La Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés dels Diputats que controla el Govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar) continua fent oïdes sordes a els avisos del Tribunal Constitucional sobre el bloqueig d'iniciatives parlamentàries. La comissió que presidix Cristina Narbona ha tornat a ampliar els terminis d'esmenes de les dos iniciatives legislatives que exigixen reformar la Llei de Costes, una del Senat i una altra del Grup Popular. Es tracta de 89 pròrrogues en el primer cas des de març de 2024 i 29 en el segon, des de setembre de 2025 en el segon.
29 mesos i any respectivament sense debatre la "pervivència de conjunts urbans costaners de tipologia tradicional en terrenys que han passat a ser de domini públic marítim-terrestre" que afecta veïns de municipis alacantins com Dénia o Guardamar i de ple a la Llei de Costes Valenciana, recorreguda pel Govern de Sánchez en el Constitucional.
Este escenari de bloqueig a les iniciatives que no interessen al Govern (perquè no té majories en el Congrés) aboca els col·lectius afectats (veïns, però també perruquers o forces i cossos de seguretat) a intensificar la busca de nous aliats per a poder portar als tribunals esta actitud poc democràtica.
En este sentit, el Front Cívic que unifica tots els afectats pel bloqueig institucional ha firmat un conveni de col·laboració amb la Universitat Europea de Madrid. L'acord permetrà desenvolupar activitats d'investigació, assessorament i elaboració d'estudis jurídics a través de la Clínica Jurídica de la universitat, en la qual estudiants i professors especialitzats participaran en l'anàlisi de qüestions legislatives relacionades amb les iniciatives afectades per les successives pròrrogues.
L'objectiu és reforçar les actuacions per al desbloqueig d'iniciatives legislatives sotmeses a pròrrogues eternes dels terminis d'esmenes i estudiar les possibles vies jurídiques que permeten reactivar la seua tramitació parlamentària per a satisfer les seues demandes.
El Front Cívic assegura que representa de manera directa a més d'1,5 milions de ciutadans afectats per diferents problemes pendents de solució legislativa i que entre els seus integrants figuren col·lectius vinculats a funcionaris de presons, víctimes de la talidomida, professionals de la imatge personal, afectats per l'ocupació d'habitatges i també afectats per la Llei de Costes.
Entre estes iniciatives conjuntes es troben els escrits dirigits a la Taula del Congrés sol·licitant el desbloqueig d'iniciatives legislatives o la preparació d'una ronda de contactes amb els grups parlamentaris. L'objectiu, segons el mateix Front Cívic, és reclamar que les proposicions de llei puguen continuar el seu recorregut parlamentari, ser debatudes i finalment votades, evitant que les ampliacions successives dels terminis d'esmenes es convertisquen en una barrera permanent per al seu avanç.
Llei de Costes
La iniciativa que més retards registra és la proposició de llei remesa pel Senat per a modificar la normativa de Costes i donar resposta a la situació de nombrosos nuclis tradicionals afectats pel domini públic marítim-terrestre. Des que va arribar al Congrés en març de 2024, el termini de presentació d'esmenes ha sigut ampliat en 89 ocasions, l'última d'elles fins al pròxim 23 de setembre.
A esta se suma la proposició de llei presentada posteriorment pel Partit Popular en el Congrés, que perseguix propòsits idèntics i que acumula ja 29 ampliacions del termini d'esmenes. En conjunt, ambdues iniciatives arriben a les 118 pròrrogues, una xifra que els afectats consideren un exemple paradigmàtic de la paralització d'iniciatives legislatives mitjançant la prolongació continuada dels terminis parlamentaris.
A la província d'Alacant, una de les associacions més actives en esta reivindicació és l'Associació d'Afectats per la Llei de Costes Platges Nord de Dénia, que recentment va decidir integrar-se en el Front Cívic per la Qualitat Democràtica. La incorporació dels afectats per la Llei de Costes al Front Cívic ha suposat un canvi d'escala en l'estratègia iniciada per estos col·lectius.