L'augment de les aglomeracions en reserves naturals d'Alacant, combinat amb l'explosió de negocis de lloguer d'embarcacions de recreació i motos d'aigua, està generant un dany invisible a la biodiversitat marina.

Este estiu, com ve sent reportat en els passats anys, usuaris en xarxes socials han compartit vídeos i imatges de danys contra l'ecosistema mediterrani causats per malas pràctiques que queden impunes.

Entre les infraccions més comunes es troba el dany causat a les prades de Posidonia oceànica per embarcacions de recreació que llancen l'àncora en zones protegides i que, en recollir-la, destrueixen dècades de creixement vegetal. O l'assetjament a cetacis que s'acosten a la costa alacantina.

Francisca Giménez, directora del Centre d'Investigació Marina de Santa Pola (Cimar), assegura que esta problemàtica es repetix cada període estival i que cada vegada va a més.

Des del centre, dedicat a la transferència del coneixement científic, accions de conservació i propostes de planificació marina, entre altres funcions, venen detectant un increment constant d'usuaris d'activitats nàutiques en el medi marí.

"Mentre que esports com el pàdel surf, el piragüisme o el surf no resulten perjudicials, preocupa la proliferació d'embarcacions de motor, motos d'aigua i l'aparició d'empreses que lloguen embarcacions sense titulació", apunta l'experta.

I és que l'auge del turisme nàutic, cada vegada més accessible per la laxa regulació i l'àmplia oferta d'embarcacions i motos d'aigua, és un dels grans atractius de la costa alacantina al no requerir-se en alguns casos nocions mínimes de navegació, normes de seguretat i respecte mediambiental.

"La falta de formació provoca que persones sense coneixements mínims maniobren en el mar i tiren l'àncora sobre hàbitats sensibles, multiplicant els fondejos indeguts", indica Giménez.

En llançar l'àncora sobre prades de Posidonia oceànica per a evitar l'arrossegament de l'embarcació, l'àncora s'enganxa i arranca els rizomes.

Davant del que pot semblar un dany menor, l'experta explica que "la Posidonia oceànica creix a una velocitat inferior a 1 cm a l'any, per la qual cosa cada vegada que s'alça una àncora arrancant rizomes, es destrueixen entre 50 i 60 anys de creixement acumulat de la prada".

"No és una alga, sinó una planta superior endèmica del Mediterrani. És l'espècie responsable de formar els grans boscos marins que oxigenen el mar. Servix de refugi, hàbitat i zona d'alimentació per a multitud d'espècies i funciona com a àrea clau de freza i cria per a juvenils de moltíssimes espècies, incloses espècies pesqueres d'interés comercial, per la qual cosa la seua pèrdua provocaria una reducció dràstica de la biodiversitat i dels recursos pesquers per a l'alimentació humana", assegura la directora del Cimar.

Existixen punts crítics de concentració d'embarcacions com la Illa de Tabarca i diverses zones costaneres d'Alacant, com l'entorn de la Serra Gelada, i Múrcia.

"Si una badia només suporta un màxim de 20 embarcacions per a mantindre la salut de l'ecosistema, no és admissible la presència de 200 vaixells. S'han arribat a registrar quedades massives de centenars d'embarcacions en punts sensibles com el Mar Menor que actuen de forma destructiva sobre els fons marins", lamenta.

Assetjament a cetacis

Un altre aspecte crític és l'assetjament a cetacis per vaixells i motos d'aigua que acudixen al seu encontre saltant-se tota la normativa específica per al seu albirament.

Com recorda Giménez, la llei exigix "aproximar-se de forma molt lenta, col·locar-se en paral·lel i deixar que siguen els animals els que s'acosten".

No obstant això, és freqüent vore embarcacions perseguint activament a dofins o rorquals durant les seues migracions per a gravar-los.

Este assetjament genera estrés i alteracions de conducta. "Els dofins mulars es veuen obligats a desplaçar-se a zones més profundes durant l'estiu i els rorquals poden modificar les seues rutes migratòries cap a zones amb menor disponibilitat d'aliment", advertix.

Així, un altre efecte del lloguer de vaixells sense titulació és que han augmentat les intervencions de Salvament Marítim a causa d'usuaris que "no saben navegar i queden a la deriva, posant en risc les seues vides".

Per a la especialista, el principal problema no és la falta de regulació, "sinó l'incompliment de la normativa existent i la carència d'una vigilància adequada en el mar".