En trencar l'alba, quan la llum comença a retallar la silueta de la costa i el Mediterrani encara conserva el to fosc de la nit, El Campello recupera cada octubre una escena que forma part de la seua memòria col·lectiva. A la platja del Carrer la Mar, les tropes mores arriben des de la mar mentre, en terra, les hosts cristianes esperen al costat de la Torre de la Illeta. El so de la pólvora, els avisos d'alarma, els crits dels bàndols i el moviment de les embarcacions convertixen la vora en un escenari d'història recreada i emoció compartida.

Eixe instant resumix l'esperit de les Festes de Moros i Cristians d'El Campello, una celebració vinculada a les incursions dels pirates berberiscs que durant els segles XV, XVI i XVII amenaçaren el litoral valencià. La Torre de la Illeta, construïda entre 1554 i 1557 com a punt de vigilància, roman com un dels grans símbols d'aquell passat defensiu i mariner. Hui, la seua presència dona profunditat a una festa que no es limita als desfilades: és també una forma de recordar l'origen costaner del municipi i la relació històrica dels seus veïns amb la mar.

L'edició de 2026 es desenvoluparà principalment entre l'11 i el 15 d'octubre, encara que l'ambient fester començarà a estendre's pel municipi des dels dies previs.

El programa oficial preveu un calendari en què conviuen el pregó, les entrades de bandes, els desembarcaments, les ambaixades, els alardos, les processons i els grans desfilades. El 12 d'octubre tornarà a ser la jornada central, amb el Desembarcament durant la matinada i la gran Entrada Mora i Cristiana pels carrers del centre durant la vesprada.

El Desembarcament

El Desembarcament és, sense dubte, la imatge més reconeixible d'estes festes. La representació condensa en pocs minuts la dimensió marítima d'El Campello i la transforma en una posada en escena d'intensitat màxima. Les tropes mores avancen des de l'aigua, els cristians responen des de la platja i la batalla es prolonga entre arcabussos, pólvora i veus de comandament. Després arriba l'ambaixada davant de la Torre de la Illeta, un altre dels moments singulars d'una celebració que ha aconseguit convertir un episodi de la memòria local en un espectacle seguit per veïns i visitants.

La rellevància de l'acte ha traspassat les fronteres del municipi. El Desembarcament està declarat Festa d'Interés Turístic Provincial, un reconeixement que subratlla la seua singularitat dins del calendari fester alacantí. No es tracta únicament d'una distinció honorífica. La declaració posa en valor una celebració amb una escenografia pròpia, estretament lligada al paisatge marítim, i la incorpora al mapa d'esdeveniments que expliquen la diversitat cultural i turística de la província.

La participació moderna i organitzada dels bàndols moro i cristià a El Campello es remunta a 1976. Des d'aleshores, la festa ha crescut fins a convertir-se en una de les expressions populars més importants del municipi. En cada edició participen prop de 1.600 a 2.000 festers, integrats en múltiples comparses i agrupacions. A ells se sumen desenes de bandes de música, essencials per a construir la identitat sonora d'unes festes en què les marxes mores i cristianes acompanyen cada pas, cada gir i cada entrada.

La música no funciona com un simple acompanyament. En els desfilades, marca el ritme de les comparses i contribuïx a crear una atmosfera en què la indumentària, les coreografies, els estendards i la pólvora s'integren en una mateixa representació. El resultat és una celebració de gran força visual, però també profundament comunitària. Darrere de cada vestit, de cada esquadra i de cada peça interpretada hi ha mesos de preparació, reunions, assajos i treball voluntari.

La trajectòria de la festa demostra, a més, que la seua importància no depén només de l'espectacularitat dels actes. Una publicació històrica de la Junta Festera dedicada a les festes de 2001 descrivia els Moros i Cristians com els festejos que despertaven una major participació ciutadana i forastera al llarg de l'any. Aquell testimoni destacava també que el desembarcament, les entrades mora i cristiana i la processó de Santa Teresa de Jesús i la Mare de Déu dels Desemparats havien adquirit un paper central en la vida festera campellera.

Eixa dimensió social explica que la festa haja pogut transmetre's entre generacions. Les comparses no són únicament grups que participen en uns desfilades concrets, sinó espais de convivència en què s'incorporen xiquets, joves, adults i majors. La continuïtat familiar apareix com un dels pilars de la celebració: qui començaren a desfilar fa dècades han vist incorporar-se als seus fills i néts, mantenint una cadena de participació que permet que la tradició es renove sense perdre les seues referències essencials.

L'organització requerix una estructura permanent. En ella col·laboren l'Ajuntament d'El Campello i la Junta Festera, entitat que articula bona part de l'activitat de comparses i bàndols durant tot l'any. La Junta no limita la seua tasca als dies grans: també impulsa iniciatives, coordina actes, conserva documentació i manté viva la relació entre la festa i la societat local. La seua pròpia activitat recent reflectix una voluntat d'ampliar la dimensió social dels festejos mitjançant propostes culturals i solidàries.

Ambaixades i alardos

El calendari de 2026 tornarà a combinar la tensió simbòlica de les ambaixades i els alardos amb el caràcter solemne dels actes religiosos. El 15 d'octubre, festivitat de Santa Teresa, se celebraran les cerimònies en honor de la titular de la parròquia i de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona d'El Campello. La processó i el castell de focs artificials posaran el tancament a diversos dies en què la localitat haurà quedat transformada per la música, les capitaniés, les barraques i el moviment constant de festers i visitants.

La data d'octubre també té una explicació relacionada amb la identitat pesquera del municipi. Les festes patronals estigueren vinculades inicialment a maig, però l'activitat pesquera feia difícil la participació de molts hòmens del poble, que es trobaven a la mar durant eixa època. Amb el temps, la celebració es va traslladar a octubre, al voltant de Santa Teresa, i va anar incorporant els elements que acabarien donant forma als actuals Moros i Cristians. La festa, per tant, no s'afegí a la història d'El Campello des de fora: va evolucionar a partir de les necessitats, les creences i els costums de la seua pròpia comunitat.

En el context de la província d'Alacant, on les festes de Moros i Cristians constituïxen una de les manifestacions culturals més esteses i arrelades, El Campello aporta una personalitat diferenciada. Compartix amb altres localitats les ambaixades, les capitaniés, els desfilades, els arcabussos i la música festera, però incorpora un element que modifica completament el relat: la mar com a via d'arribada i com a escenari de la confrontació. Eixa singularitat convertix el Desembarcament en una de les grans cites costaneres del calendari fester alacantí.

La celebració campellera ocupa així un lloc propi al costat de les grans festes de la província. No competix amb elles per grandària ni necessita fer-ho. La seua força prové de la combinació de tradició marinera, paisatge, participació veïnal i una posada en escena que troba en la platja i en la Torre de la Illeta un decorat impossible de reproduir en un altre municipi. Cada octubre, El Campello transforma els seus carrers i la seua costa en un relat compartit, però també en una invitació a conéixer la història d'un poble que ha fet de la festa una de les seues principals formes d'identitat.

En 2026, prop de dos mil festers tornaran a posar en marxa eixa maquinària col·lectiva. Les bandes ompliran de música les avingudes, les comparses vestiran de color el centre urbà i la pólvora marcarà els moments més solemnes i emotius. Quan les primeres embarcacions apareguen davant de la platja del Carrer la Mar, no començarà només una representació: es renovarà una tradició que des de 1976 ha crescut fins a convertir-se en un dels grans esdeveniments culturals i turístics d'El Campello i en una de les festes amb més arrelament mariner de la província d'Alacant.