La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca que dirigeix Miguel Barrachina ha convertit la província d'Alacant en el principal aparador de la seua política hídrica: obres, modernització de regadius, reutilització d'aigües depurades i noves inversions per reforçar la xarxa. Davant d'aquesta agenda d'execució, el Govern central continua instal·lat en una estratègia d'anuncis, retards i la batalla judicial entorn del transvasament Tajo-Segura, el gran nervi del regadiu del sud-est.

L'última mostra serà la inauguració de les obres de modernització de regadius del Canal de Regs de Llevant, Marga Esquerra del Segura, un projecte que la Generalitat presenta com una actuació concreta, visible i ja en marxa. Aquest gest se suma a una política pressupostària que en 2025 va reservar 31,7 milions d'euros per a inversions a la província d'Alacant, amb partides rellevants per a la Nova Conducció Marga Esquerra del Postransvasament Xúquer-Vinalopó i per a millores de regadiu a Sant Fulgenci, Crevillent, Catral i Oriola.

El missatge polític és clar. La Generalitat vol demostrar que, on hi ha gestió autonòmica, hi ha obra executada o en execució. Barrachina ha defensat que aquestes inversions busquen modernitzar i consolidar infraestructures per fer un ús més eficient i sostenible de l'aigua, amb impacte directe en la competitivitat agrícola i en la seguretat hídrica de les comarques alacantines.

Aquest relat es construeix en contrast amb el Govern de Pedro Sánchez, al qual el Consell acusa de no respondre amb inversions equivalents en una província especialment castigada pel dèficit hídric. En declaracions pròpies de la negociació pressupostària, Barrachina retreu a l'Executiu central que no haja activat la inversió reclamada per a reutilització d'aigües depurades en estacions com Monte Orgegia, Racó de Lleó, Torrevella i Oriola Costa, tot i que, segons la Generalitat, els projectes ja estan elaborats i lliurats al Ministeri.

L'estratègia del Consell consisteix a oposar la lògica de l'execució autonòmica a la de l'Estat, al qual atribueix lentitud, bloqueig o manca de voluntat política. En aquest marc, cada acte d'obra pública a Alacant funciona també com un acte de contrast institucional: ací s'inverteix i s'inaugura; allà, segons el relat de la Generalitat, es promet i es retarda.

Les dades són incontestables. El Tribunal Suprem acaba de blindar jurídicament el Pla Hidrològic del Tajo 2022-2027 i, amb això, ha reforçat la protecció ambiental del riu. Però per als regants alacantins no han arribat les suposades mesures correctores o compensatòries que el Govern va prometre per pal·liar l'impacte de la sentència. En els pròxims dies, el sector torna a exigir que es concretin les ajudes que, segons els seus representants, s'haurien d'haver activat des que es va conèixer la resolució que limita el cabal i obliga a recuperar els nivells ecològics del Tajo de manera immediata.

L'únic que existeix és un paquet de compensacions prèvies: el 2023 el Consell va aprovar 2,5 milions d'euros per rebaixar en 10 cèntims el cost del metre cúbic d'aigua dessalada per als regants de la província, i aquell mateix any el Govern central havia subvencionat parcialment l'aigua dels mateixos usuaris, cosa que va deixar el preu final en 0,22 euros per metre cúbic.

A més, la Diputació d'Alacant ha convocat ajudes ordinàries i extraordinàries per millorar infraestructures de regadiu, amb subvencions del 80% i fins al 100% a fons perdut en la convocatòria extraordinària, i la mateixa Generalitat va destinar 9,5 milions per reparar les infraestructures de regadiu danyades per les pluges de l'octubre de 2024. El problema és que, davant d'aquest mur legal, els regants busquen ara noves mesures correctores que connecten amb la realitat del dèficit hídric de la província i no només amb la planificació ambiental del Tajo.

La batalla del transvasament

L'altre front és el judicial i polític. La qüestió del transvasament Tajo-Segura continua sent el gran conflicte de fons, i la Generalitat n'ha fet de la seua defensa un eix permanent de discurs i mobilització. La batalla segueix viva no ja als tribunals, sinó en el pas posterior, l'aprovació d'unes noves Regles d'Explotació amb les quals el Govern de Pedro Sánchez pretén (segons es va filtrar l'any passat) endurir els criteris per a la transferència hídrica.

L'enfrontament és polític però també de gestió: dos models de fer arribar l'aigua, un centrat en obres i reutilització, l'altre en la revisió de les regles del sistema.

Com ha vingut informant aquest diari, l'aigua està garantida a curt termini per a l'agricultura alacantina. La Vega Baixa d'Alacant té assegurada la campanya de reg del segon semestre gràcies a la normalitat a la capçalera del Tajo, la qual cosa permet que els regants puguen treballar en els pròxims mesos. Però aquest alleujament immediat es contraposa amb una incertesa estructural: Quant de temps li queda al Govern central i la seua política antitransvasista?