El PSPV-PSOE de la ministra Diana Morant insistix a embolicar-se en el discurs de la participació i la democràcia interna, però la realitat dels fets a Alacant desmenteix de manera taxativa la seua pròpia narrativa oficial. La recent designació de Trini Amorós com a candidata a l'Alcaldia i la seua immediata assumpció de la portaveu municipal no responen a un procés deliberatiu de les bases, sinó a un "dedàs" directe pilotat per la secretària general autonòmica. En vetar les primàries en la segona ciutat de la Comunitat Valenciana, la direcció socialista ha optat per suspendre la veu de la militància per a imposar un control orgànic ferri a través d'una comissió gestora, exposant una debilitat estructural que arrosseguen des de fa dècades.
Ahir, el PSPV-PSOE va aprovar el calendari del procés de primàries per a triar les candidatures municipals per a les eleccions de maig de 2027. "Un calendari amb el qual els socialistes valencians tindran llistes abans del mes de novembre més del 80% de les candidatures municipals que presentaran en les pròximes eleccions que decidiran els alcaldes i alcaldesses de la Comunitat Valenciana", afirmaren des de la direcció.
"La Comissió Executiva Nacional (CEN) ha donat llum verda al calendari, que establix el mes de setembre com a primera finestra per a la celebració de primàries en ciutats com València, Elx i Castelló de la Plana, on s'obri el procés per a la presentació de candidatures el pròxim divendres 4 de setembre. Així mateix, és en el mes d'octubre quan està previst que es duga a terme el procés en aquells municipis de més de 20.000 habitants on el PSPV-PSOE té l'Alcaldia durant esta legislatura", continuaren.
"Amb este procés, el PSPV-PSOE inicia des de hui la preparació d'un projecte municipal renovat, sòlid i pròxim a les necessitats de cada municipi, amb l'objectiu d'oferir en 2027 una alternativa de govern en tots els racons de la Comunitat Valenciana. Els socialistes valencians afrontem estes eleccions amb la voluntat de recuperar alcaldies i ampliar la nostra presència municipal per a, de la mà de Diana Morant, impulsar el canvi que necessita la Comunitat Valenciana i tornar als valencians i valencianes governs que estiguen a l'altura de les seues necessitats", assenyalaren.
Esta maniobra a Alacant condensa la trampa del model orgànic del PSOE: l'apel·lació a la democràcia interna només es tolera mentre no amenaça els equilibris de poder traçats en els despatxos. La trajectòria socialista en la capital alacantina -caracteritzada per 28 anys d'inestabilitat, huit candidats diferents des de 1999 i un únic i estèril mandat de govern marcat per disputes internes- evidència que la intervenció autonòmica busca tapar les escletxes d'una agrupació dividida abans que vertebrar un projecte amb arrelament social.
El relleu en el consistori, on Ana Barceló és relegada a la portaveu adjunta després dels seus discrets resultats en 2023, intenta escenificar una falsa sensació d'orde mentre la militància alacantina torna a quedar apartada de les decisions estratègiques del seu propi partit.
Esta necessitat obsessiva de control intern per part de la direcció del PSPV no és un fet aïllat, sinó la resposta directa al desgast que erosiona el Govern central i les marques territorials del PSOE. En un escenari de creixent desconfiança social, l'aparell socialista prioritza la disciplina orgànica per a blindar-se davant les turbulències nacionals.
No obstant això, este replegament autoritari deixa un flanc al descobert que l'esquerra a la seua esquerra ja ha començat a rendibilitzar. La desmobilització i el malestar del votant progressista alacantí, desencantat per les imposicions del PSOE, actuen com a catalitzador per a reconfigurar l'espai polític.
Mentres els socialistes imposen lideratges des de dalt, l'alternativa socioelectoral s'accelera a la seua esquerra. Les explícites manifestacions de Joan Baldoví advocant per accelerar la confluència entre Compromís, Podem i Esquerra Unida perquè només existisquen "quatre paperetes" en les urnes responen precisament a la urgència d'aglutinar l'electorat descontent amb la deriva del PSOE.
L'esquerra busca construir una candidatura unificada capaç de captar els militants i simpatitzants que se senten expulsats per la falta de regeneració socialista. D'esta manera, l'estratègia de Diana Morant a Alacant no sols desmenteix el discurs democratitzador del PSPV, sinó que aprofundix la fractura de l'espai progressista i dona aire a una confluència que pretén esmenar, en les urnes, l'autoritarisme orgànic del partit.