La candidata de Compromís a l'Alcaldia de València, Mónica Oltra, no es mudarà a la ciutat. Així ho va confirmar este dimecres en un desdejuni informatiu, en el qual va assegurar que no va a fer un "empadronament fake".

Segons va avançar EL ESPAÑOL, Oltra no tenia previst convertir-se en veïna oficial del municipi, pel que es dona la paradoxa que no podrà votar-se a si mateixa.

La candidata de la coalició va restar importància a esta circumstància. Va assegurar que el pis que té en propietat a la ciutat està llogat i que no va a "fer fora" als llogaters.

"Visc on visc, no vaig a enganyar la gent", va afegir. En este sentit, va defendre que porta treballant a València des de l'any 1991. "La ciutat em corre per les venes i no necessite més carta de presentació", va subratllar, al mateix temps que va considerar que "no té que demostrar res més".

Encara que va nàixer a Alemanya, poc després la seua família es va traslladar a Paterna i més tard a València, on va viure més de 21 anys. Al formar una família, va optar per traslladar la seua residència a una altra localitat de l'àrea metropolitana.

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) permet que qualsevol persona es presente a uns comicis locals i siga elegida alcaldessa sense necessitat de viure ni d'estar empadronada en eixe municipi concret.

Per a exercir el dret al sufragi passiu (ser candidat), només exigix "tindre la condició d'elector" i "estar inscrit en el cens electoral de qualsevol municipi del territori espanyol", però no obligatòriament en aquell pel qual cadascú es presente.

Mesures per a València

Oltra va esbossar este dimecres les primeres mesures que durà a terme en cas d'aconseguir l'Alcaldia de la ciutat. Va fixar com a eixos principals l'habitatge i la renaturalització, plantant més arbres.

Va avançar que la primera mesura serà sol·licitar la ciutat com a zona de mercat residencial tensionat i va obrir la porta a recuperar "poc a poc" serveis privatitzats.

També va rebutjar renovar les llicències dels habitatges d'ús turístic en els blocs residencials.

Respecte al decret d'habitatge aprovat pel Govern central, va considerar que és "un punt de partida" encara que va assegurar que a mitjà termini caldria legislar per a "incidir directament" en el mercat de l'habitatge.

Al respecte, va proposar contractes d'arrendament indefinits i que les persones jurídiques no puguen ser titulars de propietat d'habitatges.