Alacant no deixa de ser protagonista de l'actualitat arqueològica en els últims mesos. Després de descobrir la Venus d'Alacant el passat mes de maig, les obres realitzades recentment en un solar privat de l'Albufereta han tret a la llum un jaciment excepcional d'època ibèrica, amb quatre tombes, abundant armament, objectes d'adorn en bronze i un pebeter amb rostre femení atribuït a la deessa Tanit.
La troballa, vinculada provisionalment a l'entorn del Tossal de Manises, podria correspondre a una família o llinatge d'alt rang relacionat amb l'elit guerrera del segle III aC.
Durant la intervenció arqueològica, supervisada per l'àrea de Patrimoni Integral de l'Ajuntament d'Alacant, es documentaren panoplies completes de guerrer ibèric, amb falcates, llances, ganivets, escuts, bocats de cavall, esperons i javelines, a més de fíbulas, adorns de bronze, platets de balança i ponderals. També aparegueren una roda de carro, un fragment d'escultura ibèrica i una trentena de xicotets vasos associats a un banquet col·lectiu.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha celebrat el descobriment i ha destacat que permetrà conéixer millor la història d'Alacant, sumant-se a altres jaciments ibers ja estudiats a la ciutat. Per la seua banda, els arqueòlegs responsables de l'excavació treballen ara en la memòria científica de la troballa i consideren, de manera preliminar, que podria tractar-se d'una necròpolis vinculada a una gens militar o a una elit guerrera ibera.
Venus d'Alacant
Amb una afirmació tan contundent com emotiva: "Volia estar amb nosaltres 2.000 anys després, ha volgut tornar a vore la llum d'Alacant", l'Ajuntament ha presentat en societat la Venus d'Alacant, l'espectacular peça de marbre blanc italià de 22,22 centímetres d'alt i 19,78 d'ample (quasi grandària real) que s'ha convertit en un dels majors descobriments arqueològics de la ciutat, la Comunitat Valenciana i fins i tot d'Espanya en els últims temps.
L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala (PP), al costat de l'arqueòleg cap de Patrimoni, José Manuel Pérez Burgos; l'arqueòleg José Ramón Ortega (ARPA Patrimoni); i el director facultatiu de la rehabilitació del jaciment de l'Almadrava, Eduardo López, han oficiat este matí el retorn del bust trobat el passat mes de maig a la ciutat a la història contemporània.
Un retorn que s'elevarà a símbol de la ciutat després que els arqueòlegs acaben de contextualitzar el seu origen sota criteris estrictament científics i es puga exhibir en un museu de la ciutat. Amb tota probabilitat, el MARQ, que ja conté una altra peça única de l'època, l'empunyadura de l'Àguila Bicèfala (2005).