La digitalització de l'aigua avança cap a una gestió més preventiva, precisa i resilient, encara que els seus responsables adverteixen que la tecnologia no pot substituir el criteri humà en les decisions crítiques. Esta va ser una de les principals conclusions de la taula redona Digitalització i innovació en el cicle integral de l'aigua, celebrada ahir en el Centre d'Intel·ligència de l'Aigua (CIA) d'Aigües d'Alacant, en la plaça Sèneca, amb la participació de Sergio Sánchez, director general d'AMAEM; Ignacio Casals, director d'Innovació d'Aigües d'Alacant; José García Rodríguez, catedràtic de Tecnologia Informàtica i Computació de la Universitat d'Alacant, i Vicente Mayor, responsable d'Enginyeria de l'Ajuntament de Benidorm.

El debat va partir d'una realitat compartida: existix una escassetat hídrica, augmentada per la pressió demogràfica i l'impacte creixent del canvi climàtic, que obliga a gestionar l'aigua amb més informació i capacitat d'anticipació. En este context, la digitalització deixa de ser una mera incorporació de sensors o plataformes per a convertir-se en una ferramenta destinada a millorar l'abastiment, el sanejament, la depuració, la reutilització i la resposta davant emergències.

Al llarg del debat s'analitzaren projectes capdavanters com l'ús de gemelos digitals, la sensorització massiva, la integració de xarxes d'aigua regenerada i la implementació d'intel·ligència artificial per a la prevenció d'emergències, al mateix temps que s'exposaren les traves burocràtiques i normatives que encara alentixen la transferència del coneixement.

La conversa va abordar el pla integral de digitalització d'Aigües d'Alacant, que ha permés executar 44 actuacions finançades amb fons Next Generation per un import superior a 5 milions d'euros. "Primer i potser el que més inversió ha requerit ha sigut la digitalització i la sensorització de la xarxa de clavegueram i d'aigües pluvials per a reduir l'impacte en el medi ambient en episodis de pluja", va assenyalar Sánchez.

El director general d'AMAEM va destacar a més altres resultats concrets, com la reducció del consum energètic en més de 3.000 MWh en un període determinat, que es mantindran de manera recurrent, i un estalvi d'1,44 hm3 d'aigua en el mateix interval. A més, Sánchez va subratllar que el projecte inclou també nombroses iniciatives de conscienciació sobre l'ús sostenible de l'aigua, fòrums de relació amb entitats locals i associacions de veïns, i accions explicatives sobre el funcionament del cicle integral i la conservació mediambiental. "Hem fet gemelos digitals per a estar preparats davant esdeveniments extrems i per a tindre una ciutat més resilient", va afirmar.

Ignacio Casals va ser l'encarregat d'explicar en què consistixen els anomenats gemelos digitals. "Venen a ser un poc com la radiografia completa de les xarxes, de les infraestructures", va explicar Casals. Estos models permeten disposar d'una imatge de les instal·lacions "en temps real i a més en la seua evolució", fins i tot en aquells punts en què no existix un sensor directe. La seua utilitat no es limita a conéixer l'estat de la xarxa, sinó que permet simular diferents respostes abans d'intervindre.

"Ens permeten saber quina serà la resposta del pacient davant el tractament", va resumir el director d'Innovació. Davant una trencada, un problema de pressió o un embús en el clavegueram, els tècnics poden analitzar què està ocorrent, provar virtualment una solució i ordenar l'actuació des del mateix Centre d'Intel·ligència de l'Aigua.

La prevenció d'episodis extrems va ser un altre dels grans eixos de la trobada. Sergio Sánchez va presentar la plataforma Ondas, que integra informació d'AEMET, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i AVAMET, a més de dades sobre cabals, cartografia, conques i plans municipals d'inundacions. L'objectiu és creuar les prediccions meteorològiques amb la resposta real del clavegueram per a millorar l'actuació dels serveis d'emergència i dels ajuntaments.

"No servirà només per a saber el que passarà, sinó també per a saber el que cal fer", va assenyalar Sánchez. La plataforma incorporarà plans d'acció digitals que establiran les mesures a adoptar quan determinades variables superen els llindars definits. D'esta manera, es pretén reduir els temps de resposta i obtindre previsions més precises per zones concretes, des d'un hospital o un barranc fins a un col·legi.

Casals va subratllar que la tecnologia necessària ja està disponible i que el principal desafiament és coordinar totes les entitats implicades. "Moltes vegades el repte no és només tecnològic, sinó de col·laboració", va indicar. La plataforma ha de reunir dades d'organismes diversos i facilitar que qui les ha de rebre puga respondre amb rapidesa. Eixa cooperació, va afegir, està sent una part essencial del projecte.

José García Rodríguez va traslladar el debat a l'àmbit de la intel·ligència artificial i la investigació universitària. Al seu juí, el repte ja no consistix únicament a instal·lar sensors, sinó a interpretar correctament la gran quantitat d'informació que generen. La IA pot combinar dades històriques i de sensors amb informació meteorològica, geològica i ambiental per a identificar patrons associats a episodis anteriors.

"La potència de la intel·ligència artificial és trobar patrons que han desencadenat esdeveniments anteriors de desastres naturals", va explicar. Si eixos patrons es detecten amb suficient antelació, les autoritats i els gestors poden mobilitzar recursos i protegir la població. No obstant això, García Rodríguez va advertir que la precisió continua sent un problema, especialment en un context de canvi global en què es produïxen situacions que no compten amb precedents clars.

