Ceuta va viure jornades de tensió després de l'entrada massiva d'unes 70.000 persones en un interval de 72 hores. Manuel Calleja, militar retirat criat a la ciutat autònoma i amb trajectòria en el Segon Terç de la Legió i els Regulars 54, va viure els esdeveniments directament des del terreny.

Calleja es trobava a la ciutat amb motiu d'una trobada familiar que va reunir gairebé un centenar de parents. L'ambient festiu inicial es va veure alterat per l'esclat de la crisi als carrers. "Comença quan una ciutat comença a tindre algun tipus d'alarma, sobretot sirenes, i els mitjans de comunicació ja es feien ressò que alguna cosa estava passant", recorda.

El veterà qualifica l'atmosfera viscuda a la localitat com "una espècie de distopia". La reacció urbana no es va fer esperar, traduint-se en el tancament preventiu de comerços.

"Es van donar algunes indicacions per part de la policia local, però del que es tractava era que entraren i veren que això no era el que els havien promés", sosté referint-se a la resposta ciutadana. I remarca que "no estava la ciutat preparada ni tenia cap interés a rebre gent que no havia tocat la porta".

En la seua lectura de la crisi, Calleja assenyala la dimensió geopolítica del conflicte. "Això és un pols que va més enllà de les administracions; qui té les claus és Marroc", assevera. Davant d'esta dinàmica, reclama més contundència: "Si Marroc obri, hem de tindre una resposta molt potent que ara mateix no estem a l'altura; una resposta dissuasiva com hem fet sempre a Ceuta".

Per al militar retirat, el caràcter fronterer de la ciutat exigix el suport directe de les institucions supranacionals. "Ceuta és la frontera d'Europa. Jo vaig trobar molt a faltar Frontex", emfatitza. En este sentit, adverteix contra la passivitat: "No podem donar la sensació que s'obri una porta per part de Marroc i no hi ha una altra porta per part d'Europa".

A més, manifesta la seua preocupació per la població que roman amagada en el perímetre natural de la ciutat. "Conec perfectament la muntanya; en el moment que va haver-hi l'allau, la quantitat de gent que es va ficar a la muntanya no som capaços de quantificar-la", explica en relació amb els 18 quilòmetres quadrats del terme municipal. Segons exposa, la falta de control en eixes zones genera que "la població siga molt vulnerable" i patixca "a nivell psicològic".

L'aspecte més colpidor del seu relat aborda el col·lapse en l'atenció mèdica, avalat per l'experiència de la seua pròpia família. "El testimoni de primera mà per a mi més brutal és el de la meua filla, que ha estat de metgessa durant un mes en primera línia", revela. Descriu situacions límit amb menors que arriben "en condicions molt lamentables" i afectats per traumes severs.

Davant d'esta conjuntura, Calleja establix una clara distinció conceptual entre menors i adults. "Per a mi el menor és sagrat. Tant me fa l'ordre; per a mi el menor és sagrat", manifesta rotundament. Mentre advoca per protegir la infància, defensa una línia estricta per a la resta: "Els majors no necessiten la nostra protecció, necessiten la identificació i el procés legal, el més ràpid, tornar-los per on han vingut".

Finalment, el militar retirat denuncia l'existència d'un "fallada preventiva brutal" en la gestió de la seguretat. Tot i destacar l'alt nivell de preparació de les Forces Armades, lamenta la inoperativitat en la pràctica. "La Comandància General de Ceuta és brutal el treball dels seus professionals, però hi ha un fre en l'operativitat que l'està patint la població", conclou, formulant una inquietant pregunta: "És que, de veritat, està tot preparat... per què no s'usa?".