L'arribada massiva de persones a la frontera de Ceuta no hauria sigut fruit d'una mobilització espontània, sinó el resultat d'una campanya prèviament dissenyada, difosa i coordinada.
Així ho sosté Marga Herrero, responsable de l'àrea de Desenvolupament de Negoci i Aliances Estratègiques de Golden Owl AI, una empresa alacantina d'intel·ligència estratègica i tecnologia dual vinculada a la Universitat d'Alacant i al seu Parc Científic.
En una entrevista en À Punt Ràdio, Herrero detalla les conclusions de la investigació elaborada per la companyia a través de la seua plataforma d'intel·ligència.
L'anàlisi, segons explica, ha permés reconstruir una complexa operativa digital que hauria connectat una audiència inicialment difusa amb un moviment físic multitudinari a la frontera de Ceuta.
L'experta subratlla, no obstant això, la dificultat d'anticipar amb absoluta certesa què pot ocórrer en el futur. La data del 15 d'agost, repetida en diferents comunicacions, apareix com un element rellevant dins de la investigació perquè, segons assenyala, ja estava fixada abans que es produïren els primers creuaments massius.
"No és una campanya espontània, estava premeditada, anunciada, difosa i pensada", afirma Herrero durant la conversa radiofònica.
Quatre claus de la campanya
L'investigació de Golden Owl AI identifica diversos elements que, a judici de la companyia, permeten diferenciar una mobilització organitzada d'una reacció espontània.
Entre ells figuren l'existència de noms i lemes concrets, un vocabulari flexible, una identitat visual reconeixible i un conjunt de missatges dissenyat per a facilitar la difusió.
L'ús d'un llenguatge canviant hauria permes modificar determinades paraules o expressions quan alguna d'elles quedava exposada públicament.
D'esta manera, els promotors podien mantindre activa la campanya i dificultar el seguiment de les seues comunicacions.
"Té un lema, té un vocabulari que va girant i que és flexible i té una identitat visual reconeixible", explica Herrero. Per a la responsable de Golden Owl AI, estos elements revelen l'existència d'una estructura darrere de la convocatòria i mostren com una comunicació aparentment dispersa pot acabar adquirint una dimensió multitudinària.
La campanya, afig, hauria sigut al mateix temps "intel·ligent, resilient i econòmicament molt barata". Precisament el seu baix cost constituiria una de les seues principals fortaleses, ja que no necessita una infraestructura visible ni grans inversions per a arribar a milers de persones a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria.
El paper de les paraules clau
Un dels aspectes més cridaners de l'estratègia analitzada és l'ús de paraules clau integrades en converses quotidianes. Herrero va posar com a exemple el terme "assalt Karyaj a Ceuta" o "هجمة كرياج سبتة" en àrab. Karyaj és una paraula àrab que pot fer referència a una reixa domèstica o a la reixa d'una finestra.
L'ús d'una expressió d'este tipus complica la identificació dels missatges relacionats amb la campanya. Una cerca convencional pot retornar milers de publicacions sobre assumptes quotidians, com pintar la reixa d'una vivenda, reparar una finestra o canviar una reixa.
Entre eixes converses aparentment trivials poden quedar ocultes les comunicacions vinculades a la convocatòria.
"En el mateix lema ja hi ha una mena de trampa o d'obstacle per a poder identificar clarament qui està darrere", va explicar l'experta.
Segons Herrero, l'anàlisi d'este tipus d'operacions no es basa únicament a localitzar una paraula concreta.
L'intel·ligència estratègica treballa amb el context, la relació entre missatges, l'evolució dels termes emprats, la repetició de determinats patrons i la connexió entre comptes i comunitats digitals.
Audiència i moviment físic
La principal qüestió que aborda la investigació no va ser tant determinar qui va organitzar la campanya o amb quin objectiu, sinó comprendre com es transforma una audiència digital dispersa en un intent coordinat de creuament fronterer.
"El que ens crida l'atenció és com es munta això, com s'organitza", va indicar Herrero. La companyia ha estudiat la manera en què una sèrie de missatges pot generar expectatives, fixar una data, crear un sentiment d'oportunitat i mobilitzar persones que, en principi, no formen part d'una organització estructurada.
Este mecanisme encaixa dins del que Golden Owl AI definix com amenaces híbrides: operacions en què les ferramentes digitals, la desinformació, la mobilització social i els moviments físics es combinen per a produir efectes en el món real.
L'empresa ha aplicat metodologies semblants en altres investigacions, entre elles una anàlisi sobre la creació i propagació d'un bulo relacionat amb la guerra d'Ucraïna.
Tecnologia desenvolupada a Alacant
Herrero defensa durant l'entrevista el paper de les empreses tecnològiques valencianes dedicades a la intel·ligència estratègica. Golden Owl AI, va explicar, disposa d'accés a una gran quantitat de dades i treballa creuant eixa informació per a elaborar anàlisis destinats a anticipar riscos.
La companyia està catalogada com a empresa de tecnologia dual pels ministeris de Ciència i Defensa, una classificació que s'aplica a solucions amb possibles usos tant civils com relacionats amb la seguretat.
L'investigació de Golden Owl AI pot consultar-se íntegrament a la pàgina web de la companyia. Les seues conclusions plantegen una advertència davant la capacitat de les xarxes digitals per a convertir una comunicació aparentment domèstica i dispersa en una operació coordinada amb conseqüències físiques i geopolítiques.