"Encara estem un poquet lluny d'anticipar amb una finestra molt gran", va reconéixer. La IA pot generar escenaris extrems que encara no s'han produït i ajudar a estudiar-ne les conseqüències, però la complexitat dels models meteorològics i la potència computacional necessària limiten encara el marge d'anticipació.

L'experiència de Benidorm va mostrar una altra de les vies d'adaptació: l'ús d'aigua depurada i regenerada. Vicente Mayor va explicar que el pla director d'aigua regenerada del municipi no respon a una actuació aïllada, sinó que s'integra en els plans locals d'adaptació al canvi climàtic i d'energia sostenible.

El model urbanístic compacte de Benidorm, va defendre, permet compatibilitzar l'activitat turística i la protecció territorial. Els desenvolupaments urbanístics pendents hauran d'incorporar xarxes d'aigua regenerada com a condició per a la seua execució. "Per a poder créixer, el municipi ha d'implantar eixes xarxes d'aigua regenerada", va afirmar Mayor.

El responsable municipal va assenyalar que les futures inversions hauran de reforçar la capacitat de regeneració, emmagatzematge i distribució, ja que la demanda d'aigua regenerada depén també de la pluviometria. En paral·lel, Benidorm ha avançat en la sectorització, la telegestió i la monitorització de la seua xarxa d'aigua potable. El resultat, segons Mayor, és un rendiment teòric d'entre el 95% i el 97%.

La digitalització permet fer un manteniment preventiu i detectar les avaries amb més rapidesa. "Són partides relativament poc significatives dins del que és un projecte d'obra civil, però tenen uns beneficis enormes", va sostenir. La renovació i monitorització de les xarxes, va afegir, evita que arriben a un grau extrem d'obsolescència i contribuïx a contindre l'impacte sobre el rebut ciutadà.

L'eficiència tecnològica també ha d'adaptar-se als entorns amb baixa connectivitat. García Rodríguez va explicar les solucions desenvolupades per a espais naturals com el parc de la Mata, a Torrevella, on no existixen xarxes convencionals de 4G, 5G o wifi. En estos casos s'empren dispositius de molt baix consum, xarxes, panells solars i bateries.

L'investigador va destacar la necessitat d'utilitzar models d'intel·ligència artificial més xicotets i especialitzats, capaços de funcionar en dispositius situats en el lloc on es recullen les dades. "No podem utilitzar un model gran; necessitem entrenar models molt més xicotets amb dades més concretes", va explicar. Estes solucions reduïxen el consum energètic i permeten mantindre la informació dins d'entorns controlats.

La seguretat i la governança de la dada ocuparen bona part del tram final del debat. Aigües d'Alacant gestiona més de set milions de dades diàries procedents de la telelectura, a més de la informació de les seues xarxes. Sánchez va assegurar que estes dades es troben protegides mitjançant sistemes tancats i certificats. "La decisió, al final, almenys les decisions macro, les importants, les hauran de prendre les persones", va subratllar.

Casals va defendre l'obertura de dades, però sempre després d'analitzar els riscos. L'empresa disposa d'un portal de dades obertes i ha utilitzat la pròpia intel·ligència artificial per a revisar quins riscos podia implicar la publicació de cada conjunt d'informació. "La IA ens ha ajudat a analitzar dada a dada quins eren tots els riscos intrínsecs de publicar cada u", va explicar.

Per a Vicente Mayor, la clau està en la governança de la dada: decidir quina informació resulta útil, com s'ha d'anonimitzar i quins continguts poden fer-se públics sense comprometre la seguretat o la protecció de dades. García Rodríguez va plantejar, a més, l'ús de models federats, que permeten treballar amb informació sense extraure-la del servidor o de l'entorn en què està emmagatzemada.

Els participants coincidiren que la intel·ligència artificial ha de funcionar com un sistema de suport a la decisió, no com un substitut de la responsabilitat política, tècnica o administrativa. "Sempre ha d'haver-hi un control humà", va afirmar Sánchez. Casals va afegir que els sistemes han d'oferir transparència sobre el com i el perquè de les seues decisions, especialment quan s'apliquen a episodis crítics.

La taula també va posar damunt la taula els obstacles per a traslladar la investigació a la gestió quotidiana. Vicente Mayor va assenyalar que la col·laboració entre universitats i administracions sol ser positiva, però s'enfronta a procediments burocràtics que poden retardar almenys sis mesos l'execució d'un projecte.

García Rodríguez va coincidir que els tràmits i la contractació d'investigadors alentixen l'aplicació pràctica de les solucions. Casals va definir esta dificultat com "el vall de la mort de la innovació": el període que separa la investigació inicial del producte o servici que pot utilitzar-se de manera real. "Moltes vegades és més costós passar de la investigació al producte comercial final que la pròpia investigació", va advertir.

Sánchez va reclamar una major flexibilitat administrativa i normativa, sempre acompanyada de controls, així com una aposta sostinguda per la inversió. "El canvi climàtic és el primer repte i hem d'estar ahí", va afirmar. Al seu parer, la gestió de l'aigua haurà de recolzar-se cada vegada més en les dades, l'automatització i la intel·ligència artificial, però sense perdre de vista que es tracta d'un servici essencial la responsabilitat última del qual correspon a les persones.