Ciutadans, que exercix l'acusació popular en el procediment judicial que investiga l'adjudicació d'habitatges protegides en Les Naus, a la Platja de Sant Joan —promoció construïda sobre sòl municipal prèviament enagenat—, ha demanat a la magistrada instructora que cite com a testimoni Toni Gallego. L'exregidor, que va abandonar el govern local en 2025, va comparéixer recentment en la comissió parlamentària de Les Corts sobre este assumpte.

Segons un escrit datat el 6 de juliol, al qual ha tingut accés Europa Press i signat pels lletrats Eduardo García-Ontiveros i Mamen Peris, la petició es basa en el contingut d'eixa compareixença.

Gallego, qui va ocupar les àrees d'Hisenda i Patrimoni en el consistori, va explicar davant la comissió que Rocío Gómez —exregidora del PP, dimitida en gener de 2026 després de saber-se que era adjudicatària d'una VPP en Les Naus i actualment investigada— li va indicar en el ple municipal de juliol de 2024 que “tenia un habitatge allí”.

L'exedil va relatar que, poc abans d'eixe ple, Gómez li va demanar que responguera en el seu nom a una pregunta oral sobre la classificació del residencial, ja que ell acabava d'assumir les competències de Patrimoni. Segons va explicar, li va entregar inclús una resposta ja redactada.

“Instants abans d'intervindre, en una sala contigua, em va demanar que contestara jo i em va facilitar el text. Vaig acceptar i vaig respondre que tot complia la legalitat”, va afirmar. Va afegir que, sense que ell li preguntara res, Gómez li va comentar aleshores que tenia un habitatge en Les Naus, subratllant que era legal i anterior a la seua entrada en política, però que no volia que es relacionara amb el seu càrrec.

En el seu escrit, Ciutadans també sol·licita al jutjat que requerisca a Les Corts Valencianes l'enviament d'una còpia certificada de les actes i la gravació íntegra de la intervenció de Gallego en la comissió.

Així mateix, la formació assenyala que les declaracions de l'exregidor podrien entrar en contradicció amb la versió temporal mantinguda fins ara, especialment en relació amb el coneixement dels fets per part de l'Alcaldia. Segons recorden, l'alcalde ha sostingut reiteradament que no va tindre constància de possibles irregularitats fins a gener de 2026. No obstant això, Gallego va apuntar que “es pot intuir” que ja existia coneixement en 2024.

Per a Ciutadans, este extrem podria modificar l'enfocament de la investigació, obrint la porta a analitzar possibles omissions, encobriment o inclús prevaricació administrativa per part d'altres responsables municipals.

Per la seua banda, Barcala va reiterar en el ple extraordinari del 5 de febrer de 2026 que desconeixia que Gómez haguera obtingut un habitatge en Les Naus i va assegurar que va tindre coneixement del cas el 27 de gener. En eixa sessió va demanar disculpes i va qualificar la situació com un “escàndol”.

L'alcalde va afirmar que la informació li va arribar a través d'un informe elaborat per la Regidoria de Patrimoni. Segons l'equip de govern, dit departament va rebre certificacions de la cooperativa o promotora que acreditaven que la urbanització complia els requisits d'habitatge públic i que les adjudicacions s'havien realitzat correctament.

No obstant això, després de rebre dades sobre les adjudicacions, la cap del Servei de Patrimoni va acudir el 15 de gener al despatx de la regidora Nayma Beldjilali per advertir de possibles incompatibilitats entre empleats municipals i beneficiaris dels habitatges. Arran d'això, es va sol·licitar un informe que va ser remés el 27 de gener al secretari general, qui va informar l'alcalde eixe mateix dia. Posteriorment, el 28 de gener, es va ordenar l'obertura d'un expedient per a esclarir els fets.

Fins a la data, el procediment judicial relacionat amb Les Naus compta amb 15 persones investigades. Entre elles figuren, a més de Rocío Gómez, la cap de Contractació, María Pérez-Hickman, qui va dimitir com a directora general després de saber-se que familiars seus havien resultat beneficiaris d'habitatges en esta promoció.