En la resposta davant les emergències, cada segon compta. Conscients d'això, el servei de Bombers de València va ser el primer a posar en marxa una unitat pionera: la de pilot de drons.

Són els primers en arribar al lloc del sinistre i la seua visió global del succés garantix la seguretat dels seus companys en terra i que la presa de decisions siga més eficaç.

Així ho expliquen a EL ESPAÑOL els tres membres de l'equip: Víctor López, Alberto Portas i Juan Ignacio Sepúlveda. La seua tasca com a pilots d'esta ferramenta operativa els ha valgut la Medalla de Bronze de la Ciutat de València amb motiu del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.

Han participat en les últimes tragèdies que han colpejat els valencians, com l'incendi de l'edifici a Campanar on van morir deu persones o en la dana d'octubre de 2024 que va arrasar per complet gran part de la província i que es va saldar amb més de 200 víctimes mortals.

Reconéixen que un dels serveis més durs va ser el foc que va devorar per complet i en qüestió de minuts un edifici residencial de 14 pisos al barri de Campanar de València.

"Estàs veient per la pantalla en 2D l'evolució de les temperatures i la localització dels companys a l'interior, però alçar la vista del comandament veus la dimensió real del succés i les persones demanant ajuda i t'adones que, encara que pareix una pel·lícula, és real", recorda Sepúlveda.

No obstant això, no se senten herois. "Això són els nostres companys que s'enfronten directament a l'emergència", afirma Sepúlveda, que subratlla que ells "fan la seua faena i ja està".

"Som igual d'herois que qui reparteix verdures a les sis del matí, per exemple. Al final tots aportem a la societat des del nostre àmbit", subratlla.

A Portas i López la dana els va marcar especialment. El primer va volar des de l'alba i va poder obtindre les primeres imatges aèries des de La Torre, greument afectada per les inundacions. També van participar en els dispositius de cerca de persones desaparegudes durant els dies següents.

El segon estava de servei com a bomber eixe dia 29 d'octubre, ja que encara no s'havia unit a l'equip de drons. "Al principi eren serveis normals, però després ens vam adonar que no era normal", afirma López, que apunta que, com a professional en terra, no va ser conscient de la magnitud de la tragèdia, amb una superfície afectada de més de 570 quilòmetres quadrats.

Amb els seus drons, són els primers en arribar al lloc del sinistre. Com es gestiona eixa pressió? Amb molta "teràpia de companyonia", segons confessen. Assenyalen que és fonamental compartir el que han viscut amb persones que han passat pel mateix.

Els tres acumulen diverses dècades de carrera professional i, abans de ser pilots, van ser bombers operatius, és a dir, dels que intervenen de manera directa al lloc dels fets.

Això els permet tindre la intuïció del rescat tradicional i saber quina informació necessiten els companys que estan dins de l'incendi o que estan participant en el rescat.

Els drons

En menys d'un minut, l'aparell, equipat amb càmera visual i tèrmica, oferix una perspectiva global i en temps real de la situació.

Això, segons expliquen, facilita la presa de decisions i reduïx considerablement els riscos en situacions extremes com incendis o inundacions on cada segon compta.

"En els primers minuts veiem detalls que un bomber no detectaria fins a arribar al punt exacte", afegix Portas. Posa com a exemple l'actuació en un incendi urbà.

El dron agarra altura de seguida i informa l'equip de tots els riscos abans que despleguen les mànegues. "Això garantix la seguretat del personal de rescat i fa que la presa de decisions siga més eficaç", subratlla.

L'equip, dirigit per David Roca, compta amb tres tipus d'aeronaus que utilitzen en funció de cada cas. Els drons de mida mitjana equipats amb càmera visual i amb càmera tèrmica són els més habituals per a les intervencions a l'exterior, com incendis. A més, compten amb megafonia i il·luminació que permeten traslladar instruccions directes a persones atrapades.

Els lleugers, de menys de 250 grams, són els indicats per a les operacions sobre nuclis urbans o esdeveniments amb afluència de públic. Finalment, en tenen d'altres amb hèlixs protegides i visió immersiva per a treballs a l'interior d'edificis.

La seua rutina combina tasques operatives, preventives i de desenvolupament tècnic. Realitzen inspeccions de prevenció, entrenen al costat d'altres departaments i dediquen també gran part del seu temps a continuar formant-se, amb simuladors de vol per a perfeccionar la conducció i explorant les últimes tecnologies que poden aplicar-se als rescats.

Unitat pionera

El departament de drons es va posar en marxa en 2015, quan els drons van començar a arribar al mercat per a ús particular. Segons relata Sepúlveda, van apreciar de seguida el potencial operatiu d'estos aparells i van posar en marxa un projecte pilot per a introduir-los en el servei.

Des d'aleshores han passat onze anys en què la tecnologia ha avançat considerablement. Han passat de comptar amb drons bàsics que tot just oferien uns 15 minuts d'autonomia a uns altres molt més evolucionats que permeten fins a 40 minuts de vol i que integren càmeres tèrmiques.

En paral·lel, s'ha produït a Espanya el desenvolupament legislatiu sobre l'ús d'aeronaus no tripulades. Els primers anys, segons recorda, estaven en una mena de "limb legal" sobre fins on podien operar, però des de 2024 compten amb un marc normatiu que els dona la seguretat jurídica necessària per al seu treball.

D'esta manera, compten amb un règim d'exempció semblant al dels vehicles d'emergència que circulen amb la sirena.

El futur d'este tipus de ferramentes en les catàstrofes el tenen clar: el dron serà considerat un element tan indispensable com la mànega o les pinces d'excarceració. A més, assenyalen que la tecnologia no deixarà de millorar.

L'intel·ligència artificial, de fet, ja no és el futur, sinó que està incorporada per exemple en la identificació automàtica de persones.

Quins avanços hi haurà a curt termini? "Drons que estan en una caixa i si hi ha un canvi de temperatura, un sensor ho detecta i automàticament, obri la caixa i ix", explica Víctor López.

Assenyalen que està tot preparat per a posar este projecte en marxa a El Saler de València, "però la normativa actual no permet volar drons descentralitzats".

De moment, estos tres companys amb una marcada vocació de servei se senten recolzats pel reconeixement públic de rebre la Medalla de Bronze de la ciutat.

"El bonic que té la nostra professió és la capacitat d'adaptació que tenim. El que anomenem les idees de bomber, que no és més que preguntar: Què passarà hui? No ho sé, però m'he d'adaptar", afegix Sepúlveda.