Anem a colps amb la precampanya que va arrancar no fa ara ni vint dies, i als qui els va agarrar amb el peu canviat, com se sol dir, el temps no ha sigut suficient per a aconseguir pactes de convivència i lideratges en format de papereta.

Un fet, gens novedós, d'altra banda, que ens deixa no poques incongruències, tal vegada, d'egos que no caben en tan poc espai a l'esquerra del partit socialista, ràpid a demanar el denominat "vot útil".

En el bloc contrari, ideològicament parlant, pareix, però només ho pareix, almenys de moment, podrien començar a jugar al ball aritmètic i començar a comprendre que la Moncloa s'aconseguix si se sap entendre que a Espanya hi ha tantes eleccions com circumscripcions, és a dir, un total de 52, que corresponen a les 50 províncies i les dos ciutats autònomes, Ceuta i Melilla, que, d'altra banda, seran de summa importància en estes eleccions.

Mentrestant, en el nostre territori, de nou, hem estat mirant al cel, i la catàstrofe, lamentablement, ha arribat.

Poc s'ha tardat a fer comparatives de gestió, per uns i per altres; però, no es faran esperar o, almenys, així deuria ser, els interrogants sobre l'execució de les obres hidrològiques, que sí que són capaces de mitigar els efectes de les catàstrofes que assoten tota la costa del Mediterrani.

No hi ha dubte que este és el millor moment reivindicatiu, perquè la negativa no cap quan es tracta d'omplir programes electorals, com tradicionalment se'ls coneix, encara que les modernitats ens fan parlar també d'"ofertes de govern", "compromisos", "acords marc".

D'una manera o d'una altra no hi ha dubte que baix el prisma ideològic de cada partit tots inclouran la promesa electoral.

Es parla molt sobre l'obligatorietat dels programes electorals, arribant a tractar-los com a vertaders contractes amb la ciutadania, el que arribaria fins i tot a l'obligatorietat del seu compliment.

A nivell jurídic està sobradament superat perquè la representativitat triada no té caràcter imperatiu i, per tant, la falta de compliment amb el promés no comporta cap tipus de persecució fraudulenta en seu judicial.

Ara bé, no hi ha càstig major que el de les urnes, són la vertadera veu del poble la que avala o sanciona.

Una altra cosa diferent seria avaluar la possibilitat que els programes electorals siguen més realistes, o, almenys, d'acord amb l'administració en curs o la que podria ser objecte de canvi previ per a aconseguir les promeses donades.

Però clar, l'emoció, eixe sentiment alié a la paraula, i sobretot a la raó que no és el factor predominant quan es tracta de depositar el vot.