L'exvicepresidenta de la Generalitat i candidata de Compromís a l'Ajuntament de València, Mónica Oltra, aspira a ser la pròxima alcaldessa de la ciutat, però no té previst convertir-se en veïna oficial del municipi.
L'aspirant a disputar la vara de comandament a María José Catalá descarta, segons ha pogut saber este diari, empadronar-se a València i continuarà mantenint la seua residència en una localitat de la comarca de Camp de Túria, on viu actualment.
Una decisió que resulta especialment cridanera, atés que serà la cap de llista de Compromís per intentar recuperar l'Ajuntament de València. Tradicionalment, convé assenyalar, els candidats a alcaldes resideixen en el municipi on es presenten.
En el seu cas, però, no serà així. Encara que fonts del seu entorn confirmen que disposa d'un pis en el centre de València, expliquen que no entra en els seus plans traslladar-s'hi.
No debades, este habitatge està actualment llogat i la candidata no té intenció de fer fora els seus inquilins per instal·lar-se allí i així poder afrontar la carrera electoral que l'enfrontarà a Catalá, Pilar Bernabé (PSPV) i, amb tota probabilitat, Vicente Barrera (Vox).
Des de l'entorn de la dirigent de Compromís defenen que no és estrictament necessari modificar el seu empadronament perquè la seua vinculació amb València no depén que figure administrativament com a veïna del municipi. Al·leguen que en la ciutat ja desenvolupa bona part de la seua vida personal i professional.
En este sentit, justifiquen que treballa en la capital, està apuntada a una falla de València des de fa 32 anys i bona part del seu entorn -amics i família- viu en el Cap i Casal.
Encara que va nàixer a Alemanya, poc després la seua família es va traslladar a Paterna i més tard a València, on va viure més de 21 anys. En formar una família, va optar per traslladar la seua residència a una altra localitat de l'àrea metropolitana. "Però coneix València i els seus problemes, fa tota la seua vida ací", relaten.
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) permet que qualsevol persona es presente a uns comicis locals i siga elegida alcaldessa sense necessitat de viure ni d'estar empadronada en eixe municipi concret.
Per a exercir el dret al sufragi passiu (ser candidat), només exigix "tindre la condició d'elector" i "estar inscrit en el cens electoral de qualsevol municipi del territori espanyol", però no obligatòriament en aquell pel qual cadascú es presente.
La determinació de la candidata de Compromís provocarà, això sí, que no puga votar-se a si mateixa en les eleccions municipals de 2027.
Es produïx, a més, després que la coalició la ratificara el passat mes de juliol com a candidata. Oltra va rebre aleshores el recolzament del 96% de la militància i va presentar la seua candidatura amb l'objectiu de recuperar per a l'espai progressista el govern de la capital.
La qüestió de l'empadronament dels candidats a l'Alcaldia de València no és nova i ha generat polèmica especialment quan qui aspira al càrrec prové d'altres municipis. El cas més recent i significatiu és precisament el de l'actual alcaldessa, María José Catalá.
Catalá, nascuda a Torrent i alcaldessa d'esta localitat entre 2007 i 2012, es va presentar per primera vegada com a candidata del PP a l'Alcaldia de València en 2019. Abans de fer-ho, va canviar oficialment la seua residència al Cap i Casal: es va empadronar a València en desembre de 2018, només uns dies abans que es fera oficial la seua candidatura.
L'esquerra va qüestionar per això la seua vinculació amb la ciutat. La socialista Sandra Gómez li va arribar a retreure durant aquella campanya que haguera hagut d'empadronar-se pocs dies abans per poder votar en les eleccions, i va sostenir que una candidata que provenia de Torrent no vivia ni coneixia els problemes de València.
El cas d'Oltra planteja ara el debat en sentit invers. La candidata no és estrictament de València, però sí manté una intensa relació amb el municipi i aspira a governar-lo encara que no vaja a canviar de residència per a concórrer a les eleccions.