El Tribunal Constitucional ha posat fi al període de suspensió cautelar sobre la Llei valenciana de Costes mitjançant l'emissió d'una sentència definitiva el contingut de la qual ha sigut avançat a través d'una nota informativa de la institució. El pronunciament judicial irromp en un moment de màxima tensió política, en plena precampanya electoral i amb les Corts Generals dissoltes.
En la seua nota anuncia que ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per la Presidència del Govern contra la Llei 3/2025, de 22 de maig, de protecció i ordenació de la costa valenciana. La màxima instància judicial desarticula així les ferramentes autonòmiques orientades a protegir de la demolició els habitatges tradicionals situats en el domini públic marítim-terrestre, deixant en situació de vulnerabilitat enclavaments emblemàtics com les edificacions de la platja de Babilònia a Guardamar del Segura o les cases de Les Deveses a Dénia.
Podria el Govern demolir demà les històriques cases de l'enginyer Mira a Guardamar del Segura? La resposta és sí, el que passa és que en plena campanya electoral i després del suport explícit de la Generalitat Valenciana a la seua conservació seria un xoc institucional sense precedents.
En la resolució del Ple, redactada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán Huertas, el tribunal determina els límits competencials entre l'administració autonòmica i la central. La sentència concedix que la Comunitat Valenciana té plena capacitat per a protegir i inventariar el patrimoni cultural, històric i etnològic dels seus assentaments litorals, però deixa clar que la vessant protectora autonòmica no pot supeditar ni restar facultats a l'Estat sobre la franja marítim-terrestre.
La norma autonòmica vulnerava esta primacia en permetre l'aprovació de plans especials amb limitacions a la demolició i integrar els immobles en el catàleg del patrimoni cultural valencià, la qual cosa en la pràctica impedia a l'Executiu estatal l'execució de resolucions administratives i judicials per a la recuperació dels béns públics.
Arran d'este xoc d'atribucions, els magistrats han declarat inconstitucionals l'article 17 i la disposició final primera exclusivament en la seua aplicació sobre el domini públic marítim-terrestre, salvaguardant l'eficàcia d'estos preceptes en la resta de la franja costanera on no col·lisionen amb titularitats estatals.
D'altra banda, la disposició addicional quarta ha sigut declarada inconstitucional i nul·la en la seua totalitat per pretendre crear un inventari de terrenys degradats. Al juí de l'òrgan constitucional, atribuir a la Generalitat la potestat d'identificar sòls que hagen perdut els seus trets naturals envaïx la competència exclusiva de l'Estat per a tramitar els deslindes i decidir sobre la desafectació del domini públic.
La decisió judicial, recolzada amb el vot particular discrepant de quatre magistrats, ha obtingut una resposta immediata per part de la Generalitat Valenciana. El Consell ha informat que analitzarà detalladament el text complet de la sentència, mantenint intacta la seua voluntat institucional de protegir els residents del litoral valencià i confirmant que esgotarà totes les vies jurídiques al seu abast per a salvar els nuclis urbans costaners amb valor etnològic.
L'administració autonòmica ha criticat la falta de lleialtat institucional pel fet que la difusió de la resolució mitjançant la nota informativa s'haja traslladat als mitjans de comunicació abans que a la pròpia Generalitat.
A més, en la seua valoració sobre el contingut de la sentència, l'Executiu autonòmic recalca un aspecte clau: el Tribunal Constitucional no nega la conveniència ni el valor de tutelar estes edificacions, sinó que assenyala que eixa prerrogativa no recau en la comunitat autònoma.
Este matís manté obert el conflicte i redirigix la responsabilitat a les Corts Generals perquè aborden la modificació de la Llei de Costes a nivell estatal, una reforma parlamentària que, segons denuncia l'administració autonòmica, ha comptat amb suport majoritari en la Cambra Baixa però roman bloquejada per les forces polítiques del Govern central. Finalment, la Generalitat subratlla que, al marge de l'articulat anul·lat en el domini públic, el cos principal de la norma valenciana continua plenament vigent i continuarà desplegant els seus efectes en el territori.