El cas de les VPP de Les Naus, on al voltant d'una desena d'adjudicataris d'un pis (de 140 que té la promoció), poden haver comés irregularitats, es dirimix en el jutjat d'Instrucció número 5 del Tribunal d'Instància d'Alacant amb 15 investigats. Però el cas no té més recorregut, almenys polític, si no s'implica directament l'alcalde de la ciutat, Luis Barcala (PP), en els possibles ocultaments per part de l'exregidora Rocío Gómez, la tècnica Pérez-Hickman, i dos arquitectes municipals que eren adjudicataris dels habitatges. La regidora ja va dimitir, i la tècnica i els arquitectes foren expedientats. Ahí acaba, de moment, la polèmica municipal.

De moment no pareix que les acusacions hagen pogut articular un relat coherent i amb proves que Barcala haja comés cap il·legalitat en este cas. Ni tan sols, després de la declaració d'un altre exregidor, Toni Gallego, que va cessar fa més d'un any (juny de 2025) per incomplir el sostre de despesa i les pressions de Vox perquè deixara l'equip de Govern municipal.

L'exedil va ratificar ahir davant la jutgessa d'Instrucció número 5 que, pocs minuts abans del ple del 25 de juliol de 2024, l'exregidora d'Urbanisme Rocío Gómez li va confessar que "tenia una casa ahí" per a demanar-li que responguera en el seu lloc a una pregunta parlamentària de Compromís sobre el residencial. Gallego, que acabava d'assumir Patrimoni, sosté que eixa conversa va ser l'únic motiu de la seua intervenció improvisada.

No obstant això, en ser preguntat a l'eixida dels jutjats sobre si l'alcalde coneixia esta circumstància, Gallego va admetre el seu absolut desconeixement amb una frase lapidària: "És l'únic que puc aportar". El seu testimoni constata una confidència entre companys de files, però no connecta en cap moment la informació amb el despatx d'Alcaldia.

Davant este relat de la imprevisió i el canvi d'última hora, l'equip de Govern municipal ha reaccionat desmentint categòricament la versió de Gallego. El vicealcalde, Manuel Villar, ha assegurat amb "total rotunditat" que l'exregidor va saber "dies abans" de la sessió plenària que era l'encarregat de defendre eixa resposta, en tractar-se d'una competència de Patrimoni que ja havia assumit oficialment.

L'executiu municipal contraposa la memòria de l'exedil a la realitat dels fets assegurant que existix una prova documental (que vorà la llum en breu) que acredita que el repartiment d'iniciatives estava fixat amb antelació en els guions del ple. Segons la versió del Govern de Barcala, no hi hagué sorpreses ni maniobres d'ocultació en el moment de donar la paraula a Gallego, sinó el compliment d'una assignació prèvia coneguda per la resta d'edils.

Davant la falta de proves directes, l'oposició municipal i les acusacions han optat per articular un discurs basat en deduccions i inferències lògiques. Després de la testifical de Gallego, l'acusació exercida per Ciutadans (Cs) que ni tan sols va aconseguir representació municipal ni autonòmica en maig de 2023, deduïx que si l'alcalde va donar la paraula a Gallego sense dubtar durant el ple, és perquè eixe canvi ja figurava en el "llibre de plens" que servix de guió al regidor.

A partir d'eixa premissa, el lletrat del partit polític en dissolució, sosté que la modificació en el guió va haver de ser notificada eixa mateixa matinada per Gómez a l'alcaldia, deduint així que el primer edil "ja sabia abans de començar el ple" que la regidora estava esquitxada per la polèmica.

En una línia similar, PSPV i Compromís es recolzen en estes conjectures per a exigir responsabilitats polítiques al màxim nivell. La portaveu socialista sosté que "ningú es creu" un intercanvi de papers en el ple sense el plàcet de Barcala, vinculant directament a eixa sospita el traspàs previ de les competències de Patrimoni. Per la seua banda, la coalició nacionalista qualifica d'inversemblant que l'entorn del govern coneguera l'adjudicació i l'alcalde romanguera alié, exigint la seua dimissió per considerar que va amagar la informació.

Però totes estes acusacions sense proves es donen de cara amb el límit del procediment judicial. Ni l'exregidora Rocío Gómez ha declarat haver informat l'alcalde, ni Toni Gallego ha aportat cap indici que Barcala estiguera al corrent de la confidència. Tota la pressió de l'oposició pivota sobre un terreny estrictament polític i interpretatiu: la suposició que l'alcalde "ho havia de saber". Una hipòtesi que, a la llum dels testimonis recollits en el sumari i a falta que la causa avance amb noves diligències o documentació, careix per complet de suport probatori en la sede judicial.