Escric aquestes línies en plena ona de calor que, aquest estiu, comencà abans d’hora i que promet batre tots els rècords pel que fa a les elevades temperatures.

Per cert, amb un nombre de morts significatiu per causa del mateix damunt de la taula. La realitat ens obliga a pensar en les mesures que hem de prendre amb urgència per afrontar aquesta situació que promet fer-se endèmica davant la negació de la mateixa o la passivitat enfront del pitjor problema de la nostra civilització: el canvi climàtic.

Lamentablement, l’Ajuntament de València no ha pres mesures a curt termini per a pal·liar la situació: Ni més hores de piscines públiques que continuen tancant a les set de la vesprada, ni refugis de calor tancant fins i tot el mes d’agost quatre de les biblioteques que s’oferien com a tals, ni places ni carrers amb tendals per a prevenir la calor, ni ajudes a persones sense llar, ni res de res.

Tampoc està massa preocupat per augmentar la superfície arborada. Actualment, en València es tallen més arbres adults que se’n planten de nous quan les ombres dels arbres són un element bàsic per a combatre les ones de calor. Les mesures de temperatura amb satèl·lits ho evidencien. Per exemple, la temperatura del llit del riu Túria enfront de la resta de la ciutat mostra una diferència a favor seu de 2,5 a 3ºC menys.

Una diferència suficient per a fer que una nit tropical siga suportable o no. Li volem recordar a la senyora alcaldessa que hi ha moltes valencianes i valencians que no tenen ni un xalet ni un apartament on refugiar-se de la calor, que el seu únic refugi és la seua casa i la seua ciutat.

Però on la "pensaeta" de la Sra. Català assoleix un límit d’irresponsabilitat màxim ha estat en la decisió que va prendre de no dur a terme un projecte de rehabilitació de vivendes per als barris de Tendetes i Verge dels Desemparats programat per l’anterior govern municipal.

Un projecte finançat amb 22 milions d’euros, als quals va renunciar, que contemplava una actuació integral de rehabilitació residencial i millora de l'espai públic per a la zona.

Ara, tres anys després, l'Ajuntament presenta dos projectes de reurbanització de carrers per 10,8 milions d'euros -menys de la meitat dels fons europeus als quals va renunciar en 2023- que no inclouen cap actuació dins dels edificis on viu la gent, centrades exclusivament en voreres, arbrat i enllumenat. Dos projectes que mutilen els projectes rebutjats anteriorment i que, a més, hem de pagar amb diners municipals.

Com és possible que d’una "pensaeta" la Sra. Catalá renuncie a 22 milions d'euros provinents d’Europa i a canvi plantege gastar-se 10,8 milions provinents dels pressupostos municipals en un projecte que abandona qualsevol ajuda a les vivendes d'aquests dos barris populars de Tendetes i Verge dels Desemparats?

Algú podria donar alguna explicació que no siga no fer coses plantejades per l'anterior equip de govern? Oblidar-se de la rehabilitació d’habitatges suposa abandonar a la seua sort als barris més populars i no emprar recursos europeus fonamentals per a millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que més ho necessiten.

El que és també molt greu és l’efecte que tindrà aquesta renúncia sobre les possibles futures demandes de recursos europeus quan en un futur s’ho plantege l’Ajuntament. La Unió Europea posa moltes dificultats per a concedir recursos a nous projectes quan un organisme torna diners no gastats de projectes anteriors.

Moltes vegades les dificultats es converteixen senzillament en total impossibilitat de noves concessions. Segur que els nous governs de l'Ajuntament de València recordarem amb impotència i també ràbia les "pensaetes" de la Sra. Catalá.

Davant d’aquesta irresponsabilitat evident cal pensar que aquesta senyora deixarà de ser alcaldessa en maig del 27 i cal anar-se preparant. Per açò hem de començar a dissenyar una València que faça habitable aquesta ciutat en moments delicats com els que estem passant amb aquestes ones de calor.

Habitable per a totes i tots pensant, en primer lloc, en aquells que tenen menys recursos, en aquells ciutadans que viuen en barris més antics. Això vol dir més arbres, per descomptat, però també suposa replantejar-se l’aïllament de les cases, les finestres de doble vidre, l’estanquitat d’aquestes, etc. Reformes que estaven contemplades en el projecte aprovat i finançat per la Unió Europea i que la Sra. Catalá d’una «pensaeta» es va carregar.

La rehabilitació d’aquests dos barris era el començament d’un procés que molts barris de València necessiten amb urgència per a millorar la qualitat dels seus habitatges i adaptar-los a les noves situacions climàtiques en què ens trobem. Lamentablement, els del PP i Vox no entenen açò. Segurament el negacionisme climàtic de Vox els ha convençut que eixe no és el camí.

El seu camí és autoritzar nous hotels, ja en porten més de cinquanta, permetre apartaments turístics a gogó, fer de València un parc temàtic per al negoci del turisme. El negoci és el negoci i açò és el seu objectiu: Aplanar i facilitar el camí dels grans passant per damunt de la gran majoria dels valencians.

Joan Ribó, és exalcalde de València