Hi ha decisions polítiques que, més enllà del seu impacte administratiu, projecten un missatge profundament simbòlic a la societat.

La supressió de quatre dels cinc reforços de personal assignats al Jutjat de Catarroja que investiga la causa de la dana és una d’elles. I el missatge que transmet és devastador: quan una investigació esdevé incòmoda, els recursos públics desapareixen.

El 20 de desembre de 2024, a la primera compareixença de l’actual Consellera de Justícia davant les Corts Valencianes, ja es va plantejar una qüestió elemental: pensava el Consell reforçar els òrgans judicials que haurien d’assumir una macro causa sense precedents derivada de la tragèdia del 29 d’octubre?

La pregunta va quedar sense resposta. Però dos anys després, la realitat ha acabat responent per ella.

La Resolució de 7 d’abril de 2026 de la Direcció General de Justícia acorda la supressió de nombrosos llocs de reforç als jutjats valencians.

Entre ells, quatre dels cinc professionals assignats específicament al procediment de la dana a Catarroja: dues tramitadores, una gestora i una auxiliar.

És a dir, pràcticament tot l’equip que des de març de 2025 havia acumulat experiència i coneixement sobre una instrucció extraordinàriament complexa.

No és estrany que la reacció social, mediàtica i política haja sigut immediata. Perquè esta decisió no afecta un procediment qualsevol.

A Catarroja no sols s’investiguen responsabilitats jurídiques; allí també es juga el dret de les víctimes a conèixer la veritat i a obtenir una mínima reparació.

I allò més greu és que les advertències han arribat des de tots els àmbits possibles. La mateixa jutgessa instructora ha alertat formalment que la retirada dels reforços provocarà dilacions inevitables en una fase en què encara resten més d’un centenar de declaracions testificals pendents.

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia valencià ha reclamat per unanimitat a la Conselleria el manteniment del mateix equip humà per garantir el funcionament adequat del jutjat. Fins i tot la Fiscalia personada ha advertit que la mesura pot comportar en la pràctica una paralització de la causa .

També les associacions de víctimes de la dana s’han queixat amargament i per escrit davant la Consellera.

Quan jutgessa, Fiscalia, TSJ i les víctimes coincideixen al diagnòstic, resulta difícil presentar la decisió com una simple reorganització tècnica.

La resposta del Consell ha sigut insistir a que “es garanteix la continuïtat dels recursos humans” . Però això no és exactament el que es demana.

El problema no és únicament quantitatiu; és sobretot qualitatiu. A macro causes d’esta magnitud, substituir equips sencers implica perdre mesos de treball acumulat, coneixement processal i coordinació interna. Qualsevol professional del món judicial ho sap.

Per això la pregunta que la societat valenciana es fa resulta inevitable: per què es pren una decisió així precisament ara?

En un context on el Partit Popular i Vox han decidit liquidar a les Corts Valencianes la comissió d’investigació sobre la dana sense que compareguen els qui ostentaven les màximes responsabilitats a les emergències el dia més tràgic de la nostra història recent , la supressió de reforços judicials resulta políticament impossible de desconnectar d’una estratègia evident per part del Consell d’intentar diluir les responsabilitats derivades de la tragèdia. Encara que es vulga negar qualsevol intencionalitat, la percepció pública és demolidora.

I en democràcia, les percepcions també importen.

La ciutadania espera que els poders públics faciliten la investigació dels fets més greus que afecten el país, no que adopten decisions que semblen obstaculitzar-la. Especialment quan hi ha víctimes esperant moltes respostes.

La confiança en la justícia no es protegeix només amb discursos solemnes. Es protegeix amb recursos, amb estabilitat dels equips i amb respecte institucional cap als òrgans que investiguen. Tot el contrari del que està passant a Catarroja.

Perquè, al capdavall, la qüestió és molt senzilla: si un procediment d’esta transcendència no mereix tots els mitjans possibles, quin procediment els mereixerà?