sigut un ferm defensor del programa". Però s'alinea amb els empresaris subratllant que "defenem un Imserso amb preus justos i ajustats a la realitat dels costos actuals". D'ací que critique que "el Govern Central estiga deixant morir, quan no liquidant, un programa 100% social".

Malgrat el col·lapse del conveni estatal, el president d'Hosbec remarca la fortalesa del destí: "Els usuaris venen al destí amb la seua pròpia operativa particular, reserven a preus de mercat o directament telefonant a l'hotel en què porten venint 20 anys; tenim un producte molt bo per a eixe col·lectiu de majors i el continuarem tenint amb o sense programa".

Benidorm ha demostrat que posseïx un arrelament emocional i una potència d'atracció imbatibles. Els majors d'Espanya i d'Europa continuaran omplint els seus carrers i platges a l'hivern, deixant arrere un programa de l'Imserso encara per entrar en el segle XXI.