L'informe de població de nacionalitat estrangera de 2026 de l'Ajuntament de València registra un total de 181.140 veïns d'origen forà, la qual cosa representa el 21,1% de la població urbana total (858.178 habitants). D'estos, tres nacionalitats lideren la presència internacional en la capital: Colòmbia, Itàlia i Ucraïna.

En conjunt, sumen 51.705 empadronats. Els colombians lideren el cens estranger amb 22.441 persones empadronades, la qual cosa suposa un increment interanual del 8,9% respecte a l'any anterior.

Els italians representen el segon gran grup, amb 16.755 empadronats i un creixement interanual del 8,1%. És la primera nacionalitat procedent de la Unió Europea.

El tercer lloc l'ocupen els ucraïnesos, amb 12.509 residents. Destaca per ser una comunitat predominantment femenina i jove, amb una edat mitjana de 33 anys.

Pel que fa al mapa urbà, els residents europeus mostren pautes específiques d'assentament. Els comunitaris, liderats pels italians, es concentren en districtes com Ciutat Vella i l'Eixample.

Per la seua banda, les comunitats procedents de l'est han triat la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències, és a dir, Quatre Carreres i Camins al Grau. Pel que fa als colombians, els districtes amb més presència són Rascanya, Olivereta i Jesús.

De l'informe es desprén que huit nacionalitats reunixen quasi la mitat dels residents internacionals. A Colòmbia, Itàlia i Ucraïna els seguixen, en nombre d'empadronats: Veneçuela (amb 11.219 habitants), Xina (9.523), Rússia (8.942), Romania (7.354) i Pakistan (6.647).

Pel que fa a la distribució d'estes persones a la capital del Túria, segons les dades del padró, la zona amb més estrangers en volum absolut és la de Quatre Carreres. Si es relaciona amb la població total del barri, el cor històric lidera la classificació, amb el 30% de residents que provenen d'altres països.

Ucraïnesos i russos

La població d'origen ucraïnés a València ha crescut considerablement en els últims anys, però també la russa. En 2022, any en què es va produir la invasió, en la capital del Túria hi havia un total de 5.829 ucraïnesos. En 2026 este nombre es va multiplicar per dos, fins als 12.509 empadronats actuals.

El 55,1% dels residents ucraïnesos són dones i el 44,9% d'homes. L'edat mitjana és de 33 anys i els menors de 16 anys representen el 21% del total de la comunitat, una proporció en este grup d'edat notablement superior a la mitjana d'altres col·lectius europeus.

La població d'origen rus presenta un patró d'arribada molt semblant, passant en el mateix període d'uns 3.700 residents a quasi 9.000.

Per continents

Per continents, la majoria procedixen de països europeus. Amb 70.217 habitants (sumant comunitaris i no comunitaris), este bloc representa el 39 per cent del col·lectiu estranger de la capital del Túria.

A més, segons les últimes dades publicades, el grup procedent d'Europa no ha deixat de créixer en els últims anys, passant de les 57.708 persones en 2024 a 63.589 en 2025 i 70.217 en 2026.

El següent gran bloc internacional és el procedent d'Amèrica del Sud, amb 55.968 habitants i un percentatge de quasi el 31%. Àsia representa un 13,4% (amb 24.206 persones) i Àfrica, únicament el 8% (amb 14.726).

Pel que fa als grups d'estrangers que han disminuït la seua presència en l'últim any a la ciutat destaquen els que procedixen d'Amèrica Central, amb una reducció de la població del 2,5% respecte a 2025. Els retorns més importants s'han produït de persones nascudes a Nicaragua, El Salvador i Cuba.

Tendència

La presència de població estrangera s'ha multiplicat des de 1991, quan eren 5.363 persones, és a dir, el 0,7%. Després d'una fase d'estabilització en la dècada de 2010, la immigració ha experimentat una forta acceleració, amb un creixement del 8,8% només entre 2025 i 2026.

Així mateix, es tracta d'una població jove i activa. El 81,8 per cent dels estrangers se situa en el tram d'edat de 16 a 64 anys.

Pel que fa al moment d'arribada, l'informe assenyala que el 42% dels residents estrangers porta menys de dos anys empadronat a València i el 35% supera els quatre anys de residència.

Un total de 8.550 persones amb nacionalitat estrangera van nàixer dins d'Espanya, això és un 4,7% de tot el col·lectiu. Destaquen les comunitats xinesa (1.573 nascuts a Espanya), italiana (611), pakistanesa (439) i hondurenya (311).