La publicació de les respostes del segon exercici del procés selectiu per a cobrir 17 places d'Auxiliar de Serveis Generals a l'Ajuntament d'Alacant (conserges i ordenances) ha provocat un encés malestar entre els aspirants. Després d'haver superat una primera fase eliminatòria en què quedaren fora més de 700 persones, prop de mig miler d'opositors acudiren a este examen amb l'expectativa d'enfrontar-se a un qüestionari d'acord amb les funcions operatives del lloc.
No obstant això, el contingut de la prova ha deslligat una onada d'indignació pel que consideren un nivell d'exigència desproporcionat, amb preguntes tan rebuscades i hiperespecífiques que han alçat serioses sospites sobre una possible filtració de l'examen per a beneficiar un grup reduït de candidats.
El sentiment generalitzat entre els opositors és que l'exercici va ser dissenyat amb la intenció explícita d'actuar com una criba insuperable per a la immensa majoria dels participants. Qui ha dedicat mesos de preparació tècnica i teòrica denuncia que diverses de les qüestions plantejades no buscaven avaluar la capacitat general ni els coneixements pràctics exigibles a un conserge o auxiliar, sinó acorralar l'aspirant amb detalls extramurs del temari habitual.
La principal sospita radica en què només aquelles persones que hagueren tingut accés previ al qüestionari elaborat pel tribunal de selecció estaven en condicions de respondre correctament a determinats enunciats. “Algunes preguntes només les podrien saber si els hagueren filtrat l'examen prèviament”, denuncia un dels opositors
Entre els punts més criticats de l'examen figura un bloc de preguntes sobre geografia urbana i seus institucionals que ha causat perplexitat entre els opositors. La indignació va arribar al seu punt àlgid davant una pregunta sobre el carrerari municipal que qüestionava pel nom d'una biblioteca pública de la ciutat.
Segons denuncien els propis afectats, la resposta considerada correcta es referix a una instal·lació que porta més de dues dècades tancada al públic i l'existència de la qual és completament desconeguda per a la ciutadania en general.
La pregunta era la següent: “Quin dels següents noms correspon a una Biblioteca Municipal d'Alacant? a) Sant Agustí. b) El Puesto. c) El Pont. d) Illa Tabarca”. La resposta correcta és la c, però la infraestructura cultural porta dues dècades tancada.
Igualment controvertit ha resultat el bloc dedicat a tasques de manteniment tècnic i oficis pràctics, on el grau d'especialització exigit ha sigut qualificat de desbaratat. Els aspirants assenyalen que les preguntes referides a electricitat, fontaneria o fusteria traspassaren amb escreix l'operativa bàsica que correspon a un auxiliar de serveis, un perfil que a més compta amb el suport d'un servei tècnic municipal de manteniment per a reparacions complexes.
En el cas de la fontaneria, es va arribar a preguntar per la causa exacta del degoteig continu en una aixeta monocomandament tancada, una avaria la solució tècnica específica de la qual només sol estar a l'abast d'un professional del sector.
En matèria elèctrica, les crítiques s'intensifiquen en analitzar qüestions sobre el funcionament de components com els fluorescents o els riscos associats a l'ús d'allargadors. En lloc de preguntar per la mesura preventiva estàndard que exigix desenrotllar un cable per evitar que s'escalfe durant el seu ús, el qüestionari plantejava una disjuntiva teòrica plena de tecnicismes on els opositors havien d'identificar la causa exacta del sobreescalfament distingint entre conceptes físics teòrics com l'efecte Joule i la inducció electromagnètica.
Els afectats consideren que este enfocament hipertècnic no avalua la destresa o la prevenció en el lloc de treball, sinó que busca confondre deliberadament qui no coneix prèviament la formulació exacta del tribunal.
Davant esta situació, la indignació col·lectiva ha començat a articular-se en iniciatives de protesta. Encara que el tribunal ha obert el termini reglamentari de tres dies hàbils per a presentar al·legacions individuals a la plantilla de respostes, nombrosos aspirants coincidixen que la via administrativa ordinària resulta insuficient davant el que qualifiquen com un procés tacat per la sospita.
Alguns opositors fins i tot estudien acudir a l'Agència Valenciana Antifrau i no descarten emprendre accions legals conjuntes per a sol·licitar la revisió exhaustiva del procés o la impugnació de les preguntes més controvertides.
Exigixen que es garantisquen de manera efectiva els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública, considerant que l'examen celebrat no va mesurar la preparació real dels candidats, sinó la fortuna de trobar-se amb preguntes indescifrables per al comú dels aspirants.